dissabte, 29 de setembre de 2007

Trobant bones persones per Gerard Roma

Episodi 4 : Segona xerrada amb en Pere Casaldaliga

Arribem a casa seva ens saluda molt carinyosament i deixa anar alguna broma. Té un sentit del humor extraordinari i es riu molt d´ell mateix. Ens fa entrar a un patí que té el darrera de la senzilla casa, on s’està més fresquet i ens asseiem el seu voltant.

Comença a parlar. La conversa amb en Pere, com sempre és molt maca. És un pou de saviduria i lo maco és la intensitat amb la que explica les coses. No li costa gens parlar, ell mateix es va estirant de la llengua, és com una conferència, amb temes diversos.

Aquesta vegada el tema principal ha estat la religió, però com us deia els temes van i venen. La conversa ha estat en castellà, perquè hi havia una parella de Ciudad Real que ha vingut a passar la lluna de mel aquí a Sao Felix, es veu que no és la primera vegada que passa això.

La Religió

Ha començat a explicar que la religió aquí únicament s’hauria de preocupar de salvar vides i salvar pobles. La religió forma part de la cultura d´un poble, així que els capellans no han de venir a evangelitzar sinó que la religió ha d’ésser lliure, respectuosa, no ha d’exigir res a ningú, i ha de defensar els drets dels pobles.

Diàleg interreligiós

Sempre és bo que hi hagi un intercanvi inter-religiós entre els pobles. "Jo rebo i dono, tu reps i dones". Les religions són l’ànima d´una cultura. Si es perd o es força a perdre una religió aleshores els pobles perden els seus referents i perden la seva cultura per tant no es tracte d’evangelitzar sinó d’ajudar. En Pere creu que totes les religions són vertaderes perquè totes tenen coses vertaderes, però també que totes les religions són falses, perquè tenen moltes coses que estan equivocades. Hem d’ésser oberts a totes les religions i acceptar que la nostra no és la perfecta, però és la que forma part de la nostra cultura.

Segons en Pere hi ha tres tipus de religions: Les religions lligades a la natura, com la dels indígenes, o be la dels negres; les religions que treballen més al interior, més místiques, que serien les asiàtiques; i les religions més històriques com la judaica - cristiana. Segons en Pere és important que hi hagi un diàleg interreligiós perque totes les religions evolucionin i puguin ajudar a la humanitat a tirar endavant.

També ens ha remarcat que s’han de relativitzar certes coses i absolutitzar-ne d’altres. Per exemple: la fe s’ha de relativitzar, d’aquesta manera acceptarem la fe dels altres pobles. Hem de tenir una identitat, clara, ferma i conseqüent i acceptar que els altres també tenen una identitat clara, ferma i conseqüent.

La Religió i la Ciència

Ha continuat dient que no es pot demostrar científicament l’existència de Déu, però tampoc la no existència. El problema que va tenir l’església és que es va oposar aferrissadament al modernisme durant el segle de les llums i això va fer que molts científics s’allunyessin de l’església. Ara sembla que hi ha més diàleg. Els científics cada vegada són menys dogmàtics, abans la ciència era matemàtica i ara és més hipotètica. El final ha dit que en termes religiosos, la última paraula és el misteri.

El sentit de la vida.

Després que vingués vàries persones a veure’l hem continuat parlant de com es pot trobar sentit a la vida, sobretot si comparem el primer amb el tercer món. Ell ens ha dit que a qualsevol lloc de la terra, l’home s’hauria de realitzar. Ara be, hi ha llocs on es més difícil esdevenir un ésser humà lliure, tranquil i feliç a causa de tot el què rodeja a les persones d’aquell lloc (no tenir terres, tenir fam, infermetats) i d’altres llocs on més fàcil però a la vegada costa més de valorar-ho. El primer món el què no sabem és valorar el què tenim.

Després ens ha explicat una anècdota que he trobat genial. Ens deia que fa anys a Paris hi havia faveles i un capellà que treballava amb aquesta gent pobre va fer col•locar un escrit a l’entrada del barri que deia: "Aquí no es poden complir els deu manaments", perquè la gent pobre del barri a vegades tenia la necessitat de robar, inclús de matar. En Pere dona la culpa de la violència a diferents ciutats del món a el paro, canonitzat pel capitalisme, ja que constantment volem més, no en tenim prou.

A ell l’han titllat vàries vegades de comunista però ell diu que quan parles dels pobres et diuen que ets un sant i quan anomenes les causes de la pobresa et diuen que ets un comunista.

Les qualitats per ser una bona persona

Després d´un silenci, he aprofitat per preguntar-li sobre les qualitat que ha de tenir una bona persona i sense pensar-s’ho gens ha contestat.

Són tres coses:
1.- La Coherència. sigui quina sigui la teva fe. Estiguis casat, o solter. Sigui quina sigui la teva professió una persona ha de ser coherent. En paraules evangèliques seria practicar la veritat, inclús és el què el poble demana els seus líders, tan religiosos com civils, i de fet es el que els nens demanen als seus pares.
2.- La Comprensió. Si jo soc coherent i visc la meva identitat, però haig de respectar, acollir, tenir un gran sentit del respecte, de l´acollida, de la comprensió, i del pluralisme.
3.- L’ esperança. Potser es una paraula molt cristiana però també es podria dir: optimisme vital. En varis poemes diu " Ens ho poden treure tot menys la fidel esperança".

Llavors ens ha parlat d’un poeta anomenat Francesc Peguí que va escriure un poema que posa en boca de Déu i on recita que Déu va dir parlant a la humanitat:

"Jo entenc que vosaltres tingueu fe, com que la vida és tan misteriosa, és comprensible que tingueu fe, és comprensible també que tingueu, caritat, amor, ja que teniu un cor tendre i dolç, però no entenc, diu Déu, que tingueu esperança, la petita esperança tan maltractada, amb tants motius que tindríeu per no esperar.

Un poema espantós però bonic a la vegada, deia en Pere.

El Capitalisme

Després d’una altra parada, degut a que uns sense terra han vingut a demanar-li alguna cosa, ha continuat dient que segurament les dues paraules que segurament ell ha utilitzat més han estat esperança i terra. Bromejant deia que si mai li fan l’autòpsia li trobaran terra el cor i el fetge. Continuant amb el tema de la terra, deia que a Brasil el problema terra és un problema d’arrel, però podria ser una solució d’arrel si es fes una bona reforma agrària i una bona reforma urbana, perquè la terra és un problema per plantar i per viure.

Llavors ha estat contundent dient que per ell és dogma de fe, que el capitalisme és pervers i no té correcció, perquè és exclusivista i acumulador. Com més abans el lucre, sotmet a les persones el lucre, nega el treball, sobretot el capitalisme neoliberal on cada vegada està tot més automatitzat. Per tant, cada vegada hi ha menys treball, llavors afegia que a Brasil diuen "Feliç aquell que és explotat, perquè almenys treballa" Ha acabat la conversa dient, una cosa que ja sabem tots, que és el major bé que tenim és la vida.

Anb en Pere hem acabat la conversa aquí i hem quedat un altre dia. Ara us vull explicar qui son els Sense Terra i sobretot qui és en Djalmai.

Els Sense Terra i en Djalmai

A Sao Felix hi ha unes 50 persones que en representació d’unes 500 estan reclamant unes terres que fa més de cinc anys que estan demanant. M’explicaven que sort havien tingut de Dom Pedro (tal com anomenen aquí al Pere) perquè és una persona molt respectada a Brasil i que els està ajudant a aconseguir els papers que els permeti anar d’una vegada per totes a ocupar les terres que els hi havien estat adjudicades.

El representant més important d’aquest grup de sense terra es diu Djalmai es un home d´uns 50 anys amb el cabell i la barba blanca i amb unes mans com aspes de molí. En Djalma només ha anat tres anys a l´escola i en canvi em dóna deu voltes amb moltes coses. És un autodidacta, un filòsof de la vida.

El MST

M´explicava que el MST (el moviment dels sense terra) ja s’ha convertit com un partit polític i malgrat que tenen diners de diferents ONG que subvencionen diferents projectes aquestes millores i els repartiments d’aquesta terra és molt lent. Ell em deia que a la gent de la cúpula del MST no els interessa realment solucionar el problema perquè llavors deixarien de rebre diners i això no els interessa. Brasil!!

El què han fet ells ha estat formar un grup independent de sense terra, ja fa uns cinc anys que reclamen el què el govern els va prometre, un tros de terra. S’organitzen de la següent manera: Un grup gran de gent amb la mateixa situació es va ajuntant per demanar terres al govern formant una mena de sindicat on no hi ha un líder, sinó que les decisions les prenen sempre amb una assemblea d’un grup de persones.

La reclamació de terres ho fan a l’organisme governamental anomenat INCRA. Els sense terra han de presentar un projecte, explicant el que volen fer amb aquestes terres i si l´INCRA aprova el projecte arriba el torn de la burocràcia i el "papeleo" . Una vegada està tot aprovat i arriben els papers, els sense terra van a les terres que els pertoquen i es converteixen en posseiros, tenen terres cedides per l´INCRA i al cap de deu anys passaran a ser propietaris.

Els fazendeiros i el Biodiésel

Està clar però, que el fet de tenir terres no és la única solució, ja que no soluciona el problema de l’educació, salut, infraestructures etc... En Djalma m’explicava que moltes vegades els fazendeiros(terratinents) afavoreixen que els sense terra s’instal•lin a les seves terres. Això si, solen ser llocs molt allunyats de tot i amb una terra pobre. Amb això aconsegueixen que el govern els compri les terres per donar-les els sense terra. D’aquesta manera els fazendeiros perden unes terres inútils per ells i a més en treuen diners.

Em deia que els fazendeiros els amenacen de mort i alguna que altra vegada han matat algun posseiro perquè els han pres terres seves. També m’explicava que els fazendeiros tenen el suport dels EUA i que tenen acords d’explotació, sobretot ara amb el biodiésel.

Amb això del biodiésel, els fazendeiros estan cultivant grans extensions de canya de sucre, fins i tot lloguen les terres els posseiros per cultivar la canya, però durant tot aquest temps sangren la terra, i aquesta és inservible durant anys.

Dos tipus de persones i tres tipus d'educació

Després de tres cervesetes ben fresques a la riba de l´Araguaia, en Djalma ja m´explicava una mica la seva manera d´entendre la vida. Segons ell hi ha dos tipus de persones: els individualistes que només pensen en ells mateixos i els cooperativistes o socialistes que s’ajuden els uns els altres.

Considera que el brasil i en concret en el moviment dels sense terra hi ha molt cooperativisme però que encara n´han d´aprendre molt. Com anècdota m´explicava que un dia es van reunir en un "assentamiento" i van acordar d´ajudar-se a cultivar les terres. Un dia la terra d´un, un altre dia tots anirien a la terra d´un altre i així successivament. El què va passar és que el primer dia es van presentar tots, el segon dia ja en faltaven la meitat i el tercer dia ja només eren dos.

Com que sabia que jo soc professor, em va explicar els tres tipus d´ensenyament que segons ell existeixen.
L´innocent: Ensenyar perquè l´altre aprengui sense més.
L´astut: Ensenyar el què a tu t´interessa, ensenyar perquè llavors tu en puguis treure profit.
El Crític: El què hauríem de tenir tots. Prioritzar la capacitat d’anàlisi per saber el què ens convé i el què no.

L’amor segons en Djalmai

També vam parlar de l’amor. Ell ens deia que l´amor consta de tres etapes:
La primera és l’atracció, és a dir la trobada, quan et fixes en una persona, la segona és la seducció, escoltar, parlar, mirar..La última la conquesta, quan s’aconsegueix que l’altre s’enamori de tu i tu d´ella.
També ens explicava que la passió és perillosa, es pot descontrolar i et pot acabar fent mal. En canvi l´amor vertader mai et farà mal, perquè es tracta de donar, de donar sense esperar res a canvi, això és amor. A occident segons ell, a vegades confonem el donar, perquè som molt materialistes.

Per acabar em va explicar el seu somni. Ell volia tenir unes terres per poder conrear i també poder ensenyar a conrear les terres a aquells que només saben criar bestiar, també volia conèixer diferents cultures i viure tranquil fins la seva mort.

Us he transcrit aquesta conversa, perquè és una persona sense estudis, però que ell mateix s´ha creat una filosofia de la vida, és una persona que no té res, és un sense terra, ell està tranquil, diu que seria feliç amb un tros de terra, però està tranquil, perquè tard o d’hora la tindrà. Admiro aquest tipus de gent que seria tan fàcil que no "fossin res" en canvi per ells mateixos han buscat i buscat i han anat aprenent. En Pere és molt savi, però en Djalma també.

Una abraçada i bon viatge

Ja sabeu ens hem de prendre la vida més xinu-xano