M'he quedat sense gasolina

Carta

Volta que voltaràs i a sobre et perdràs (com els hi passa a molts conductors des que han canviat la senyalització del poble).

És que ara a Taradell per anar d'un lloc a l'altre has de donar la volta al poble. I em pregunto: hi ha cap oficina on em paguin tota la gasolina que gasto inútilment? Ara, com molta gent, ja vaig de dret a Vic a comprar i fora donar volts.

Malgrat això, estimo Taradell, però no les equivocacions que s'hi fan.

M. Rosa Miralpeix

Carta d'agraïment

Carta

Hola a tothom, 

des de la prespectiva que em dóna haver passat ja 5 dies des de la inauguració de la meva exposició "Segona oportunitat" al Centre Cultural Costa i Font, ara em veig capaç de donar-vos les gràcies a totes les persones que em vàreu acompanyar al capvespre de divendres. No em pensava que aquest dia seria un dels més feliços, em vaig trobar acompanyada de la meva família, dels meus amics i de molta gent que conec.

Carta de denúncia

Carta

Avui ha estat un dia molt trist. Som una família que vivim a Taradell, davant del centre cultural Costa i Font. Aquest diumenge ens hem llevat, hem baixat a buscar el cotxe al pàrquing i ens hem adonat que ens havien robat les bicis del pàrquing. Hem anat a fer la denúncia, hem dinat amb la família i quan hem baixat a jugar al parc amb els nens (el parc que hi ha darrere del centre Costa i Font) hem vist amb tristor que el parc infantil tenia una nova decoració i bona part de la barana de fusta que l'envolta havia estat arrancada.

Moltes gràcies

Cartes

"El cap de setmana del 14 i 15 de gener vàrem tornar a celebrar les festes dels Tonis a Taradell. La veritat és que des de la comissió organitzadora estem molt satisfets de l’èxit de participació a totes les activitats programades, sobretot en els actes al centre cultural Costa i Font durant tot el dissabte (el programa especial de Radio Taradell, la recuperació de jocs tradicionals, l’hora del conte, l’exposició temàtica, tast del porc, pregó a càrrec de Tomàs Molina, elecció de l’hereu i reconeixement a Jaume Miralpeix).

Carta oberta sobre la variant de Taradell

Cartes

Benvolguts taradallencs, 

em pregunto si l'Ajuntament d'aquest poble espera que hi hagi una mort per atropellament al pas de vianants de la variant que passa per davant de la fabrica de "Can Benguerel". Ja fa mesos que hi és però els cotxes hi passen com si fessin curses, pocs conductors amb seny es paren al veure una persona que vol creuar.

Carta oberta

Cartes

Donats els punts 6 i 7 dels dictàmens del Ple del 28 de juliol de l’Ajuntament de Taradell, que passo a transcriure:

6.- Aprovar, si s'escau, inicialment el projecte tècnic executiu i l'estudi de seguretat i salut de l'obra local ordinària "Espai d'aigua a Taradell, fase 1.2".

7.- Aprovar, si s'escau, el plec de clàusules jurídiques i econòmicoadministratives particulars de la licitació pública, de tramitació ordinària, procediment de selecció de contractista obert i forma d'adjudicació a l'oferta econòmicament més avantatjosa amb més d'un criteri de valoració, per a l'adjudicació del contracte d'obres per a l'execució del projecte tècnic executiu de l'obra local ordinària "Espai d'aigua a Taradell, fase 1.2", i la convocatòria de la licitació.

Carta de denúncia

Cartes

Bon dia,

No sé on adreçar-me per manifestar la meva indignació i aprofito aquesta finestra.

Fa molts anys que practico el sa esport de caminar, pel poble, per la comarca i per llocs més llunyans, amb pastures i sense pastures; amb cadenats, que pots obrir i tornar a tancar, però mai amb un senyal de prohibit el pas per haver-hi animals pasturant.

Ja dies enrere, passant pel Bou, uns gossos ens acompanyaven amb els seus lladrucs, molt a prop vigilats pels seus amos sense fer cap intent per cridar-los. En ser més a la vora els hi fem notar que podrien haver-los cridat i ens contesten si no havíem vist els senyals, que prohibien el pas. Aquell dia no els havíem vist.

Divendres tornant a fer una volta, molt assídua per mi, com és pujar per la Roca anar a l’enclusa i baixar pel Bou: senyal de prohibit passar. Em dic passaré pel camí de més avall, un altre senyal de prohibit el pas, més avall... la carretera.

Baixar de l’enclusa pel Bou és de les millors vistes del nostre terme i que ens ho prohibeixin m’indigna profundament.

A aquets propietaris, que segurament han rebut subvencions generades pels impostos que paguem entre tots; que si un dia es crema el bosc hi aniran els bombers que paguem entre tots, ens han de privar de passar per la seva propietat civilitzadament.

No sé... em sento indignada.

Dolors Aguilar Casassas

Els Tonis de Taradell agraeixien la massiva presència de gent a la festa

Cartes del Lector


Comissió de festes de Sant Antoni Abat de Taradell


Moltes Gràcies!!!!!

El passat mes d’octubre ens arribava la noticia que les Festes dels Tonis de Taradell havien estat declarades com a Festa Cultural d’Interès Nacional. Certament és un reconeixement a la feina feta durant molt de temps.

Tot i això, per la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat de Taradell, el millor dels premis ens arriba en veure els carrers del nostre municipi plens de gent ansiosa de veure el passant dels tres tombs i reviure per uns moments l’esforç que suposava antigament el transport de mercaderies i altres feines que es feien amb animals de peu rodó, carros i altres eines de treball. Per un dies a Taradell es respira ambient de traginer.

Així mateix, els actes del dissabte al centre cultural Costa i Font, van ser un èxit de participació i assistència. Els jocs tradicionals, les passejades en burro català, l’encesa de fogueres, el tast del porc, el pregó l’elecció de l’hereu, l’entrega de la bandera a l’abanderat que aquest any comptava amb la presència del cuiner Nando Juvany i el reconeixement al Mas Casablanca van ser emocionants i emotius al mateix temps que representaven un excel•lent preludi del passant del diumenge al matí. L’exposició temàtica dedicada al cultiu de la vinya a Taradell i l’audiovisual fet sobre aquesta mateixa temàtica pel grup de Recerca local Fent Memòria, ens van donar a conèixer que a Osona hi havia més vinya del que tots ens podíem imaginar.

La resta d’actes com la presentació del projecte Arrels de la Fundació Món Rural, l’explicació de la recuperació de camins ramaders per part del Consorci del Lluçanès , la l’hora del conte i la presentació de l’ecomuseu del blat, ens va fer adonar que encara queda molt recorregut per fer en el marc de la recerca i la recuperació de les nostres tradicions i patrimoni nacional.

No cal dir que tots aquest actes no serien possibles sense el suport que any rere any ens demostreu particulars i empreses, senes oblidar l’ajuda i participació d’altres entitats del municipi, fent una menció especial als membres de la policia municipal i a Protecció Civil de Taradell. És a tots vosaltres que volem fer-vos partícips del reconeixement rebut i agrair-vos amb totes les nostres forces la confiança que ens dipositeu i la vostra participació en tots i cadascun dels actes que portem a terme al llarg de l’any.

També volem fer extensiu el nostre agraïment pel suport rebut a Tots els mitjans de comunicació que es fan ressò de les nostres festes a l’Ajuntament de Taradell, el Consell Comarcal d’Osona i als Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura.

Tot i els elogis i reconeixements rebuts, som conscients que la feina no està feta i continuarem treballant amb el màxim esforç possible per superar la qualitat de les festes dels Tonis de Taradell.

Moltes gràcies i moltes felicitats. La catalogació com a Festa tradicional d’interès nacional és un èxit de tots vosaltres.

Gener de 2011

Carta d’en Guillem Muñoz Manzano

Cartes del Lector

Guillem Muñoz Manzano
Participant del camp de treball de Can Pic


Com a un dels participants del camp de treball de baster, carreter, i teatre de carrer organitzat per Mas Can Pic a Taradell, m'agradaria informar de la qualitat de la casa, com del tracte rebut per tots els monitors i de la gran experiència que he pogut viure durant aquests dies.

Han estat els millors dies amb diferència de tot el meu estiu, i tot ha estat gràcies al gran treball realitzat tant pels monitors del camp de treball com per Mas Can Pic.

M'ho he passat genial i he disfrutat com feia molt que no ho feia. Hem treballat al restaurant i cuidant la col•lecció dels Tonis de Taradell, i també hem participat en la Festa Major del poble, que per a mi personalment ha estat el millor de tot.

També hem tingut l'oportunitat de treballar amb nens i nenes petits, i la sensació que es sent quan un nen et somriu perquè l'has fet riure o s'ho està passant bé amb tu no té preu.

Recomano de tot cor que aquest camp de treball segueixi endavant tal com és ara mateix, ja que és gairebé immillorable i val moltíssim la pena.

Una salutació.

Carta de Alberto Meseguer Donlo

Cartes del Lector

Alberto Meseguer Donlo
Participant del camp de treball de Can Pic

Fa uns dies es van enviar un comentari a aquesta web en el que es deixava el camp de treball de Mas Can Pic a l’alçada del betum.

En el comentari deia que aquest estava escrit en el nom de tots els integrants del camp de treball. Doncs be, jo soc un dels integrants del camp de treball i estic aquí per dir: primer que el que s’explica del camp de treball es totalment fals, tant els monitors com les instal•lacions han estat a un nivell molt alt; les habitacions, el menjar, les condicions higièniques i els voltants estaven en perfecte estat de revista.

En segon lloc, comentar que el que ha escrit aquest comentari ha violat el dret de llibertat d’expressió meu i dels meus companys ja que cap de nosaltres vam escriure aquest comentari.

Per acabar, comentar que la persona que va escriure això va utilitzar un nom fals per mantenir-se a l’anonimat. Jo no faré el mateix, sigui qui sigui el que ha escrit aquest missatge, la seva intensió no ha estat transmetre’ns una realitat, sinó fer mal a tot l’equip que va organitzar el camp de treball.

Una salutació.

La deportació de la Laura Arau

Cartes del Lector


Josep Miret i Mercè
Taradell


Dilluns conduint per carreteres comarcals de Catalunya, per la ràdio sento noticies d’un atac a un vaixell que porta ajuda humanitària a una part de Palestina, a Gaza concretament.

Parlen de molts morts. Hi ha molta confusió, desinformació i evidentment manipulació i mentides... Diuen que hi ha imatges on es veu com els soldats israelians son agredits amb barres de ferro, ganivets i pistoles... Aquests soldats assalten el vaixell en aigües internacionals, de matinada. Evidentment les imatges les publicita l’estat d’ Israel...

Diuen que en aquest comboi humanitari hi ha tres espanyols, Daniel Segarra, Manuel Tapial i la Laura Arau. Ostres! La Laura Arau... la nostra amiga i el Manuel, el seu company, i per tant amic nostre.

Les noticies s’han anat succeint: declaracions tènues dels governs i de les Nacions Unides. A Israel no hi ha qui el condemni... Però dimarts a la tarda, comença a sentir-se a ràdios i televisions que la Laura serà deportada. Curiós...

A començaments de maig passat, es commemorava el 65é aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis i de l’acabament de la II Guerra Mundial. Es va difondre gran quantitat de reportatges i entrevistes amb historiadors i supervivents, que cada cop en queden menys. La gent que allí hi va morir i la que va sobreviure també eren deportats, eren aquells que els nazis consideraven una nosa i que calia treure-se’ls del mig fos com fos: jueus, gitanos, comunistes, republicans espanyols, gais... ja coneixem la història.

Allò que va passar allà, es coneix com l’HOLOCAUST: I ara resulta que a la Laura, i possiblement tota la resta de gent participant en aquesta acció humanitària, l’estat d’Israel els deportarà a casa seva, a alguns dins d’un taüt.

Una d’aquestes persones, curiosament, es supervivent d’aquell holocaust... que sembla que és l’únic i veritable.

Ara a la Laura, li lligaran les mans amb una brida de plàstic (son les manilles del segle XXI) i després de signar una acceptació voluntària d’aquesta deportació l’entaforaran dins d’un avió, suposo, i cap a casa.

Potser es pensen que signant aquest document es renuncia als ideals i que no s’hi tornarà... Quan escric això, del Manuel i del David no se que en faran.

Espero que quan torni a veure a la Laura i als seus companys, no em trobi amb la desagradable sorpresa de que els hi ha tatuat un número al braç...

Molta força i moltes gràcies pel vostre exemple i valentia.

La coral de Taradell necessita homes

Cartes del Lector

Carme Muntada
Cantaire de la Coral l'Arpa



La coral de Taradell necessita homes: Baixos i Tenors. Les dones els guanyem "per golejada" i això no pot ser!. No em crec que en un poble actiu com el nostre, no hi hagin homes disposats a dedicar dues hores a la setmana a cantar. Millor dit; a gaudir del cant i de la bona camaraderia.

Jo, si d'alguna cosa em penedeixo, es, no haver entrat abans a formar part de la coral l'Arpa de Taradell. Us puc assegurar que em fa molt feliç la música. I a tots els que en formem part. Som una colla de gent molt agradable i jo que soc una "nou vinguda" al poble, m'hi trobo (els meus companys fan que m'hi trobi), francament molt be.

Em permeto una suggeriment: Prova-ho! Es tracta de venir un dijous al vespre al local que te la coral al pavelló d'esports. Veureu qui som, com assagem, com ens ho passem de be.

Fins aviat a tots els que us decidiu a venir a conèixer la Coral l'Arpa de Taradell. Sigueu o no del poble, tant se val. Tenim també gent que ve d'altres pobles propers.

Au, animeu-vos! Us estem convidant a ser feliços!

Visca la música!

Sobre el comiat d'en Toni Casassas

Cartes del Lector


Grup Municipal d'Esquerra


El passat dijous 4 de març, el company i amic Toni Casassas va posar punt i final a la seva tasca com a regidor de l’Ajuntament de Taradell.

Des de la resta del grup municipal d’ERC voldríem donar-li les gràcies pel treball i els esforços que ha esmerçat en aquesta tasca i per les hores i hores dedicades a fer aquest voluntariat, que moltes vegades ens ha portat a moments de cansament i d’ingratitud, però sempre ens ha fet tirar endavant la premissa d’estima al nostre poble.

No sabeu pas com n’és de difícil fer política municipal des de l’oposició, des de l’ombra, i les dosis d’il·lusió necessària per a poder continuar dedicant hores i temps de cadascun de nosaltres a aquesta tasca. Moltes vegades en Toni ha estat el motor d’aquesta il·lusió en el nostre grup, una persona preparada, tenaç i treballadora fins a les darreres conseqüències.

La pedra angular del joc democràtic és saber vestir una alternança possible a la governabilitat, ser una alternativa viable per a poder governar; i això a Taradell ha estat possible durant tots aquests anys gràcies a persones com en Toni Casassas, i anteriorment en Xavier Albert.

Finalment, gràcies Toni per la feina feta. Cal continuar treballant per fer realitat el nostre projecte: millorar la qualitat de vida en tos els aspectes dels taradellencs.

Gràcies

Cartes del Lector

Lluís Verdaguer Vivet
Alcalde de Taradell

Després d'una situació d'emergència com la que hem viscut aquests darrers dies, és de justícia agrair a totes aquelles persones que han treballat perquè la normalitat tornés al nostre poble.

Feia molts anys que a Taradell no patíem una nevada d'aquesta magnitud, molts de vosaltres recordareu la darrera.

Hi ha hagut factors que han jugat a favor, com l'hora d'inici de la nevada, que ja va provocar que molts nens i també adults ja no anéssiu a les escoles i a treballar respectivament; l'època de l'any en que el dia ja és més llarg i el sol escalfa més i per tant permet netejar millor els carrers; el subministrament elèctric en general no s'ha vist afectat i la zona dels Vilademany, on si hi va haver avaria, es va poder restablir a primera hora d'ahir... però també hem patit algun factor en contra com les glaçades de les dues nits anteriors i les que es preveuen per les properes, que han arribat a les temperatures més baixes de tot l'hivern, amb totes les complicacions i perills que això suposa.

Els equips municipals de la brigada, dels agents i de protecció civil, així com el personal administratiu de l'Ajuntament han treballat de valent perquè els efectes de la nevada excepcional que hem patit hagin estat els mínims possibles.

Per part dels equipaments municipals s'ha comptat també amb tota la col·laboració possible del personal dels diferents centres escolars, del dispensari municipal i la residència.

Amb tot, si no hi hagués hagut la participació de la gran majoria de veïns, pagesos i empreses del poble que més enllà de les seves obligacions, han sortit al carrer a facilitar les tasques de neteja, no hauria estat possible tornar a la normalitat en tan poc temps.

Queda encara feina per fer, i molta: acabar de normalitzar els carrers retirant la neu acumulada, retirar la gran quantitat de branques i arbres que s'han trencat i reparar el mobiliari urbà malmès serà el primer.

Només em resta donar les gràcies a tothom per l'esforç i la comprensió i de la mateixa manera demanar disculpes si en alguna cosa no hem estat del tot encertats.

Gràcies,


Carta Publicada al web de l'Ajuntament

Carta de Protecció Civil agraint la generositat del Taradellencs

Cartes del Lector

Protecció Civil de Taradell

Benvolgudes Entitats,

Protecció Civil Voluntaris Taradell com a coordinadora de les entitats i establiments que van col•laborar al Festival Benèfic pels Damnificats d’Haití, us escrivim la present, per donar-vos les gràcies a cadascuna de les entitats que vau posar el gra de sorra tant com a l’espectacle que del Centre Cultural Costa i Font que va durar més de quatre hores i la gent és va mostrar molt contenta de totes les actuacions ( Escola de Música, Colla Jove de Geganters i Grallers de Taradell, Comissió de Festes d’en Toca-Sons, Associació de Country d’Osona Gottic Teatre, Esbart Dansaire Sant Genis, Coral l’Arpa, Canya que no és conya i Tastet de Gospel ), també les altres entitats o persones que directament no van sortir a l’escenari però ens van ajudar a fer diferents coses ( Som Dones per preparar-nos el berenar, en Josep Masgrau tècnic de so i llum al Centre Cultural i en Manel Alcubierre per ajudar-nos a darrera l’escenari ), igualment als dos presentadors en Marc Güell i l’Anna Maria Tuneu per la gran forma que van presentar la festa i els Membres de la Creu Roja d’Osona.

També donar les gràcies a dues persones, la primera a l’Oriol Cruz que des de el primer dia ha volgut col•laborar desinteressadament en aquest acte i ens va oferir un ventall de imitacions de personatges i la segona a la Maria Godayol per dissenyar els cartells i programes de l’acte, ja que porta una gran feina i ha dedicat moltes hores fent i modificant els programes.

Donar Gràcies també a Ràdio Taradell, per fer la publicitat de l’acte tant per falques i per fer les notes de premsa que han sortit i estant sortint aquests dies als diaris i pagines web.

També donar les gràcies a l’Ajuntament de Taradell per donar el total suport a l’acte i ajudar-nos per tot el material que hem necessitat, a l’Associació de Botiguers de Taradell per proporcionar tres paneres igualment que el Bonpreu i per finalitzar el Cafè de Can Costa, Embotits Cassany i el Xocolater de Taradell per donar-nos el menjar i begudes del pica – pica final pels col•laboradors.

Seguidament, us adjuntem la recaptació que encara no podem donar per tancada però estem molt satisfets de la gran col•laboració de tots els Taradellencs, que un cop més s’ha demostrat que Taradell és un poble solidari. Els diners recaptats són els següents:


Donació de Creu Roja de Vic...1000 €
Entrada de l’acte ............2000 € ( Contant que els nens no pagaven)
Rifa paneres...................984 €
Donatius Voluntaris............487 €
Donació Àrea Serveis Taradell..300 €

A l’espera de donacions de Caixa Manlleu i Caixa Sabadell s’han recaptat: 4.771 €

Per acabar, volem donar les gràcies a tots aquells qui han aportat la seva col•laboració. Som un poble solidari i una comarca solidaria. Moltes Gràcies a Tots !

Moltes Gràcies a Tots,

Adéu Ludoteca, us trobarem a faltar!

Cartes del Lector

Pares i amics de la ludoteca de Taradell


Ara que la Ludoteca de Taradell ha deixat de donar servei, volem adreçar-vos unes paraules per agraïr-vos la feina feta durant el seu temps de funcionament. Gràcies per la sala de jocs, el jardí, l’hort, la sorrera i la peixera amb el seu àngel! Actualment amb aquests espais els nens desenvolupen la seva personalitat a través del joc en llibertat com a eina molt valuosa per la seva educació i procés d’aprenentatge.

Gràcies per fer-los somiar que són pirates, indis al voltant d’una foguera, viatgers, exploradors,…., per fer-los compartir aquestes aventures entre germans, amics, petits i més grans. Gràcies Núria i Elena per la vostra dedicació a cada nen de forma tan especial i acurada, i la vostra sensibilitat per fer-los passar tan bones estones. Esperem retrobar-vos amb els nous projectes ben aviat. Una abraçada.

Reflexions sobre la Nit de Reis a Taradell

Cartes del Lector

Comissió de Festes de Taradell


Com cada any, el 5 de gener, els reis van arribar altra volta a Taradell i van portar il•lusió als més menuts del poble. És evident que tornaran l’any vinent i que tots farem els possibles perquè així sigui. És una de les festes que els nens esperen amb més neguit i que més gaudeixen. Cal que així sigui.

Evidentment que tots tenim maneres diferents d’entendre una celebració i que tenim el dret d’expressar el nostre desacord. Això si: a l’hora de queixar-se tothom s’hi veu amb cor i moltes vegades, les maneres no és que no siguin adequades, sinó que es passen de la ratlla i per uns quants metres.

Aquesta carta l’escrivim un cop han passat gairebé un mes de la cavalcada reial i el disgust se n’ha anat amb l’olor de barballó. Creiem que és lícit i necessari fer notar que el comportament d’alguns adults durant la festa va ser trist. I en alguns casos inadmissible.

On radica el problema més gran és en l’entrega de regals. Ens sembla sorprenent que hi hagi gent que no vulgui esperar que els reis baixin de l’ajuntament per rebre el regal. Volem recordar que és un obsequi que el rei ha portat expressament per cada nen i que, per tant, és de lògica que li sigui entregat per aquest. Per altra banda, si els reis dediquen uns instants al nostre fill per interessar-se per ell i fotografiar-s’hi, cal repartir l’atenció i tenir respecte quan ens toca esperar. Per agilitzar l’acte, es va incloure la opció de rebre el regal per part dels patges per aquells que decideixen privar al seu fill de la estona màgica que li brinda el rei i a vegades, ni aquest gest sembla ser suficient.

A les cues es van sentir renecs, hi va haver empentes i fins i tot insults (!) cap als patges. Hem de dir que hi ha adults que es van arribar a enfilar a les carrosses per agafar la joguina sense permís, atribuint-se un dret absolutament fora de lloc. Fins i tot es van sentir xiulades a la plaça perquè els reis trigaven en sortir al balcó, cosa absolutament inèdita i difícil d’explicar. Cal que tots plegats ens plantegem si és aquest l’exemple a donar als petits en una nit com la de reis.

La sort que tenim és que els reis són màgics i savis, i saben que els nens es mereixen aquesta festa...passi el que passi.

sobre el servei de la deixalleria mòbil

Cartes del Lector

Federico Palacin Manen

Benvolguts Srs:

Cap a mitjans de Novembre-09 vaig contactar amb el servei de neteja de la Mancomunitat la plana per assabentar-me de quan tornaria a estar disponible el servei
de la deixalleria mòbil a Taradell i em varen informar que el 13 de gener tornaria a estar a Taradell.

Aquest passat dimecres 13 de gener no va venir. Al trucar al departament d’escombraries de la mancomunitat La Plana em varen informar que estaven esperant que el regidor de Taradell els hi envies el calendari amb les dates en les quals l’ajuntament de Taradell precisaria la deixalleria mòbil.

Hem penso que els calendaris s’han de fer abans de començar l’any i no quant esta començat.

No tothom pot desplaçar-se fins a la deixalleria fixe del poble.

Tonis de Taradell 2010

Cartes del Lector

Comissió de Festes de Sant Antoni Abat de Taradell

Ni el mal temps de la setmana passada ni les baixes temperatures del cap de setmana van impedir que les festes dels Tonis d’enguany tornessin a ser un èxit d’afluència i participació.

Durant el dissabte matí, els jocs tradicionals, les passejades amb burro català i el programa especial de Radio Taradell, només eren el preludi d’un llarg cap de setmana atapeït d’actes i activitats per tothom. A la tarda-vespre l’emotivitat es va apoderar del centre cultural Costa i Font. L’exposició temàtica i el monogràfic sobre en Pere Cantal van provocar l’admiració per un veí de Taradell que ha sabut mantenir i difondre un llegat importantíssim per tots nosaltres que ens ha de permetre veure el futur sense deixar de mirar enrere. El pregó de la Sra. Assumpta Fargas, Rectora de la Universitat de Vic ple de força i energia va donar pas als actes per l’elecció de l’hereu, el reconeixement als membres de l’arxiu fotogràfic de Taradell, el record d’en Jordi Coll, l’escloper de Taradell i un sentit i emotiu homenatge al nostre company de comissió “Tresó” que ens va deixar el passat mes d’agost.

I per fi va arribar el moment més esperat per tots, el passant dels tres tombs. Va tornar a ser un exemple clar del que representa la Festa, la Tradició i la Cultura i com sempre va a gaudir d’una gran afluència de públic i un èxit de participació total.

Va ser un matí de sentiments contraposats: Pel públic i participants els sentiments es mostraven en forma d’expectativa, quina novetat hi haurà?, quan carros i animals podrem veure?, quin serà el carro més carregat? O quin carro portarà més animals enganxats?, són només algunes de les preguntes que tothom es feia. També aflorava l’emoció de veure com els avis podien explicar als seus fills i néts perquè s’utilitzaven, com es carregaven i com es mantenien antigament els animals, carros i eines de treball. I no ens podem oblidar de l’emoció de pujar a un globus, cedit de forma desinteressada per Caixa Manlleu.

Pels botiguers del poble la incertesa de si la Fira “Duros a quatre peles” serà tant exitosa com en d’altre edicions.

Mentre que per la comissió, els nervis comencen amb el primer raig de llum del dia: sortirà tot bé?, superarem la participació d’altres edicions? El públic ens donarà un altre cop el seu recolzament? Per sort, i com cada any, les preocupacions aviat es van convertir en emoció, l’emoció de veure que el nostre projecte tornava a tenir el recolzament i suport que tots desitgem i sobretot de veure que tothom ve a Taradell amb ganes de passar-s’ho bé i gaudir de la festa. A més a més, varem comptar amb la presència institucional del Delegat del Govern a la Catalunya Central, la Directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i mitjans de Comunicació, la consellera de Cultura del Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Taradell i la Universitat de Vic, representada per la seva rectora.

Les havaneres van tancar els actes del cap de setmana, amb un a bona afluència.

Per tot això, els membres de la comissió de festes de Sant Antoni Abat de Taradell volem agrair molt sincerament el suport, la col•laboració i la participació a totes aquelles persones, empreses i/o entitats que ens han acompanyat durant el cap de setmana i que d’alguna manera possibiliten que les festes dels Tonis de Taradell siguin reconegudes per tot el territori Català. És aquest suport que ens empeny a continuar treballant per recuperar les nostres tradicions i assolir els nostres objectius.

Així mateix volem aprofitar per agrair als veïns de Taradell la seva paciència per suportar les molèsties i incomoditats ocasionades durant el passant dels tres tombs (talls de carrers, sorolls, etc.) i fer un esment especial al membres de protecció civil i a la policia municipal que van organitzar i posar en pràctica el dispositiu necessari per un acte d’aquestes característiques.

La història que no vull explicar mai

Cartes del Lector

Carles Aleix Camps i Obrador

En un lloc de Catalunya un avi s’asseu a la falda al besnét per tal d’explicar-li històries de temps passats. És un costum que tenen i que tant a l’un com l’altre els fa passar una bona estona. Però a l’avi la història d’avui no li agrada gens, el seu besnét li ha fet un munt de preguntes que mai abans havia fet. Preguntes que l’avi gairebé no sabia ni com respondre.

El besnét s’interessa per aquell idioma, el Català, que ja tan sols es parla a llocs com el poble del besavi , ja que ell a ciutat pocs cops el pot sentir. Pel carrer i botigues ja ningú o gairebé ningú el fa servir. L’avi va fer un llarg silenci i va ser incapaç de poder explicar el perquè.

Aquell home va recordar com de mica en mica el castellà va anar guanyant terreny als mitjans de comunicació, als reclams publicitaris, les noves tecnologies, els cinemes, els llibres. Tot d’una també es va adonar que entrar en un bar i demanar “un tallat” sempre tenia per resposta “Como dice??”, “No le entiendo” i, com que ell era una persona molt ben educada, acabava per demanar “un cortado porfavor” . També va caure, que si volia fer qualsevol mena de gestió a la companyia de telèfon , gas, electricitat o d’altres tenia que parlar amb castellà, que si comprava un aparell fos del tipus que fos i tenia que consultar les instruccions, tenia que ser en castellà. Quant li regalava al besnét un joc, era amb castellà. A l’hospital el curaven en castellà, i dir em fa “mal el clatell” es convertia en “me duele aqui detras”(tot assenyalant el clatell i amb molta vergonya, perquè el pobre home a voltes no sabia traduir al castellà algunes paraules).

L’avi va maleir tots els ossos del seu cos en veure que per culpa de la seva bona educació i de no fer cas dels avisos del risc que es corria, s’havia arribat a una situació com aquella. Va maleir-ne cada cop que havia dit “això no passarà mai”. Es va adonar que el seu petit país, aquell per el que havien lluitat els seus avant passats, avui no era més que una província envaïda i sense identitat. Haver explicat tot allò no li va agradar gens i el besnét en veure’l amb els ulls negats de llàgrimes li va dir.... no et preocupis tant avi, la mare també te que comprar “pechugues” de pollastre, i no son pas com els “pits” dels pollastres tant bons que tu cries aquí a pagés...

Com a reflexió final el nen li va dir “La veritat avi, és que no entenc perquè a l’escola estudiem amb català”.

Jo no vull haver d’explicar mai una història com aquesta,... I TU ??.