Espais de Taradell
Al llarg d'aquesta primera quinzena d'agost tornarem a publicar alguns dels articles de la secció "Espais de Taradell" que hem anat fent al llarg de la vida d'aquest bloc.
Recordarem cada dia algun dels nostres espais més emblemàtics com l'enclusa, l'alzina del Pujol, l'ermita de Santa Llúcia, la creu dels miquelets, les tombes de l'esquis o el dolmen de Gasala...
Iniciarem avui aquesta sèrie amb el primer post que vam publicar d'aquesta temàtica el juny del 2007: "La polleguera del Castell".
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 d’agost del 2010
dimecres, 18 de febrer del 2009
L’Atlàntida
Espais de TaradellL’any 1977 es celebrava el centenari de “L’Atlàntida”, el gran poema de Verdaguer, i l’Ajuntament de Taradell va encarregar a l’escultor Josep Ricart i Maimir un monument per commemorar al poeta de Folgueroles.
L’escultor amb la col•laboració del constructor de Taradell Joan Coll va fer una gran obra on una colla de persones nues i en rotllana subjecten amb força una bandera plena de mans. Les persones estan damunt d’un bloc de pedres que sura sobre l’aigua.
El monument es va inaugurar el novembre de 1978 i inicialment es va posar a la cruïlla de la carretera de Balenyà amb el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, però l’any 1998 es va remodelar tota la zona i es va construir una gran plaça, que es va anomenar Plaça de l’Atlàntida, amb una rotonda al mig on, els mateixos autors, l’hi van traslladar.
divendres, 12 de desembre del 2008
La capella de Santa Llúcia
Espais de TaradellAvui, aprofitant la Fira de Santa Llúcia que es celebra aquest cap de setmana, volem parlar d’un bonic element arquitectònic taradellenc: la capella de Santa Llúcia.
La capella que està situada a la plaça que porta al seu nom, just al mig del casc antic de la vila, és d’estil gòtic - renaixentista, d’una nau, coberta amb nerviacions amb clau de volta i absis poligonal i va ser construïda entre els anys 1547 i 1561.
Durant aquesta època Taradell va prendre molta eufòria gràcies als paraires i els teixidors i s’hi celebraven algunes fires. Una d’elles era la Fira de Santa Llúcia. El Sr. De Taradell, Don Carles de Cruïlles, va decidir donar el producte de l’arrendament de les taules de la fira per la construcció de la capella que després es convertir en la seu del Gremi de Paraires i Teixidors de Taradell i de la confraria de Santa Llúcia que també agrupava gent amb altres oficis.
La devoció dels taradellencs a Santa Llúcia va ser tanta, que junt amb Sant Sebastià va esdevenir la patrona del Gremi que donà vida a Taradell. La capella tenia aquella època varis administradors i un santer que captava per ella. A mig segles XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família de Vilacís d’amunt.
La capella va ser profanada el 1936 i es va deteriorar força durant la guerra civil. Un parell de campanyes de restauració recents l’han deixada en un perfecte estat de conservació i agençament.
Davant de la capella hi podem veure un popular monument de Josep Ricart i Maimir que porta per nom “Exaltació a la vida i a la pau” i que es va inaugurar el 23 de maig de 1976.
Us mostrem unes fotos:
Fonts: Síntesi Històrica de Taradell (Pladevall-Baucells-Vilacís-Izquierdo)
Taradell, passati present d'un terme i vila d'Osona. Volum I. (Pladevall)
dijous, 13 de novembre del 2008
La reproducció de l'antic campanar romànic de Taradell al "Poble Espanyol"
Espais de Taradell
No és propiament un espai de Taradell, però si que val la pena explicar que al Poble Espanyol de Barcelona* s’hi pot trobar la reproducció de l’antic campanar romànic de Taradell. La reproducció es va fer en motiu de l’exposició internacional de 1929 que va crear un "poble" amb les principals mostres arquitectòniques de l’estat espanyol.
El campanar forma part, en aquest espai barceloní, d’un monestir romànic juntament amb l’església de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui) i el claustre de Sant Benet de Bages.
La base del campanar de Taradell, de 25 metres d’alçada, és l’únic record que ens queda de l’església romànica del 1076. En els seus orígens el campanar estava unicament composat per un gran sòcol, només amb dues espitlleres, molt petites, seguit d’un primer pis amb una única finestra, un segon pis amb una finestra biforada i d’un tercer pis amb finestra triforada. Recobria l’edifici una teulada a quatre vessants, semblant a la teulada actual.
El 1799 el campanar va patir les primeres modificacions a causa de la construcció de l’actual església. El rector va decidir apujar el campanar prop de 10 metres, sense cap estil propi, amb l’únic argument de que el campanar podés sobresortir per damunt de l’Esglèsia. La darrera modificació s’hi va fer entre els anys 1949-1959 quan s’afegí un darrer pis, l’actual pis del rellotge, que li va donar aquest estil neoromànic actual.
Us mostrem una sèrie de fotografies del campanar reproduït al Poble Espanyol.
* Poble Espanyol de Barcelona
A Montjuïc, en el context històric de la Dictadura de Primo de Rivera i en el marc de l’Exposició Internacional de 1929, va decidir-se la construcció d’un Poble Espanyol, que esdevingué una síntesi de l’arquitectura i la mostra artesanal d’Espanya. Havia de ser enderrocat en finalitzar l’esdeveniment, però finalment va ser conservat, després de l’impacte que va tenir i de les múltiples veus que van pronunciar-se contra la seva destrucció. Es va projectar que fos un conjunt de bastiments extrets de l’arquitectura popular espanyola que serien incorporats en una mena de collage. Els constructors del recinte, els arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo, van pretendre fer un poble on estarien reproduïts edificis representatius de les diferents regions d’Espanya.
dijous, 29 de maig del 2008
L’Enclusa
Espais de TaradellAvui farem una visita al punt més alt de Taradell: L’enclusa. Amb 867 metres d’alçada aquest cim esdevé un dels miradors més privilegiats del terme de Taradell amb visions cap a al castell, cap al poble, cap a la plana, cap a les Guillaries i cap al Montseny.
El nom es deu a la forma que té la pedra en aquest lloc que mirada de lluny recorda la silueta d’una enclusa de ferrer. En el seu cim sempre hi oneja la senyera catalana. A pocs metres d’arribar-hi hi havia hagut una antiga torre de vigilància que tenia com a funció avisar al Castell de possibles perills, actualment no en queda cap rastre però en el seu lloc hi trobem un punt geodèsic.
Sota la bandera i descobrim una placa dedicada a Mn. Vilacis amb un fragment d'un poema seu sobre l'enclusa i el Castell.
Gegants de Pedra Viva
"Cimals del nostre terme! Gegants de pedra viva!
Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
Mirant-nos a la cara: l' Enclusa i el Castell
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d'amor i glòria.
Per fills que antany vivien al nostre Taradell"
Per arribar-hi s’hi pot anar des de dalt a l’Hostalet del Bou, pujant pel serrat de Ramones i el Pla de les Sitges, o be anar fins a la Trona i pujar pel dret. També si pot pujar pel Pujol i pujant la serra del Bou. Per anar-hi més ràpidament es pot anar amb cotxe fins a dalt de tot de la collada de Mansa i pujar a peu la muntanyeta que queda just a mà esquerra.
Més Fotos:
dimarts, 6 de maig del 2008
El Pi Gros
Espais de TaradellUn dels punts més emblemàtics de Taradell és, sense cap dubte, el Pi Gros. Situat a la carena que porta el seu nom i que va del coll de Taradell al collet de Goitallops, el Pi Gros ha estat sempre un punt de referència i trobada per els vianants d’aquestes contrades.
Antigament, quan hi havia un bosc frondós i ple de pins, el Pi Gros sobresortia per damunt dels altres essent un lloc de trobada i un punt de guia molt utilitzat. Malauradament l’any 1960 un llamp el va matar i posteriorment l’incendi del 1983 el va acabar de malmetre.
Ara només queda una part del tronc cremat acompanyat d’un monolit que s’hi va posar l’any 2000 amb la inscripció “Punt de trobada i referència per a tothom. El Pi de l’any 2000” (Foto inferior).
Unes altres restes del Pi Gros, les que es van poder recollir després de l’incendi, van ser utilitzades com a pilars de la porta d’una de les torres de la urbanització de Goitallops. Al seu tronc hi ha placa que en recorda la procedència “Aquests dos pilars de fusta cremada que aguanten la llosa de pedra son les restes del Pi Gros que es va cremar el dia 31 de Juliol de 1983” (Foto inferior).
Aquesta torre la trobareu a l’entrada de la urbanització de Goitallops, la primera després del col•legi. El Pi Gros el trobareu més amunt, al camí que ressegueix la carena i que va de dalt a la urbanització fins a la collada de mansa, un camí que forma part del sender de gran recorregut (GR-2) i del nou sender de petit recorregut (PR-C42).
dimecres, 30 d’abril del 2008
La Creu dels Miquelets
Espais de TaradellFa temps que vaig anar a fotografiar la creu dels miquelets però en buscava alguna referència històrica i no la trobava documentada enlloc. Finalment Mn. Pladevall n’ha escrit 4 ratlles a la nova Guia del PR-C42.
Si aneu a la Masia del Pujol, just davant de l’alzina mil•lenària, hi veureu un turonet amb una creu al cap damunt. És la Creu dels miquelets que recorda el lloc on hi van ser morts i enterrats 99 miquelets.
El monument és un pedró de pedra de dos metres d’alçada coronat per una petita creu de ferro que porta la inscripció: “1822 Morts 99 MCs” que significa que l’any 1822 hi van morir 99 Miquelets.
Els Miquelets eren uns guerrers, voluntaris o mercenaris, que lluitaven a favor del govern liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823). Els Miquelets eren enemics de la monarquia absolutista, al contrari de la majoria de la gent de l’època que majoritàriament n’era partidària. Segons sembla en aquesta zona hi va haver una gran batalla entre els dos bàndols que acabà amb la vida d’aquests 99 soldats.
Tot i així no tenim cap referència escrita d’aquest fet, només en queda el pedró i la llegenda popular.
dimecres, 7 de novembre del 2007
La Torre de Don Carles
Espais de TaradellA mitjans del segle XVI les cases que s’agrupaven al voltant de l’església de Sant Genis cada cop eren més nombroses i la sagrera de Taradell era cada vegada més extensa. El senyor de Taradell, Don Carles de Cruïlles i Vilademany, va demanar el títol de Vila de Taradell i li van concedir.
Ser Vila volia dir que la població era força nombrosa i disposava de certa organització administrativa, també significava que es podien gaudir de certs privilegis entre els quals poder defensar-se sense haver d’abandonar les llars per recloure’s al Castell. Les Viles per aquest motiu havien de ser fortificades i fou amb aquesta intenció que Don Carles comença la construcció d’aquesta Torre que acaba entre el 1545 i el 1549.
La Torre de Don Carles rep el nom del Senyor de Taradell si be també se la coneix com a La Torre de la Presó perquè els seus baixos es varen fer servir de presó. La resta de la fortificació de la Vila va ser començada però al morir Don Carles va queda inacabada.
La Torre esta ubicada en un dels punts més alts del nucli de la Vila, entre la Plaça, la Vilanova i el carrer de Vic. Mesura 14,5 metres d’alçada i és de planta quadrada malgrat que les seves mides no son del tot simètriques. Trobem la cara de llevant de 5,10 metres, la cara de migdia de 5,15 metres, 4.30 metres a la cara de ponent i 4,80 a la de tramuntana.
La Torre va quedar força malmesa fins que el 1960 s’hi va fer una primera restauració en la qual va recuperar els merlets i la fisonomia inicial. L’any 2000 es va fer realitzar una segona restauració que va consistir en restaurar la Torre, adequar tot el voltant i recuperar l’accés a la base que s’havia perdut.
Ser Vila volia dir que la població era força nombrosa i disposava de certa organització administrativa, també significava que es podien gaudir de certs privilegis entre els quals poder defensar-se sense haver d’abandonar les llars per recloure’s al Castell. Les Viles per aquest motiu havien de ser fortificades i fou amb aquesta intenció que Don Carles comença la construcció d’aquesta Torre que acaba entre el 1545 i el 1549.
La Torre de Don Carles rep el nom del Senyor de Taradell si be també se la coneix com a La Torre de la Presó perquè els seus baixos es varen fer servir de presó. La resta de la fortificació de la Vila va ser començada però al morir Don Carles va queda inacabada.
La Torre esta ubicada en un dels punts més alts del nucli de la Vila, entre la Plaça, la Vilanova i el carrer de Vic. Mesura 14,5 metres d’alçada i és de planta quadrada malgrat que les seves mides no son del tot simètriques. Trobem la cara de llevant de 5,10 metres, la cara de migdia de 5,15 metres, 4.30 metres a la cara de ponent i 4,80 a la de tramuntana.
La Torre va quedar força malmesa fins que el 1960 s’hi va fer una primera restauració en la qual va recuperar els merlets i la fisonomia inicial. L’any 2000 es va fer realitzar una segona restauració que va consistir en restaurar la Torre, adequar tot el voltant i recuperar l’accés a la base que s’havia perdut.
Bibliografia:
Sintesi Historica de Taradell (1974). Pladevall-Baucells-Vilacis-Izquierdo
Taradell, Passat i prsent d'un terme i vila d'Osona. (1995). Antoni Pladevall i Font
dijous, 18 d’octubre del 2007
El dolmen de Gasala
Espais de Taradell
Avui us volem parlar del Dolmen dels Sequers de Gasala. Aquesta sepultura o tomba col•lectiva, que deuria estar en ús entre el 2200 i el 1500 abans de crist, va ser descoberta l’any 1965 per el taradellenc Ramon Vall.
Tot seguit s’hi van fer unes excavacions que van servir per trobar-hi un esquelet força sencer, restes d’altres individus i restes de ceràmica que és van guardar al Museu Episcopal de Vic.
La tomba, que mesura 1,80 metres de llargada per 1 metre d’amplada, està composada per unes lloses laterals i una gran llosa al damunt que la cobreix. Actualment és troba en força bon estat de conservació gràcies als treballs de reconstrucció que hi va fer el Centre Excursionista de Taradell i que van finalitzar el 21 de març de 1981 (tal com indica la placa de la foto superior).
Si la voleu anar a veure la trobareu fent el sender de petit recorregut (PRC-42) que ressegueix el nostre poble. Si hi voleu anar de dret, el camí més ràpid és anant per la Plaça de l’Everest, d’allà surt un caminet que enllaça amb el PR i un cop hi hagueu enllaçat marxeu cap a l’esquerra i la trobareu a uns 200 metres. També podeu agafar el PR a dalt de tot de Goïtallops, al costat del Monument al Gos Caçador i baixar seguint el sender. La trobareu a mig cami i podeu sortir del sender per la Plaça de l’Everest o be seguir fins a Gasala i fins el Castell de Mont-rodon.
Bibliografia: Taradell, passat i present d'un terme i vila d'Osona de Mn. Antoni Pladevall.
Avui us volem parlar del Dolmen dels Sequers de Gasala. Aquesta sepultura o tomba col•lectiva, que deuria estar en ús entre el 2200 i el 1500 abans de crist, va ser descoberta l’any 1965 per el taradellenc Ramon Vall.Tot seguit s’hi van fer unes excavacions que van servir per trobar-hi un esquelet força sencer, restes d’altres individus i restes de ceràmica que és van guardar al Museu Episcopal de Vic.
La tomba, que mesura 1,80 metres de llargada per 1 metre d’amplada, està composada per unes lloses laterals i una gran llosa al damunt que la cobreix. Actualment és troba en força bon estat de conservació gràcies als treballs de reconstrucció que hi va fer el Centre Excursionista de Taradell i que van finalitzar el 21 de març de 1981 (tal com indica la placa de la foto superior).
Si la voleu anar a veure la trobareu fent el sender de petit recorregut (PRC-42) que ressegueix el nostre poble. Si hi voleu anar de dret, el camí més ràpid és anant per la Plaça de l’Everest, d’allà surt un caminet que enllaça amb el PR i un cop hi hagueu enllaçat marxeu cap a l’esquerra i la trobareu a uns 200 metres. També podeu agafar el PR a dalt de tot de Goïtallops, al costat del Monument al Gos Caçador i baixar seguint el sender. La trobareu a mig cami i podeu sortir del sender per la Plaça de l’Everest o be seguir fins a Gasala i fins el Castell de Mont-rodon.
Bibliografia: Taradell, passat i present d'un terme i vila d'Osona de Mn. Antoni Pladevall.
dijous, 27 de setembre del 2007
La Bauma dels Trabucaires i el Monument dels Mossos d’Esquadra
Espais de Taradell*
Diu la història que el hivern de l’any 1845 va ser molt dur a les rodalies de Taradell, especialment el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu, una casa de pagès situada a la quadra de Terrassola, va veure gent estranya a les afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va posar en sobre avís al Mossos d’Esquadra.
Era l’època dels trabucaires i per les faldes del Montseny i sovintejaven quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s'espavilaven continuament per buscar un lloc on menjar i on dormir. Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l’Empordà i en Bellver de Girona.
Al rebre l’avís, quatre Mossos d’Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar fort la porta amb insistència es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En el creuament de tirs inicial els trabucaires van matar a dos mossos d’esquadra molt joves i novells, en Vernet i l’Isidre. Els mossos per contrapartida van matar un jove que no era un malfactor sinó que era precisament en Roger de l’Empordà, un dels tres presoners que havia estat utilitzat d'escut.
Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les pedres murteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall: una Bauma amagada al mig del bosc on només s’hi arribava mitjançant un pi esporgat. A la Bauma hi cabien ben be unes 12 o 14 persones. La quadrilla encara portava un noiet segrestat que es deia Massot de Darnius i va recollir el material amagat i van marxar ràpid cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i cap al coll de Romegats.
Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar el sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers a qui se’ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià a on feren nit.
Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià perquè al coll de Romagats els esperaven amb un emboscada molt ben preparada. Els bandolers van arribar a França on desprès de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat el varen matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc desprès d’haver-lo segrestat.
La Història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d’ells van anar a la forca i la resta a la presó.
Com a testimoni de tota aquesta historia ens resten els espais que es poden visitar i que es troben al què abans era la Quadra de Terrassola, tot baixant cap a Sobrevia des del cim de Goitallops.
És una bonica caminada on encara es pot veure la Bauma dels Trabucaires, les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala, el paisatge de les pedres murteres i un monument que la Diputació de Barcelona va aixecar en record dels mossos i on podem llegir: “25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnet”.
Diu la història que el hivern de l’any 1845 va ser molt dur a les rodalies de Taradell, especialment el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu, una casa de pagès situada a la quadra de Terrassola, va veure gent estranya a les afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va posar en sobre avís al Mossos d’Esquadra.Era l’època dels trabucaires i per les faldes del Montseny i sovintejaven quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s'espavilaven continuament per buscar un lloc on menjar i on dormir. Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l’Empordà i en Bellver de Girona.
Al rebre l’avís, quatre Mossos d’Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar fort la porta amb insistència es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En el creuament de tirs inicial els trabucaires van matar a dos mossos d’esquadra molt joves i novells, en Vernet i l’Isidre. Els mossos per contrapartida van matar un jove que no era un malfactor sinó que era precisament en Roger de l’Empordà, un dels tres presoners que havia estat utilitzat d'escut.
Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les pedres murteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall: una Bauma amagada al mig del bosc on només s’hi arribava mitjançant un pi esporgat. A la Bauma hi cabien ben be unes 12 o 14 persones. La quadrilla encara portava un noiet segrestat que es deia Massot de Darnius i va recollir el material amagat i van marxar ràpid cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i cap al coll de Romegats.
Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar el sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers a qui se’ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià a on feren nit.
Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià perquè al coll de Romagats els esperaven amb un emboscada molt ben preparada. Els bandolers van arribar a França on desprès de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat el varen matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc desprès d’haver-lo segrestat.
La Història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d’ells van anar a la forca i la resta a la presó.
Com a testimoni de tota aquesta historia ens resten els espais que es poden visitar i que es troben al què abans era la Quadra de Terrassola, tot baixant cap a Sobrevia des del cim de Goitallops.
És una bonica caminada on encara es pot veure la Bauma dels Trabucaires, les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala, el paisatge de les pedres murteres i un monument que la Diputació de Barcelona va aixecar en record dels mossos i on podem llegir: “25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnet”.
Monuments als mossos d'esquadra. Just darrera hi havia la Masia de Can Pere Sala. Algunes veus diuen que va ser cremada després com a represàlia..
La Bauma dels Trabucaires. Està amagada enmig del bosc i abans s'hi pujava per un pi esporgat. El Centre Excursionista de Taradall hi ha va posar aquesta escala ja fa temps per on s'hi pot accedir ara. Actualment amb el bosc cremat és més accessible..
Restes de Can Moreu. Actualment nomès queden els fonaments i algun tros de pared enterrats a la vegetació..
Espai de Pedres Murteres. Segurament rep el nom per la seva forma, la pedra va fent forats que podrien semblar murters.
El Bosc del Masó. Restes de la Masia..
Paisatge General de la zona. Aquest és el camí per on s'hi arriba des de Goitallops. A la dreta hi ha el Bosc del Masò, a baix hi ha el monument dels Mossos i més enllà hi trobem Can Moreu, Pedres Murteres i la Bauma dels Trabucaires.
*Val a dir que l'espai que em descrit avui no és propiamanent un Espai de Taradell perquè actualment pertany al terme de Seva i en el moment dels fets formava part de la quadra de Terrassola, però si que forma part de la història de Taradell i del seu paisatge.
Bibliografia:
"La Balma dels trabucaires" de M.Furriols. Article de la Revista Taradell, Num 95 de l'Agost del 56
"Les Malifetes dels Trabucaires" de A.Pladevall. Article de la Revista de Taradell, num 311 de l'Agost del 74.
"Història de Seva" de A.Pladevall.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)