dimarts, 4 d’agost del 2009

Abocadors Clausurats?



Cartes del Lector

Fàtima Izquierdo i Roma
Taradell


Avui he comprovat amb sorpresa com al bosc de la Codina, damunt l'antigua pedrera, s'hi tornaven a abocar munts de runa en un esplanada on s'hi havia arrencat tota sombra de vida amb màquines de ferro i monstres de carn.

Resulta que es va parlar molt abans de clausurar l'abocador de la Serra. Però no sé perque tant de soroll si qualsevol propietari d'un paratge mínimament bonic, potser l'únic autèntic que quedava al nostre terme, ja que no estava afectat per la MAT, ni carreteres, ni tallafocs, ni, encara, per urbanitzacions, pot deixar que a la "seva propietat" s'hi aboqui porqueria a canvi d'uns diners, segurament de bon aprofitar. Tampoc entenc que la llei els empari en cinrcunstàncies com aquesta i en canvi a nosaltres, els pobres vilatans que disfrutem del poc que queda pels voltants, s'ens insisteix sobre com hem de deixar net i endreçat el bosc, es fan xerrades a les escoles i biblioteques, s'ens diu que hem de ser civilitzats.

Tampoc entenc els ajuntaments que donen aquesta mena de permisos sense tenir en compte l'espai natural (reserve de narcisos i lliris de bosc on no n'hi havia a cap altre lloc de Taradell) ni la bellesa de l'entorn.

Ja fa uns anys, en aquest mateix indret s'hi va calar foc i el van sufocar a temps gràcies als bombers de la Comarca i els helicòpters de la Generalitat. Jo em pregunto: Amb quins diners es paga això? amb els dels contribuents, o ho paguen els propietaris? Si son els dels primers, crec que la gent hi ha de poder dir la seva i en tot cas,que s'expliquin els beneficis de tota aquesta destrossa.

Els voltants de la Codina ja són tot camps erms per la gran qüantitat de runa i deixalles que s'hi va escampar, donant al paisatge que hi ha davant del mas un aspecte trist i desolat, acompanyat per màquines velles i atrotinades que li donen un aire de MAD MAX. I recordant el film,hem de dir que no seria per demes pensar en les generacion futures i mirar que els quedes una mica de terra per menjar tots plegats, ja que si vénen mal dades no tindrem on plantar les patates.