dissabte, 29 de setembre del 2007

Trobant bones persones per Gerard Roma

Episodi 4 : Segona xerrada amb en Pere Casaldaliga

Arribem a casa seva ens saluda molt carinyosament i deixa anar alguna broma. Té un sentit del humor extraordinari i es riu molt d´ell mateix. Ens fa entrar a un patí que té el darrera de la senzilla casa, on s’està més fresquet i ens asseiem el seu voltant.

Comença a parlar. La conversa amb en Pere, com sempre és molt maca. És un pou de saviduria i lo maco és la intensitat amb la que explica les coses. No li costa gens parlar, ell mateix es va estirant de la llengua, és com una conferència, amb temes diversos.

Aquesta vegada el tema principal ha estat la religió, però com us deia els temes van i venen. La conversa ha estat en castellà, perquè hi havia una parella de Ciudad Real que ha vingut a passar la lluna de mel aquí a Sao Felix, es veu que no és la primera vegada que passa això.

La Religió

Ha començat a explicar que la religió aquí únicament s’hauria de preocupar de salvar vides i salvar pobles. La religió forma part de la cultura d´un poble, així que els capellans no han de venir a evangelitzar sinó que la religió ha d’ésser lliure, respectuosa, no ha d’exigir res a ningú, i ha de defensar els drets dels pobles.

Diàleg interreligiós

Sempre és bo que hi hagi un intercanvi inter-religiós entre els pobles. "Jo rebo i dono, tu reps i dones". Les religions són l’ànima d´una cultura. Si es perd o es força a perdre una religió aleshores els pobles perden els seus referents i perden la seva cultura per tant no es tracte d’evangelitzar sinó d’ajudar. En Pere creu que totes les religions són vertaderes perquè totes tenen coses vertaderes, però també que totes les religions són falses, perquè tenen moltes coses que estan equivocades. Hem d’ésser oberts a totes les religions i acceptar que la nostra no és la perfecta, però és la que forma part de la nostra cultura.

Segons en Pere hi ha tres tipus de religions: Les religions lligades a la natura, com la dels indígenes, o be la dels negres; les religions que treballen més al interior, més místiques, que serien les asiàtiques; i les religions més històriques com la judaica - cristiana. Segons en Pere és important que hi hagi un diàleg interreligiós perque totes les religions evolucionin i puguin ajudar a la humanitat a tirar endavant.

També ens ha remarcat que s’han de relativitzar certes coses i absolutitzar-ne d’altres. Per exemple: la fe s’ha de relativitzar, d’aquesta manera acceptarem la fe dels altres pobles. Hem de tenir una identitat, clara, ferma i conseqüent i acceptar que els altres també tenen una identitat clara, ferma i conseqüent.

La Religió i la Ciència

Ha continuat dient que no es pot demostrar científicament l’existència de Déu, però tampoc la no existència. El problema que va tenir l’església és que es va oposar aferrissadament al modernisme durant el segle de les llums i això va fer que molts científics s’allunyessin de l’església. Ara sembla que hi ha més diàleg. Els científics cada vegada són menys dogmàtics, abans la ciència era matemàtica i ara és més hipotètica. El final ha dit que en termes religiosos, la última paraula és el misteri.

El sentit de la vida.

Després que vingués vàries persones a veure’l hem continuat parlant de com es pot trobar sentit a la vida, sobretot si comparem el primer amb el tercer món. Ell ens ha dit que a qualsevol lloc de la terra, l’home s’hauria de realitzar. Ara be, hi ha llocs on es més difícil esdevenir un ésser humà lliure, tranquil i feliç a causa de tot el què rodeja a les persones d’aquell lloc (no tenir terres, tenir fam, infermetats) i d’altres llocs on més fàcil però a la vegada costa més de valorar-ho. El primer món el què no sabem és valorar el què tenim.

Després ens ha explicat una anècdota que he trobat genial. Ens deia que fa anys a Paris hi havia faveles i un capellà que treballava amb aquesta gent pobre va fer col•locar un escrit a l’entrada del barri que deia: "Aquí no es poden complir els deu manaments", perquè la gent pobre del barri a vegades tenia la necessitat de robar, inclús de matar. En Pere dona la culpa de la violència a diferents ciutats del món a el paro, canonitzat pel capitalisme, ja que constantment volem més, no en tenim prou.

A ell l’han titllat vàries vegades de comunista però ell diu que quan parles dels pobres et diuen que ets un sant i quan anomenes les causes de la pobresa et diuen que ets un comunista.

Les qualitats per ser una bona persona

Després d´un silenci, he aprofitat per preguntar-li sobre les qualitat que ha de tenir una bona persona i sense pensar-s’ho gens ha contestat.

Són tres coses:
1.- La Coherència. sigui quina sigui la teva fe. Estiguis casat, o solter. Sigui quina sigui la teva professió una persona ha de ser coherent. En paraules evangèliques seria practicar la veritat, inclús és el què el poble demana els seus líders, tan religiosos com civils, i de fet es el que els nens demanen als seus pares.
2.- La Comprensió. Si jo soc coherent i visc la meva identitat, però haig de respectar, acollir, tenir un gran sentit del respecte, de l´acollida, de la comprensió, i del pluralisme.
3.- L’ esperança. Potser es una paraula molt cristiana però també es podria dir: optimisme vital. En varis poemes diu " Ens ho poden treure tot menys la fidel esperança".

Llavors ens ha parlat d’un poeta anomenat Francesc Peguí que va escriure un poema que posa en boca de Déu i on recita que Déu va dir parlant a la humanitat:

"Jo entenc que vosaltres tingueu fe, com que la vida és tan misteriosa, és comprensible que tingueu fe, és comprensible també que tingueu, caritat, amor, ja que teniu un cor tendre i dolç, però no entenc, diu Déu, que tingueu esperança, la petita esperança tan maltractada, amb tants motius que tindríeu per no esperar.

Un poema espantós però bonic a la vegada, deia en Pere.

El Capitalisme

Després d’una altra parada, degut a que uns sense terra han vingut a demanar-li alguna cosa, ha continuat dient que segurament les dues paraules que segurament ell ha utilitzat més han estat esperança i terra. Bromejant deia que si mai li fan l’autòpsia li trobaran terra el cor i el fetge. Continuant amb el tema de la terra, deia que a Brasil el problema terra és un problema d’arrel, però podria ser una solució d’arrel si es fes una bona reforma agrària i una bona reforma urbana, perquè la terra és un problema per plantar i per viure.

Llavors ha estat contundent dient que per ell és dogma de fe, que el capitalisme és pervers i no té correcció, perquè és exclusivista i acumulador. Com més abans el lucre, sotmet a les persones el lucre, nega el treball, sobretot el capitalisme neoliberal on cada vegada està tot més automatitzat. Per tant, cada vegada hi ha menys treball, llavors afegia que a Brasil diuen "Feliç aquell que és explotat, perquè almenys treballa" Ha acabat la conversa dient, una cosa que ja sabem tots, que és el major bé que tenim és la vida.

Anb en Pere hem acabat la conversa aquí i hem quedat un altre dia. Ara us vull explicar qui son els Sense Terra i sobretot qui és en Djalmai.

Els Sense Terra i en Djalmai

A Sao Felix hi ha unes 50 persones que en representació d’unes 500 estan reclamant unes terres que fa més de cinc anys que estan demanant. M’explicaven que sort havien tingut de Dom Pedro (tal com anomenen aquí al Pere) perquè és una persona molt respectada a Brasil i que els està ajudant a aconseguir els papers que els permeti anar d’una vegada per totes a ocupar les terres que els hi havien estat adjudicades.

El representant més important d’aquest grup de sense terra es diu Djalmai es un home d´uns 50 anys amb el cabell i la barba blanca i amb unes mans com aspes de molí. En Djalma només ha anat tres anys a l´escola i en canvi em dóna deu voltes amb moltes coses. És un autodidacta, un filòsof de la vida.

El MST

M´explicava que el MST (el moviment dels sense terra) ja s’ha convertit com un partit polític i malgrat que tenen diners de diferents ONG que subvencionen diferents projectes aquestes millores i els repartiments d’aquesta terra és molt lent. Ell em deia que a la gent de la cúpula del MST no els interessa realment solucionar el problema perquè llavors deixarien de rebre diners i això no els interessa. Brasil!!

El què han fet ells ha estat formar un grup independent de sense terra, ja fa uns cinc anys que reclamen el què el govern els va prometre, un tros de terra. S’organitzen de la següent manera: Un grup gran de gent amb la mateixa situació es va ajuntant per demanar terres al govern formant una mena de sindicat on no hi ha un líder, sinó que les decisions les prenen sempre amb una assemblea d’un grup de persones.

La reclamació de terres ho fan a l’organisme governamental anomenat INCRA. Els sense terra han de presentar un projecte, explicant el que volen fer amb aquestes terres i si l´INCRA aprova el projecte arriba el torn de la burocràcia i el "papeleo" . Una vegada està tot aprovat i arriben els papers, els sense terra van a les terres que els pertoquen i es converteixen en posseiros, tenen terres cedides per l´INCRA i al cap de deu anys passaran a ser propietaris.

Els fazendeiros i el Biodiésel

Està clar però, que el fet de tenir terres no és la única solució, ja que no soluciona el problema de l’educació, salut, infraestructures etc... En Djalma m’explicava que moltes vegades els fazendeiros(terratinents) afavoreixen que els sense terra s’instal•lin a les seves terres. Això si, solen ser llocs molt allunyats de tot i amb una terra pobre. Amb això aconsegueixen que el govern els compri les terres per donar-les els sense terra. D’aquesta manera els fazendeiros perden unes terres inútils per ells i a més en treuen diners.

Em deia que els fazendeiros els amenacen de mort i alguna que altra vegada han matat algun posseiro perquè els han pres terres seves. També m’explicava que els fazendeiros tenen el suport dels EUA i que tenen acords d’explotació, sobretot ara amb el biodiésel.

Amb això del biodiésel, els fazendeiros estan cultivant grans extensions de canya de sucre, fins i tot lloguen les terres els posseiros per cultivar la canya, però durant tot aquest temps sangren la terra, i aquesta és inservible durant anys.

Dos tipus de persones i tres tipus d'educació

Després de tres cervesetes ben fresques a la riba de l´Araguaia, en Djalma ja m´explicava una mica la seva manera d´entendre la vida. Segons ell hi ha dos tipus de persones: els individualistes que només pensen en ells mateixos i els cooperativistes o socialistes que s’ajuden els uns els altres.

Considera que el brasil i en concret en el moviment dels sense terra hi ha molt cooperativisme però que encara n´han d´aprendre molt. Com anècdota m´explicava que un dia es van reunir en un "assentamiento" i van acordar d´ajudar-se a cultivar les terres. Un dia la terra d´un, un altre dia tots anirien a la terra d´un altre i així successivament. El què va passar és que el primer dia es van presentar tots, el segon dia ja en faltaven la meitat i el tercer dia ja només eren dos.

Com que sabia que jo soc professor, em va explicar els tres tipus d´ensenyament que segons ell existeixen.
L´innocent: Ensenyar perquè l´altre aprengui sense més.
L´astut: Ensenyar el què a tu t´interessa, ensenyar perquè llavors tu en puguis treure profit.
El Crític: El què hauríem de tenir tots. Prioritzar la capacitat d’anàlisi per saber el què ens convé i el què no.

L’amor segons en Djalmai

També vam parlar de l’amor. Ell ens deia que l´amor consta de tres etapes:
La primera és l’atracció, és a dir la trobada, quan et fixes en una persona, la segona és la seducció, escoltar, parlar, mirar..La última la conquesta, quan s’aconsegueix que l’altre s’enamori de tu i tu d´ella.
També ens explicava que la passió és perillosa, es pot descontrolar i et pot acabar fent mal. En canvi l´amor vertader mai et farà mal, perquè es tracta de donar, de donar sense esperar res a canvi, això és amor. A occident segons ell, a vegades confonem el donar, perquè som molt materialistes.

Per acabar em va explicar el seu somni. Ell volia tenir unes terres per poder conrear i també poder ensenyar a conrear les terres a aquells que només saben criar bestiar, també volia conèixer diferents cultures i viure tranquil fins la seva mort.

Us he transcrit aquesta conversa, perquè és una persona sense estudis, però que ell mateix s´ha creat una filosofia de la vida, és una persona que no té res, és un sense terra, ell està tranquil, diu que seria feliç amb un tros de terra, però està tranquil, perquè tard o d’hora la tindrà. Admiro aquest tipus de gent que seria tan fàcil que no "fossin res" en canvi per ells mateixos han buscat i buscat i han anat aprenent. En Pere és molt savi, però en Djalma també.

Una abraçada i bon viatge

Ja sabeu ens hem de prendre la vida més xinu-xano

El 9 TV transmetrà en directe el derbi entre el Taradell i el Vic

Esports

EL 9 TV transmetrà per primera vegada i en directe el derbi osonenc de Preferent que diumenge al migdia disputaran el Taradell i el Vic.

Aquesta és la segona transmissió esportiva en directe que fa aquesta temporada EL 9 TV. La primera va ser dissabte passat i va ser el partit de l’OK Lliga que va enfrontar el Roncato Patí Vic i l’Alnimar Reus Deportiu, amb una contundent victòria local per 5 a 2. EL 9 TV inicia així la seva segona temporada de transmissions esportives en directe, amb un mínim d’un partit per setmana.

Els comentaris del partit de diumenge correran a càrrec de Joan Serra i Lluís de Planell. El partit es podrà veure repetit el mateix diumenge a les sis de la tarda.

Evidentment el partit també serà retransmés com sempre per Ràdio Taradell al 106.7 de la FM i a www.radiotaradell.net.

divendres, 28 de setembre del 2007

Avui Assemblea de Veïns a Mont-rodon

Noticies

Avui a les 9 del vespre una delegació de l’Ajuntament de Taradell encapçalada per l’alcalde Lluís Verdaguer es reunirà amb els veïns del Barri de Mont-rodon en una assemblea informativa on el punt estrella serà parlar del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

El POUM projecta la construcció d'un 50% més d’habitatges durant els propers 20 anys al barri i els veïns creuen que aquest creixement pot repercutir en la seva qualitat de vida. Per aquest motiu i perquè més de 100 veïns han presentat al·legacions contra l’aprovació inicial, l’associació de veïns del barri va convocar diumenge passat una assemblea extraordinària a les 12 del migdia. El resultat en va ser una nota de premsa que us reproduïm a continuació:

Comunicat de premsa de l’associació de veïns de Mont-rodon
ELS VEÏNS DE MONTRODON EN CONTRA DEL POUM

Ahir, diumenge, la junta de l’associació de veïns de Montrodon, un barri de Taradell, va reunir als veïns per informar-los sobre les al•legacions -recolzades per 110 signatures- que van presentar a l’aprovació inicial del que afecta al barri. La trobada va tenir una bona acollida.

Els arguments del veïnat en contra de l’esmentat Pla, es basen en que no és necessari l’excessiu creixement que l’Ajuntament proposa perquè repercutiria negativament en la seva qualitat de vida.
Els veïns venen reclamant fa temps una rotonda a l’accés al barri des de la carretera BV5306. Ara, l’Ajuntament ofereix la rotonda a canvi del creixement urbanístic de Mont-rodon, gairebé un 50% més d’habitatges, sobre un terreny que el Pla Director de la Plana de Vic qualifica de zona d’alt valor agrícola i proposa la seva protecció.

L’Ajuntament també posa en el mateix paquet de motius per justificar la necessitat de creixement, la reobertura de l’estació de tren, quan aquesta ja ha estat projectada (segons informava un rotatiu de la comarca el passat divendres, 21-9-07) sense estar supeditada a cap creixement.

El resultat de la reunió ha estat la manifestació unànime en mantenir-se els criteris que van inspirar el contingut de les al•legacions.




L’estació de tren

Parlant del Barri de Mont-rodon val a dir que la Generalitat de Catalunya ha fet públic el seu pla territorial a les comarques centrals i en aquest pla s’inclou la recuperació de l’estació de tren de Mont-rodon. L’estació es reformaria amb una gran zona d’aparcament i s’hi podria arribar amb transport públic.

Aquest projecte forma part d’un ambiciós pla que comprèn el desdoblament de la línia de Vic a Barcelona i la construcció de més estacions comarcals a les poblacions de Gurb, Manlleu i Torelló amb la idea de tenir una espècie de metro comarcal.

dijous, 27 de setembre del 2007

La Bauma dels Trabucaires i el Monument dels Mossos d’Esquadra

Espais de Taradell*

Diu la història que el hivern de l’any 1845 va ser molt dur a les rodalies de Taradell, especialment el 25 de març. Era dimarts de Pasqua i el masover de Can Moreu, una casa de pagès situada a la quadra de Terrassola, va veure gent estranya a les afores de la masia veïna de Can Pere Sala i va posar en sobre avís al Mossos d’Esquadra.

Era l’època dels trabucaires i per les faldes del Montseny i sovintejaven quadrilles de malfactors que malvivien després de la primera Guerra Carlina a base de segrestos i robaments i s'espavilaven continuament per buscar un lloc on menjar i on dormir. Precisament feia just un mes, el 27 de febrer, una quadrilla havia assaltat a Tordera el carruatge que feia la ruta de Girona a Barcelona i havia fet tres presoners: En Massot de Darnius, en Roger de l’Empordà i en Bellver de Girona.

Al rebre l’avís, quatre Mossos d’Esquadra van anar cap a la Masia. Després de picar fort la porta amb insistència es van veure atacats per una vintena de trabucaires armats que van sortir en estampida de la casa. En el creuament de tirs inicial els trabucaires van matar a dos mossos d’esquadra molt joves i novells, en Vernet i l’Isidre. Els mossos per contrapartida van matar un jove que no era un malfactor sinó que era precisament en Roger de l’Empordà, un dels tres presoners que havia estat utilitzat d'escut.

Els trabucaires van fugir direcció a Can Moreu i just davant de les pedres murteres es van endinsar al bosc per anar a cercar el seu amagatall: una Bauma amagada al mig del bosc on només s’hi arribava mitjançant un pi esporgat. A la Bauma hi cabien ben be unes 12 o 14 persones. La quadrilla encara portava un noiet segrestat que es deia Massot de Darnius i va recollir el material amagat i van marxar ràpid cap a Creu de pedra, el Vilar del Bosc, Puiglagulla i cap al coll de Romegats.

Els dos mossos vius van fugir cap a Seva a avisar el sometent. Una bona colla de joves de Seva van començar la persecució dels bandolers a qui se’ls hi va ajuntar una altra colla de Taradell. Van pujar al bosc del Masó, van passar per davant de Can Pere Sala on van poder veure els tres morts i van seguir els bandolers fins a Sant Julià a on feren nit.

Malgrat que els trabucaires van poder escapar-se, va ser una sort fer nit a Sant Julià perquè al coll de Romagats els esperaven amb un emboscada molt ben preparada. Els bandolers van arribar a França on desprès de tallar les dues orelles del jove Darnius per demanar-ne el rescat el varen matar. Respecte al Bellver de Girona sembla que va ser el primer de morir, tenia 70 anys i el van abandonar al mig del Montseny, poc desprès d’haver-lo segrestat.

La Història diu que a França en van detenir 17, tots amb la barretina catalana al cap, i el Tribunal Reial de Montpeller els va ajusticiar. Sembla que 4 d’ells van anar a la forca i la resta a la presó.

Com a testimoni de tota aquesta historia ens resten els espais que es poden visitar i que es troben al què abans era la Quadra de Terrassola, tot baixant cap a Sobrevia des del cim de Goitallops.

És una bonica caminada on encara es pot veure la Bauma dels Trabucaires, les restes de la Masia del Bosc del Masó, de Can Moreu i de Can Pere Sala, el paisatge de les pedres murteres i un monument que la Diputació de Barcelona va aixecar en record dels mossos i on podem llegir: “25 de marzo MDCCCXLV. Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este lugar los Mozos de Escuadra Isidro Pallarés y Juan Barnet”.


Monuments als mossos d'esquadra. Just darrera hi havia la Masia de Can Pere Sala. Algunes veus diuen que va ser cremada després com a represàlia..




La Bauma dels Trabucaires. Està amagada enmig del bosc i abans s'hi pujava per un pi esporgat. El Centre Excursionista de Taradall hi ha va posar aquesta escala ja fa temps per on s'hi pot accedir ara. Actualment amb el bosc cremat és més accessible..



Restes de Can Moreu. Actualment nomès queden els fonaments i algun tros de pared enterrats a la vegetació..



Espai de Pedres Murteres. Segurament rep el nom per la seva forma, la pedra va fent forats que podrien semblar murters.


El Bosc del Masó. Restes de la Masia..


Paisatge General de la zona. Aquest és el camí per on s'hi arriba des de Goitallops. A la dreta hi ha el Bosc del Masò, a baix hi ha el monument dels Mossos i més enllà hi trobem Can Moreu, Pedres Murteres i la Bauma dels Trabucaires.


*Val a dir que l'espai que em descrit avui no és propiamanent un Espai de Taradell perquè actualment pertany al terme de Seva i en el moment dels fets formava part de la quadra de Terrassola, però si que forma part de la història de Taradell i del seu paisatge.

Bibliografia:
"La Balma dels trabucaires" de M.Furriols. Article de la Revista Taradell, Num 95 de l'Agost del 56
"Les Malifetes dels Trabucaires" de A.Pladevall. Article de la Revista de Taradell, num 311 de l'Agost del 74.
"Història de Seva" de A.Pladevall
.

dimecres, 26 de setembre del 2007

Titelles, Gegants i Caminades

Agenda

Aquest diumenge al mati hi ha un parell de propostes interessants a la vila de Taradell.

Diumenge, Caminada popular contra la MAT

Per començar a les 9 del mati, el Centre Excursionista de Taradell i la Plataforma No A la MAT – Osona, ens proposen una caminada popular d’uns 10 kilòmetres que recorrerà les zones per on volen passar les línies d’alta Tensió.

La caminada es gratuita i apta per totes les edats. La sortida serà a la Plaça de les Eres i durant el recorregut hi haurà diversos punts d'avituallament on s'aprofitarà per explicar l'efecte que tindrà la nova línia sobre l'ecosistema i el paisatge.

Cal que tots anem prenent consciencia d’aquest fet i ens solidaritzem amb aquesta iniciativa. Vine a Caminar!



Diumenge, XIV Trobada de Gegants, Capgrossos i Grallers

A les 9 també comença l’altre acte important del diumenge: la XIV Trobada de Gegants, Capgrossos i Grallers.

Està previst que de les 9 a les 11 vagin arribant els Gegants i les Gegantes de les 30 colles geganteres convidades es vagin "plantant" al llarg de tota la Ronda dels Vilademany. A les 11 del mati començarà la cercavila encapçalada pels gegants de Taradell, en Guillem de Mont-rodon i la Tiburgeta de Taradell.

El recorregut anirà pel carrer de la Batllia, el Carrer de la Vila, la Plaça, el Carrer del Joc de la Pilota, el Passeig Domènec Sert, la Carretera de Mont-rodon i acabarà a la Plaça de la Carpa. En aquest moment es farà la presentació de les 30 colles i el repartiment dels records. Cap a 2/4 de 2 del migdia es celebrarà el Bon Comiat i es donarà l’acte per finalitzat.



Avui Titelles Naip a la Biblioteca

D’altra banda, avui a les 6 de la tarda i a la sala infantil de la Biblioteca la gent de Titelles Naip ens obsequiaran amb l’explicació del conte “El llibre de la Selva” de l’escriptor britànic Rudyard Kipling.


dimarts, 25 de setembre del 2007

Cursos de Català a Taradell

Noticies

L’Ajuntament de Taradell, juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, ha organitzat per aquest any uns cursos de català, tant per catalanoparlants com per no catalanoparlants.

Els cursos seran de tres nivells diferents: nivell intermedi, nivell suficiències i nivell superior i les inscripcions, que van començar el dia 12, acaben demà dimecres. Les proves de nivell és faran aquest dijous de 4 a 7 de la tarda a l’escola l’Arpa i el dia 8 d’octubre està previst que comencin les classes.

Si et vols inscriure encara hi ets a temps però t’has d’afanyar molt. Ho pots fer a l’Ajuntament o be a la Biblioteca Antoni Pladevall.


Àbac, un nou centre de reforç escolar

Parlant d’educació també val a dir que el proper 13 d’octubre s’inaugura un nou centre de reforç escolar a Taradell.
El centre, que s’anomenarà Àbac, és un iniciativa de dues joves mestres del poble, la Gemma i la Núria, que hi faran classes de reforç i ampliació, estudi guiat, servei psicopedagògic i també funció tutorial fent el seguiment de l’alumne entre els professors del centre i el seu tutor.

Des de Taradell Bloc els animem en aquest nou repte. Molta sort Gemma i Núria. Més informació: http://centreabac.blogspot.com/

dilluns, 24 de setembre del 2007

Agenda de Setembre i Octubre

Agenda

A falta de saber forces activitats d’aquest parell de mesos i malgrat ser a la meitat del mes de setembre, us posem les activitats de les quals en tenim coneixement amb el compromís d'anar-ho actualitzant.

Dissabte 22 de setembre
18:00h- Ruta per el poble. Homenatge a Clementina Arderiu. Organitza Som Dones.22:00h- Centre Cultural Costa i Font. El meu amor de Maria Mercè Marçal. Tint Teatre.


Diumenge 23 de setembre
09:00h- Camp de Futbol la Roureda. III Memorial Joan Roma i Molet.

Dimecres 26 de setembre
18:00h – Biblioteca Taradell. El llibre de la Selva de Rudyard Kipling a càrrec de Titelles Naip.

Divendres 28 de setembre
Barri de Mont-rodon. Assemblea informativa amb els veins. Organitza Ajuntament de Taradell

Diumenge 30 de setembre
09:00h – Plaça de les Eres. Caminada Popular contra la MAT. (10 km). Organitza CET i Plataforma No a la MAT.
09:00h – Ronda Vilademany. Plantada de Gegans de la XIV Trobada de Gegants, capgrossos i Grallers
11:00h – Ronda Vilademany. Cercavila de Gegans de la XIV Trobada de Gegants, capgrossos i Grallers.

Dijous 4 d'octubre
21:30h - Sala de Plens. Ple ordinari corresponent al mes d'Octubre.


Diumenge 7 d'Octubre
06:30h-13:00h – Pantà de Sau. Concurs de Pesca dels Amics Pescadors de Taradell


Dilluns 8 d'octubre
de 17:00 a 21:00h - Centre Cultural Costa i Font. Donació de Sang.

Dimecres 10 d'octubre
de 12:00 a 13:00h - Davant l'Ajuntament. Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor.

Divendres 12 d'octubre
11:00h - Castell d'en Boix. Inici del curs de l'Agrupament Rocaguinarda de Taradell.

Dimecres 17 d'Octubre
18:00h – Biblioteca Taradell. Hora del conte "Avui en faig cinc"
Explicat per l'autora Blanca Períbañez i per Víctor Capdet, que l'explicarà
en llenguatge de signes. ( A partir de 5 anys!)


Dijous 25 d'Octubre
20:00h – Biblioteca Taradell. La novel·la negre i policíaca. Xerrada a càrrec de Paco Camarasa


Diumenge 28 d'Octubre
09:00h – Centre Cultural Costa i Font. VI Trobada d'amics de Cotxes i Mots Clàssiques


Dimarts 30 d'Octubre
20:00h – Biblioteca Taradell. Històries de Terror per adults. Xerrada a càrrec de Xavi Demelo



Exposicions de Setembre

Del 14 al 30 de setembre
Sala d'exposicions de Can Costa i Font. Dones del Marroc. Fotografíes de Mikel Laburu.


Del 5 al 21 d'octubre
Sala d'exposicions de Can Costa i Font. Realitat i Fantasia. Pintura de Teresa Codinach i Arumi.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Trobant Bones Persones per en Gerard Roma

Episodi 3: Enraonant amb en Pere

Dissabte 15 de setembre, Sant Felix d'Araguaia

El dissabte en Pere ens va convidar a casa seva a parlar. Érem l´Assis, un noi que també ha vingut a veure’l, i jo. La casa d´en Pere, brilla per la seva austeritat i la seva senzillesa. Ahir m’explicaven que fa anys que viu en la mateixa casa, després de canviar quatre vegades, de la tercera a la quarta va canviar, perquè la casa li semblava massa ostentosa.

Ell sempre ha dit que volia viure com els pobres i així és, és una caseta, amb forces habitacions, amb un pati a darrera, que és on està la major part del temps en Pere, per combatre la calor. Com anècdota ens deien que fins fa quatre anys no tenia nevera, i no la volia, perquè deia que la gent pobre no en tenia, fins que li van provar que tothom tenia nevera, llavors en va admetre una d’usada. La televisió igual, fins fa un parell d’anys que no tenia TV. Fins i tot quan li porten roba ha de ser sempre de segona mà. No té res de més, perquè diu, no em fa falta.

Bé doncs, quan varem arribar ens va fer asseure el pati en dues cadires i de seguida ens va començar a explicar les seves vivències a Sao Felix. Ens deia que els inicis el govern de la dictadura el titllava de guerriller comunista, era una persona no en grata a la zona i com ja sabeu va estar amenaçat de mort vàries vegades. Fins i tot van assassinar un company just el costat seu, pensant-se que era ell, però té una aparença tan fràgil que els de l’exèrcit no van pensar que fos ell.

El manifest contra els latifundistes

És increïble amb la naturalitat que explica les coses, i fins i tot amb sentit del humor, una de les seves grans qualitats. Ens va explicar que el manifest que ell va fer quan el van ordenar bisbe i que es carregava amb noms i cognoms els latifundistes, es va imprimir en un local clandestí i comunista, i que va arribar a Sao Felix amb un avió de l’exèrcit, amagat en un bagul on hi havia la roba de les monges que vivien a Sao Felix. Després van tirar els pamflets per tot el poble, allà en Pere va demostrar que estava del cantó del poble, va ser quasi una declaració de guerra.

Ens va explicar tot el què va fer en aquella època pel poble, sempre traient-se mèrits, amb una humilitat impressionant i sempre parlant en plural. Ell diu que el que han aconseguit a la Prelazia (el bisbat) ha estat augmentar la consciència social. Durant tots aquests anys ha lluitat pels drets dels més dèbils, han esta com un gran sindicat pels pobres. Tothom que necessitava ajuda, acudia a ell. Encara ara, acudeixen a ell, però ara ell ja és gran i està malalt i la gent del seu entorn està una mica preocupada perquè diuen que ara ja li toca descansar i fer les coses que més li agraden com escriure. Però no pot, la casa sempre està oberta a tothom. També vam parlar del moviment social que hi ha hagut a tota llatinoamerica durant tot aquest temps, un moviment d’esquerres, recolzat per una església d’esquerres. Els famosos teòlegs de l’alliberació.

En Lula

Va prosseguir parlant d´en Lula, que coneix personalment, i ha anat dues vegades a veure’l. En Lula és del partit dels treballadors i tothom tenia moltes esperances en ell que no s´han complert. En Pere ens deia que tot i ser una persona molt intel·ligent, un cop al govern, les aliances que ha hagut de fer i la corrupció que està tan instaurada en aquest país ha fet que la cosa fracassés.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció, és que mig rient va dir que perquè un govern funcioni, hi ha d’haver-hi una democràcia dictatorial, no pot haver-hi una liberalització de tot sinó que el govern ha de tenir un control fort en determinades coses i no ser gens permissiu. Referent al problema de la globalització, ell està a favor d’una Globalització Local. Es a dir que cadascú des de casa seva, des de cada barri, des de cada poblet ha de fer les coses ben fetes i llavors la suma de tot serà una bona globalització, serà equitativa per tot i lluny del imperialisme que ens volen imposar. Està totalment en contra del sistema capitalista, perquè només pertany al 20% de la població. Va dir una frase que resumeix el que us explico: Una cosa és acceptar el mercat(capitalisme) i l’altra és fer del món un mercat.

El monocultiu i les queimadas

Varem parlar del tema del monocultiu, que ha arrasat boscos i pastures, per fer plantacions de soja i ara per la canya de sucre, per fer biodiesel. Ens va mencionar en José Martí, el ideòleg cubà, que deia una cosa així "Un paí con monocultivo, compai, e um pai perdidoo". Tenen més plagues, necessiten menys mà d’obra, s’empobreix la terra...

Parlant sobre els pobles pobres i el paper que el primer món havia de fer, ell ens deia, els hi hem de donar peix o ensenyar-los a pescar? Les dues coses es contestava ell i a més els hem d´ajudar a conquerir el riu.

La persona

Vam anar parlant d’altres temes, però a part de la cultura, la intel·ligència i el compromís que té en Pere, voldria ressaltar, sobretot la seva humanitat, la seva senzillesa i humilitat.

Tothom se sent a gust el seu costat, et toca, et mira els ulls, és molt expressiu. Tot i les experiències viscudes i el ressò internacional que té la seva figura, és una persona tan però tan accessible, et sents bé el seu costat, és molt pròxim, el tracte de tu a tu es per a tothom igual, sigui un ministre o sigui un camperol ens deien. Ah i a més té un sentit del humor admirable.

A més tot i la seva edat i la seva salut, transmet una energia i unes ganes de fer coses inusual.Suposo que és això el que el fa tan gran, ha fet moltes coses pel poble, però el que el fa gran és la seva persona.

Sao Félix d´Araguaia

Sao Félix és un poble enmig d´enlloc. El poble es va fundar fa uns 80 anys, quan arribaren gent del nord-est fugint de la sequera i fundaren el poble a la ribera del riu Araguaia, just davant de la illa do Bananal, l’illa fluvial més gran del món i territori en aquella època dels indis Karajà i Tapirape.

El poble actual té uns 7000 habitants, deu vegades més de quan en Pere va arribar i fins i tot ara té alguns carrers asfaltats, varis comerços i bancs. És un poble molt tranquil, que fa molta calor i que el fum de les cremades augmenta encara més aquesta sensació de xafogor. A les hores centrals del dia, no corre ningú pels carrers, hi ha tanta, tanta tranquil·litat que em sento intranquil.

El lloc de més ambient, si se’n pot dir així, és al passeig a la ribera de l´Araguaia, un riu que té uns 2600 Km d’allargada. A Sao Félix hi ha molta gent que "treballa" a l’administració i també alguns fazendeiros( persones riques amb extensions incalculables de terreny, amb qui en Pere ha tingut i continua tenint problemes). La gent es mou amb cotxe, amb moto, tots amb el casc reglamentari o amb bicicleta, val a dir que la freqüència de pedalada és d’una pedalada cada 10 segons. Tot es fa lent (devagar).

Avui dia no hi ha inseguretat, cosa que fa 10 anys era tot el contrari amb moltes baralles i molts morts quasi sempre per problemes amb la terra. Això s´ha anat reduint moltíssim sobretot gràcies el treball de la Prelazia d’en Pere.


Una abraçada i recorda que potser ens hauríem de prendre la vida més xinu-xanu.

dissabte, 22 de setembre del 2007

Maria Mercè Marçal i Clementina Arderiu

Agenda

Aquest vespre a les 10 de la nit a Can Costa i Font la companyia Tint Teatre presenta “El meu amor”. L’espectacle esta dirigit per David Sala i està basat en poemes de l'escripora de Ivars d'Urgell Maria Mercè Marçal. Com a rapsodes intervindran Pilar Estany, Anna Maluquer, Miquel Vilardell i el mateix David Sala.

Caterina Arderiu

D’altra banda avui a les 6 de la tarda l’associació SOM DONES recordarà a Clementina Arderiu, l’escriptora que va passar un parell d'anys a Taradell amb el seu home, el també poeta i traductor Carles Riba. L’homenatge serà en forma de ruta que sortirà del barri de la Madriguera i anirà cap al centre del poble per anar a la Can Madriguera.

La parella de poetes van viure l’any 47 i 48 a aquesta casa que es troba al carrer de la Vila cantonada amb la plaça del Gili, just davant de l’estanc i la sabateria.


divendres, 21 de setembre del 2007

Perquè diem NO a la MAT

Reportatge

El passat 20 de Juliol la Plataforma No a la MAT va convocar a Taradell a tots els ajuntaments, propietaris i veïns afectats pel pas de la Línia de Molt Alta Tensió. En aquella reunió els responsables de la plataforma ens van passar un vídeo que explicava el que era la MAT i el perquè calia oposar-s’hi.

El documental dura nomes uns 12 minuts però explica molt be la història de la línia i dona dades dels efectes que pot provocar el pas d’aquesta línia per el nostre territori. Ens agradaria poder dir-vos qui son els autors del vídeo però no us ho podem dir en certesa, els rumors apunten a que es un vídeo fet per gent propera a GreenPeace, però no ho hem pogut confirmar.

Des de Taradell Bloc hem cregut que era important que aquest documental el podès veure quanta més gent millor i per això l’hem buscat, l’hem partit, l’hem comprimit i finalment l’hem pujat al Youtube perquè tothom el pugui veure.

Si el trobeu interessant no dubteu en passar l’enllaç als vostres coneguts.

Primera part (6:47)



Segona Part (5:41)



I de propina us deixem amb aquest vídeo del Polònia que és una parodia del Govern de la Generalitat alhora de parlar de la MAT.

Enèrgica disciplina al govern Montilla ~ Polònia

dijous, 20 de setembre del 2007

III Memorial Joan Roma i Molet

Esports

Aquest diumenge la Unió Deportiva Taradell tornarà una any més a recordar i homenatjar a en Joan Roma i Molet tot celebrant el III Torneig Memorial que porta el seu nom.

En Joan Roma va ser tota una institució al club taradellenc on s'hi va formar com a jugador i on desprès d'una prolífica carrera que el va portar a jugar la Primera Divisió amb el desaparegut Club Deportiva Condal i amb el Real Jaen CF, hi va acabar fent d’entrenador amb especial atenció al futbol base.

Roma també va jugar a d’altres equips, entre els quals la UE Sans i la UE Vic a la qual també va entrenar al igual que al AEC Manlleu. També val a dir que junt amb Lluís Rovira va ser l’autor de la Història de la U.D. Taradell en motiu del 50è aniversari.

Al Torneig d’aquest any s’hi han convidat els equips de les categories Benjamí i Pre-Benjamí del FC Barcelona, el UE Gavà, el CE Ricoh Premià, el UE Campdevànol i CE Mataró a banda dels equips de la UD Taradell.

El torneig començarà a jugar a les 9 del mati al camp municipal de la Raureda i durant tot el dia es faran els partits classificatoris. A partir de 2/4 de 7 de la tarda es faran totes les finals i a les 7 de la tarda hi ha prevista l’entrega de premis.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Que hi fan aquí?

Noticies

Molts de vosaltres haurem vist com a l’entrada del poble venint de Malla, just abans del garatge de Can Prat, s’hi estan tallant arbres i s’hi esta fent com una gran esplanada. Potser fins i tot us haureu preguntat: “Que hi fan aquí?”

Doncs la veritat es qui conflueixen dues adequacions diferents. Per una banda, ja fa temps que tota la terra que es treu de les obres de la nova piscina coberta s’està abocant en aquell espai, això es degut a un acord al qual han arribat l’empresa constructora de la Piscina i el pagès propietari del terreny per tal d’ampliar la zona agrícola d'aquest segon.

Posteriorment al costat d’aquest nou camp, des de la setmana pasada uns operaris s’hi han posat a treballar tallant arbres i netejant l’espai. En aquest cas es tracta d’unes obres de manteniment de la línia elèctrica i el que fan es tallar tots els arbres que hi ha sota i netejar el sotabosc fent un tallafocs per prevenir de futurs incendis.




dimarts, 18 de setembre del 2007

Nacionalistes ¿?

Francesc Pena
cdc.taradell@gmail.com

La setmana passada, durant la diada nacional, al Palau de la Generalitat l’actual Govern del nostre país va imposar la Medalla d’Or de la Generalitat als dos ex-Presidents en vida.

No cal glossar la vida política, personal i social de cap dels dos, es prou coneguda. Tots dos han sigut rivals polítics durant més de vint anys i des d’aquest punt de vista han jugat les seves cartes com han cregut que ho havien de fer, o com bonament han pogut. No obstant, ahir ens van donar tres lliçons bàsiques; una lliçó d’honorabilitat, una lliçó de patriotisme i una lliçó d’unitat. No sóc la millor persona per defensar o recriminar rés a cap d’ells dos, al President Pujol l’he admirat tota la meva vida, tot i els seus greus errors, al President Maragall, he recriminant tot el que he pogut, tot i que a vegades ha tingut grans encerts en favor del país, però tinc clar que els seu missatges d’ahir no els van fer en clau de passat, si no de futur.

Segons el meu parer, va ser un missatge per a la gent de la nostra generació, generació que ja ens toca saber el que hem de fer i quan ho hem de fer. Ens ha arribat el moment, definitivament ens hem fet grans, ja no tenim temps de queixar-nos de coses que no funcionen, ara ens toca arreglar-les, ja no podem donar les culpes a uns altres, ens toca (si se’m permet l’expressió) “mullar-nos el cul” i agafar peixos. Ara la història ens mira de cara, ens mira als ulls, ens comença a examinar. El país no sortirà de la paràlisi general en el que viu a data d’avui, fins que la generació a la qual pertanyo no digui la seva.

Aquest dies i bàsicament degut al rebombori de les declaracions que estan fent els dos ex-presidents, hi ha molta gent que em pregunta quin tipus de maledicció té el nostre país, que els nacionalistes no som capaços de posar-nos d’acord en res. Crec, que ahir vaig trobar la resposta a aquesta pregunta, la nostra generació es incapaç de treure’ns de sobre els estereotips de la generació anterior, som incapaços d’allunyar de nosaltres les seves misèries i les seves frustracions, tot el contrari, som tan generosos i les hem interioritzat tant, que les defensem amb molta més vigorositat que ells mateixos. Com a prova del que dic, es la discussió que personalment vaig mantenir farà unes tres setmanes amb un “artista” (amic meu) sobre si un govern de dretes pot tenir sensibilitat cultural o no, terrible, una discussió pròpia dels meus pares, es trist, molt trist si aquesta discussió l’han de mantenir els meus fills.

Personalment penso que a casa nostra tenim una gran avantatge sobre la resta de països del món, tenim el nostre nacionalisme. Un nacionalisme que al contrari del de la resta, ha demostrat amb escreix que és integrador, generós i modern, no analitzem la nostra història amb malenconia, ni ens defensem amb discursos de la puresa de la nostra sang sinó tot el contrari, estem molt orgullosos de la nostra multiculturalitat, diversitat i del nostre cosmopolitisme. És a dir, tenim un nacionalisme transversal, tant a nivell social, com a nivell cultural, com a nivell religiós i també a nivell polític.

Es des d’aquesta vessant que animo a qualsevol nacionalista de la meva generació a parlar, cadascú des del que representa, a parlar del futur que volem per el nostre país, amb mentalitat oberta, amb mentalitat de sumar i no de restar, a parlar d’educació, d’immigració, de cultura, de política, a parlar del que vulgueu.

Estic plenament convençut que el futur passa inexorablement pels les nostres mans, i al igual que van fer la generació dels ex-presidents, primer parlem del que volem fer en conjunt i després ja farem, els nostres grans i els nostres petits ens ho agrairan i la història ja ens jutjarà quan toqui.

dilluns, 17 de setembre del 2007

Ple de Setembre

Ajuntament

Com ja us havíem informat, el passat dijous es va celebrar el Ple corresponent al mes de setembre. Va ser un Ple on es va poder tornar a veure les diferencies entre els dos partits del consistori, cada un amb la seva particular visió política que va fer que només es posessin d'acord amb el tema de la MAT.

Val a dir que va ser un Ple molt participatiu per part de la gent assistent que va fer forces preguntes al finalitzar l'acte. Entre el públic cal destacar la presencia de la gent del PSC de Taradell, en Miquel i la Teresa, que també van intervenir fent un prec sobre el Tanatori Municipal.

Un enderrocament

Per primera vegada en molt de temps el Ple de Taradell va aprovar un enderrocament, concretament el d'un mur en una finca de la Roca. L'equip de govern va justificar l'acció dient que hi havia hagut queixes per part d'un veí i que havia estat impossible posar-se d'acord amb el veí afectat, al qual tot i haver rebut les notificacions pertinents no havia respost cap vegada. La oposició va mostrar-se perplexa per la decisió i va demanar el perquè ara s'actuava així quan no s'havia fet mai abans en construccions igualment il·legals.
L'alcalde i el Regidor d'urbanisme van replicar dient que aquesta era la ultima solució davant del silenci del veí implicat. Al final del Ple es va presentar el veí afectat i va dir que no entenia la decisió presa i que per ell tot era un error administratiu. L'alcalde i el veí afectat van quedar per veure's i parlar-ne tranquil·lament. Esquerra es va abstenir.

La Guarderia

Un altre punt polèmic del ple va ser l'aprovació del plec de clàusules administratives particulars i d'explotació per l'adjudicació de la concessió administrativa de la gestió del servei públic municipal "Escola Bressol la Baldufa" i la pertinent convocatòria de la licitació mitjançant concurs públic.

Foto de l'edifici provisional de l'Escola Bressol la Baldufa

El motiu de la discòrdia en aquest cas va ser l'existència d'una clàusula que especifica que l'entitat que vulgui concursar haurà de pagar 290.000 euros que vindria a ser un terç de la inversió feta. Aquest és un procediment força comú en el sistema de gestió que utilitza l'equip de govern actual i ja l'han utilitzat en d'altres casos i de fet, és el sistema pensat per buscar el gestor de la futura piscina coberta. ERC va votar en contra perquè no veia clar que la fundació o entitat que ho entomi hagi de posar-hi aquests diners.

La Piscina, la MAT i les Festes Locals

També es aprovar l'adjudicació definitiva del contracte de crèdit de 396.599,12 euros per les obres de construcció de la piscina coberta a la zona esportiva de Taradell. En aquest cas es van mirar les ofertes de 5 entitats bancàries diferents i finalment el préstec es negociarà amb la Caixa de Manlleu. ERC hi va votar en contra.

Un altre punt a tractar era el de la MAT (punt que ja us vam explicar el divendres) i que va ser aprovat per una unanimitat. En el Ple també es van decidir les festes locals de l'any vinent. Com que Sant Sebastià s'escau amb cap de setmana les festes locals seran per Sant Genis i per la Segona Pasqua.

Barri de Mont-rodon

En l'últim punt de l'ordre dia i fruit de les preguntes de l'oposició, l'equip de govern va explicar que s'han contractat els serveis d'un advocat perquè l'Ajuntament de Taradell està imputat en l'accident que és va produir l'any passat en les instal·lacions del Gurri Xic. També va explicar que el proper 28 de setembre és farà al barri de Mont-rodon una assemblea informativa amb tots els veïns per explicar el POUM, per parlar del barri en general i per escoltar els veïns.

Precs i Preguntes.

Esquerra també va demanar que és millorés la visualització de la senyalització de la rotonda d'entrada a Taradell per Santa Eugènia, va insistir en buscar un solució per els vehicles que estan en venda i omplen les voreres del polígon del Vivet i va demanar un canvi d'ubicació del contenidor de vidre que hi ha davant del parvulari.

Els representants del PSC van intervenir al final del Ple i van demanar a l'equip de govern si era possible buscar una solució a l'espai del Tanatori per reduir la visibilitat des de fora al carrer i fer-lo mes recollit. El nou Tanatori de Taradell està ubicat al costat de la nova rotonda i al ser un edifici amb força vidre el converteix en un espai força transitat i força visible. La gent del PSC va suggerir la construcció d'una paret de truanes que fes de mur davant del edifici i Esquerra es va sumar al prec.

L'equip de Govern va respondre que no ho veien igual i va argumentar que les sales de vetlla ja quedaven recollides i que no hi havia hagut cap queixa ni cap comentari al respecte en els 21 serveis que s'havien fet fins ara.

Foto del nou tanatori

diumenge, 16 de setembre del 2007

Trobant Bones Persones per Gerard Roma

Episodi 2: Brasília – Goiana – Sant Felix d’Araguaia


Dilluns 10 de setembre, Brasília

Dilluns aterro a Brasília, la capital brasilera. És una ciutat molt jove, de fet fou fundada fa uns 40 anys, dissenyada del no res per esdevenir la capital de Brasil. A vista d’ocell té forma d’avió. El fuselatge va d’est a oest i les ales son una al sud i l’altra al nord. Es féu d’aquesta manera perquè Brasília té un clima molt sec i a l’est on hi ha "la cabina de l’avió" hi ha un gran llac de manera que el vent que sol venir de l’est passa pel llac abans d’arribar a la ciutat i així la humidifica. A més les ales tenen certa inclinació cap el fuselatge i el fuselatge també fa pendent cap a l’est, d’aquesta manera quan plou tota l’aigua va a parar el llac.

La ciutat té grans avingudes però no està pensada per caminar-hi perquè els llocs són molt distants.La gent que hi ha en aquesta ciutat, no resideix d’aquí. Prové de tot el Brasil i sol ser gent benestant que treballa pel govern o en alguna de les nombroses administracions que hi ha. La majoria són de raça blanca ben encorbatats i una mica estirats. No semblen brasilers. Parlant amb algunes persones, he trobat que ningú li agrada la ciutat, tots estan com "saudade" dels llocs on provenen, però la feina és la feina, i en aquesta ciutat es treballa.

L’Alain

Alain és un noi de 21 anys, és un noi gai de Belem que busca “novio”, si és espanyol millor, diu. Treballa de recepcionista a la posada de Brasília i cobra 200 Euros el mes. Com molts joves va anar fins a Brasília per estudiar dret, ja que a Brasília hi ha la universitat de dret més important de Brasil. Però com molts brasilers que han emigrat, una vegada arriben el lloc desitjat els seus desitjos es transformen en maldecaps, llavors s´han de prendre en el millor dels casos una aspirina, que els alleugi el dolor del fracàs i els mantingui l’esperança de tirar endavant.

A Brasília no es veuen tantes penúries com a Rio de Janeiro, però si que hi ha gent que els costa molt arribar a final de més, com l´Alain que de moment, amb la seva aspirina de 200 Euros no en té prou per poder estudiar i tampoc té temps per fer-ho, ja que treballa un mínim de 72 hores setmanals. De moment però els seus somnis continuen intactes. Que tinguis sort!

Com que Brasília no val massa la pena, avui mateix dimecres he agafat el bus fins a Goiana on estic ara.

Dimecres 12 de setembre, Goiana


El viatge de Brasil a Goiana, la capital de l’estat de Goias, ha durat tres hores i la major part del temps me l’he passat dormint. Jo volia esta despert, però no podia, cinc minuts em deia a mi mateix i es convertien en 30 minuts. Però entre becaina i becaina he pogut constatar el que ja m’havien explicat. La major part del bosc ha desaparegut, justament ahir vaig llegir en un jornal “brasileiro” que el 70% da mata (del bosc) de la zona s’ha convertit en pastures, i que si la cosa continua igual en pocs anys només quedaran els boscos de les reserves nacionals.

Goiana ja sembla una ciutat brasilera, hi ha gent pel carrer sense massa pressa, homes asseguts en alguna terrassa, prenent una “cerveja” mentre es repassen totes les dones, que passen totes estofades caminant amb unes plataformes de ben bé un pam d’altura, tot és més tranquil, "devagazinho", xino-xano.

Demà però tindré temps per dormir i somiar el que faci falta, perquè agafaré el bus fins a Sao Felix d´Araguaia, on viu en Pere Casaldàliga, 24 hores de trajecte. A veure amb què em trobo quan arribi allà.

Dissabte 15 de setembre, Sant Felix d'Araguaia

Ja estic a Sao Felix de Araguaia! He estat 21 hores de camí. La veritat però és que no se m’han fet pesades. L’autobús era còmode, el paisatge monòton i la companyia entretinguda. Només pujar el bus, he conegut la Telma (l’amiga de la Louise?). Una dona de 53 anys,baixeta, rosseta, nerviosa, brasilera, soltera i sense fills, "Gràcies a Déu" em digué ella.

La Telma

Resulta que la Telma va a casa en Pere també, ja es la seva cinquena vegada. Va a ordenar l’arxiu i per cuinar i també per estar amb en Pere, del qual en parla només meravelles.

La Telma es una dona que ha voltat mig món. Abans era professora i es va poder jubilar els 45 anys. Des de llavors no ha parat. Jo diria que és de bona família. Té la llengua lleugera i em confessa que ja ha perdut l’esperança de trobar l’home de la seva vida. Em diu que el seu home ideal ha de complir tres requisits.

1. Carinyós, tendre, comprensiu.
2. Ha de ser d’esquerres, ella és del PT (Partit dels Treballadors de Lula) i ja ha anat 15 cops a Cuba, tota una revolucionària de la salsa.
3. Ha de tenir un nivell econòmic com el seu, per poder continuar viatjant.

Jo he callat mentre deia tot això i pensava si tenia tots els requisits. O Déu meu, els tenia tots, jo mut i a la gàbia. El final m´ha confessat que tenia un “novio” estranger, però només per passar l’estona, ja que no compleix ni el primer ni el segon requisit.

Dom Leonardo

Bé a la parada de Barra do Garças, ha pujat un home alt amb els cabells blancs, amb ulleres i d´un posat tot bondadós, resulta que era Dom Leonardo, l´actual bisbe i successor d´en Pere.

Durant el camí hem anat veient vàries postes i sortides de sol, no hi havia ni un núvol. El sol estava baix a l’horitzó. Era una bola vermella que s’amagava darrera les muntanyes i tornava aparèixer quan el bus pujava algun turonet. Podia mirar el sol directament, no em feia mal els ulls,.

Llavors Dom Leonardo, que és tot callat, m´ha dit que era per culpa de la "fumassa" que aquesta època de l´any hi han "muitas queimadas". La veritat és que es veu fum arreu però molt sotabosc ha estat cremat recentment i ja anteriorment els arbres que a més els van talar.

Els camps de pastura amb les seves tanques que marquen els límits són infinits i dins les vaques indies pasturen tranquil•lament. Es l´única cosa que es pot fer ja que el terreny és molt pobre i poc fèrtil, a més ara tot està molt sec. Em fa pensar una mica amb la sabana que veiem els documentals, amb grans prats d’herba seca, amb un arbre per aquí i un arbre més enllà, ja no hi ha bosc, el 85% m’han dit que ha estat cremat.

Primera visita a en Pere

A les onze del matí hem arribat a Sao Félix, amb en Leonardo i la Telma, amb una Pick-Up, hem anat fins a casa en Pere.

"És aquí" em diuen, “on?” penso jo ja que totes les cases són iguals, però no tinc temps de reaccionar que ja surt en José Maria a saludar. Es un home que juntament amb la seva dona passa llargues temporades amb en Pere, cuidant-lo ara que ja és gran.

Entrem a la casa, una casa molt simple, criden en Pere, que surt d’una habitació que no té porta, únicament una cortina, em saluda càlidament i em dóna la benvinguda. Estic emocionat.

En Pere és un home baixet, prim, poca cosa diríem, té quasi 80 anys, però està ben lúcid, se’l veu molt "vivaratxo", i de seguida fa broma amb nosaltres.

Hi ha molta gent i decideixo anar a buscar una “pousada”. M’acomiado d’ell, i em diu que "les portes estan obertes". Me’n vaig molt content.

La veritat és que les portes estan obertes, i avui he constatat que realment és una persona especial, hem xerrat més de dues hores i m´he sentit molt a gust. En el proper episodi us explicaré la xerrada, encara haig de transcriure la xerrada.

Una abraçada i bon viatge

Ja sabeu ens hem de prendre la vida més xinu-xano.

divendres, 14 de setembre del 2007

La Delegació del Govern interposa un recurs administratiu contra l’Ajuntament de Taradell per el tema de la MAT

Noticies

La Delegació del Govern va interposar aquest estiu un recurs administratiu contra la resolució numero 2 del Ple extraordinari del mes de Juliol en la qual l’ajuntament de Taradell va aprovar l’oposició a l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació dels terrenys afectats per la Línia de Molta Alta Tensió (MAT). En el Ple celebrat ahir el consistori taradellenc va decidir personar-se contra el recurs i nomenar advocats i procuradors perquè defensin al poble en la causa esmentada.

Apareixen unes estaques sospitoses

D’altra banda, ahir també es va comentar en el Ple el fet de que s’han vist unes estaques sospitosament clavades al terra en terrenys del terme de Taradell que podrien haver estat plantades per treballadors de Red Eléctrica Española i que serien les primeres marques d’una futura torre de la MAT o be del traçat de la mateixa. L’alcalde va demanar la col•laboració de tothom per tal de vetllar aquests fets en el nostre terme ja que REE no pot començar les obres d’esquena a la llei. Recordem que tant a Folgueroles com a Tavèrnoles aquest ha estat la manera que han utilitzat per començar a fer els primers forats.

Demà Cercavila contra la MAT

La Plataforma No a la MAT – Osona ha organitzat per aquest dissabte a la tarda una Cercavila contra la MAT amb el lema de: “El teu silenci es la teva complicitat”. La manifestació de protesta, que transcorrerà al llarg del Mercat de la Musica Viva de Vic, començarà a la Plaça del Carbó (al principi del Passeig) a les 7 de la tarda. Ahir durant el Ple també es va recordar aquest fet i es va convidar a tothom a que hi assistís.

Un cementiri a Tavèrnoles

L’ultima iniciativa de la Plataforma No a la MAT – Osona la van fer aquest dimecres a la tarda i va ser un acte simbòlic de rebuig a El Foquers (Tavèrnoles), espai on REE ha fet els primers forats per plantar les primeres torres sense un previ avis als ajuntaments. L’acte, al qual pertanyen aquestes fotos, ha consistit a farcir de sorra i palla els forats fets per REE i ha simular un cementiri amb cartells de denuncia.





Avui reunió d’ex-dansaires de l’Esbart Sant Genís per preparar el 50è Aniversari


Agenda

Avui a 2/4 de 10 del vespre estan convocats al local de l’Esbart Sant Genís tots els ex-dansaires que han passat per aquesta entitat per tal preparar la commemoració del 50é Aniversari que es celebrarà el proper mes de novembre.

La idea es poder organitzar una gran ballada el proper 10 de novembre amb tots els ex-dansaires que hi vulguin assistir. Avui es reunirà tota la gent disposada a col•labora-hi i es faran els grups necessaris.

Si has estat ex-dansaire i vols participar de la festa no ho dubtis i ves avui a la reunió.