dimarts, 30 d’octubre de 2007

L'ABT porta El musical més petit a Taradell

Agenda

Diumenge vinent, a les 7 de la tarda, podrem gaudir a Can Costa i Font de l'últim espectacle de la companyia El Musical més petit. L'espectacle que porta per nom "Tu, jo, ell, ella... i deu anys més" va ser estrenat ara fa un any per celebrar els 10 de la companyia i és un remake de l'espectacle inicial que li va donar la popularitat l'any 1996.

L'acte està organitzat per L'Agrupació de Botiguers de Taradell que d'aquesta manera donen el tret de sortida de la campanya de Nadal d'enguany.

Ah! i si durant aquesta setmana aneu a comprar als comerços de l'ABT podeu aconseguir entrades gratuïtes.

No us ho podeu perdre!

dilluns, 29 d’octubre de 2007

L’IBI (Impost de Bens Immobles) s’apujarà un 12% l’any vinent

Ajuntament

Dijous passat és va celebrar el Ple Municipal corresponent al mes de novembre. Recordem que el Ple s’hauria d’haver celebrat aquesta setmana però com que dijous és festiu és va avançar una setmana.

L’acta de l’últim Ple no és va poder esmenar

En el primer punt de l’ordre del dia, l’aprovació de l’acte del darrer Ple, ja hi va haver les primeres discrepàncies. Esquerra va voler introduir dues esmenes a l’acte per considerar que aquesta no recollia el que ells havien expressat i sorprenentment el secretari, estrany protagonista del ple, va ser contrari a canviar la redacció de la seva acta argumentant la seva professionalitat alhora de fer la síntesis del darrer Ple. Després d’una petita discussió les esmenes no és van acceptar i és va decidir que quan és vulguin incloure frases en l’acte s’ha d’avisar abans de dir-les perquè puguin ser recollides, sinó l’acta anirà sempre escrita a criteri del secretari i no es podrà esmenar en aquest punt. Esquerra no va aprovar l’acta de la sessió anterior.

Modificació de crèdits per el pressupost 2007

El Ple va seguir amb el punt de l’aprovació de les certificacions d’obres i el punt de la modificació de crèdits per el pressupost 2007. En aquest punt Esquerra va demanar l’especificació detallada de dues partides: la de l’adequació del tanatori i la de l’enjardiment de la rotonda del tanatori que a parer seu eren força elevades. Finalment es va aprovar el punt amb el vot de l’equip de govern i l’abstenció de l’oposició.

Pujada d’un 12% de l’IBI

El quart punt de l’ordre del dia era la modificació de les ordenances fiscals municipals per l’any vinent. L’alcalde Lluís Verdaguer va explicar que el criteri general per l’augment dels impostos de l’any vinent era d’un 2.8% (entre el 2.9 de l’IPC català i el 2.7 de l’IPC estatal). Aquest percentatge s’aplicarà en la majoria dels impostos excepte en l’aigua, que la puja anirà en funció d’un informe de Sorea, de les plusvalues i de l’IBI (l’impost de bens immobles) que s’apujarà un 12%.

A instancies del grup d’Esquerra, en Lluís Verdaguer va explicar que Taradell és un dels pobles de la comarca amb l’IBI més baix de tots, perillosament baix fins i tot va dir i va explicar el funcionament d’aquest impost. L’IBI és calcula a partir de dos valors, per una banda el valor cadastral que té cada municipi que és un valor que t’assigna el Ministeri d’Hisenda i és el valor base per fer el càlcul de l’impost i per l’altra banda d’un coeficient que s’aplica a aquest valor base i que pot anar de 0.40 a 1.1.

Aquest coeficient el decideix l’equip de govern de cada municipi i fins ara a Taradell s’havia estat partidari de mantenir-lo baix. El valor cadastral fa més de 20 anys que no és revisa a Taradell i sembla ser que el Ministeri d’Hisenda aviat el revisarà. Segons l’equip de govern és important que quan és faci aquesta revisió ministerial el coeficient estigui a la franja alta perquè la revisió no sigui perjudicial per els vilatans de Taradell. El valor actual d’aquest coeficient es de 0.61 i és va aprovar augmentar-lo fins al 0.67. En Lluís Verdaguer també va explicar que malgrat aquesta pujada de l’any vinent, l’IBI taradellenc continuarà a la part baixa a nivell osonenc.

Esquerra va replicar, i posteriorment va enviar una nota de premsa, argumentant que no és pot augmentar un impost sense una argumentació més ferma. Esquerra va dir que si encara no es sap quan toca revisar-lo per part del Ministeri no cal fer pagar als ciutadans un impost que encara no ha augmentat. Finalment, en Toni Casassas, va demanar que és destinessin aquests diners de l’augment a algun nou servei tot i que CiU no va concretar a on es destinarien i va emplaçar a l’oposició a discutir-ho en el Ple on es debatran els pressupostos.

Esquerra va votar en contra en aquest punt i en el següent d’aprovar el compte general del pressupost del 2006 s’hi va abstenir. L’ultima proposta de dictamen que és va tractar va ser l’alienació de solars municipals És va aprovar posar a subhasta uns solars que l’Ajuntament té a la Coma del Reig per tal de finançar la construcció de la piscina coberta.

Creació d’una comissió de seguiment al POUM

En l'apartat de Mocions és van presentar dues mocions i les dues van quedar aprovades. La primera va ser una moció per modificar els estatuts de l’AMMAT, l’Associació de Municipis Catalans contra la línia de Molta Alta Tensió. Com que Taradell forma part d’aquesta associació va haver de aprovar aquesta modificació dels seus estatuts. La segona moció la va presentar Esquerra que va demanar la creació d’una comissió de seguiment del POUM. L’equip de govern la va aprovar després d’esmenar una part del text que Esquerra es va avenir a treure. La comissió de seguiment va quedar creada i es reunirà cada primer divendres de mes a les 12 del migdia a l’Ajuntament.

El Ple va acabar amb l'apartat de precs i preguntes que us explicarem aquesta setmana.

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Resultats de Futbol i Hoquei

Futbol Regional Preferent - Jornada 7

Granollers - Canovelles 0 - 2
Llagostera - Vic 0 - 2
Lloret - Bellavista Milan 3 - 2
Sant Cugat - Vilassar Dalt 3 - 2
Rubí - Ripollet 0 - 1
Palau SP - Taradell 1 - 2
Amer - Parets 0 - 2
Gironella - Olesa 0 - 0
L'Escala - Berga 0 – 3



Proper partit: Taradell - Sant Cugat. Diumenge a les 4 de la tarda a la Roureda.

Hoquei Primera Divisió - Jornada 4

Graficas Ona San Antonio-Sitges Arian 1-4
Girona CH-Liceo B 1-0
Cipsa Sant Feliu-Enrile PAS Alcoy 2-3
Donostiako Ibaiondo-SHUM 3-4
Alcorcón Parque Lisboa-GEiEG 1-4
CP Taradell-Tordera Grup Tarradellas 1-4
Cisugal VigoStick-Areces L5 4-4
Cemex Raspeig-Patín Coruña 2-4


Proper partit: Taradell - Donostiako Ibaiondo. Dissabte a les 21:00 al Pavelló Municipal.

dissabte, 27 d’octubre de 2007

Trobant bones persones amb Gerard Roma

Episodi 8: De Porto Velho a Manaus pel riu Madeira

El riu Madeira, està baix ja que estem a finals de la temporada seca, això fa que el vaixell que viatgem no sigui massa gran. És un vaixell de dos "andares" com diuen aquí i una bodega on hi han posat la càrrega. Sembla un vaixell d’aquells del Mississipi.

L´han carregat de paquets d’espaguetis i plàtans a més de la gent que ja ha penjat les hamaques al pis de dalt i al pis de baix. Jo he penjat l’hamaca el pis de dalt, on en principi hi ha d’haver menys soroll ja que el motor està a baix, però la realitat serà força diferent. Les hamaques estan disposades en tres fileres. Fins i tot n´hi ha que s’entrecreuen col•locant-les a diferents alçades. Puc escoltar perfectament la respiració de les persones dels meus costats i quan algú es mou, es produeix un efecte domino fins a l’ultima hamaca que amortigua el cop amb la paret.

Abans de què marxi el vaixell, la gent està a l’expectativa, enraonant una mica amb el del costat, buscant una mica de complicitat. Els meus veïns no s’estan de complicitats, la meva veïna la Val, ja m’avisa: - No dormiràs cap dia, aquí es ve a Beure i a ballar. Jo evidentment faig un somriure i no dic res.

En el vaixell hi ha un grup d´unes 30 persones que van a treballar a Manaus, muntaran una "churrasqueria". El pròxim cap de setmana és festiu a la ciutat amazònica. Es fa fosc i és millor no sortir del vaixell, el port no és un lloc massa segur, quan no hi ha ombres. Finalment el vaixell surt a les 10 de la nit, la festa ja ha començat pels de la churrasqueria.

El primer instint que tinc quan no coneixes a ningú és el d’inseguretat, -aquesta gent passada de voltes em robaran alguna cosa, penso. Però quan em passa això, em relaxo i decideixo confiar, deixo la bossa sota l´hamaca, això si, una mica controlada.

El vint homes del grup estan ben torrats, algunes noies també van força carregades. Crec que és la penitència que haig de passar per les nit de borratxera i les males nits que he fet passar a la gent que m’ha cuidat. Jo no vull beure, l’ambient està calent, n´hi ha que no s’aguanten drets, criden, ballen, s’abracen a totes les noies que es troben pel camí. Els homes es barallen a crits, per acabar abraçant-se i fent-se petons. - Tu ets com un germà per mi, es diuen mig bavejant, després de mitja hora de crits sense deixar dormir a ningú.

L’efecte domino de les hamaques és constant, hi ha dues noies i un noi australians força joves, que no mouen ni cap ni peu. La dona gran del meu costat només bufa, però no diu res.

Com que no puc dormir, baixo de l’hamaca i me’n vaig a la pista de ball. Intento passar desapercebut però és impossible, tothom es tan amic en aquestes condicions, almenys faig cinc amics íntims d’aquells que moririen per mi. Tot i que a molts no entenc ni que diuen. Torno a l’hamaca la nit serà llarga. Aconsegueixo dormir una mica entre cops, crits, rialles i plors. Si els brasilers ja són desinhibits de mena, doncs imagineu-vos-els beguts.

L’endemà, només sortir el sol ja ens llevem per esmorzar. Encara n´hi ha que volten tambalejant-se per la coberta del vaixell i d´altres que dormen profundament amb la boca oberta mig bavejant. N´hi ha que dormen en la seva hamaca ben acompanyats. El beure fa el carinyo.

Acabo d’esmorzar i ja estan tots llevats, com si no hagués passat res, fins i tot n´hi ha algun que ja està amorrat a la cervesa. N´hi ha un que feia unes hores em pensava que estava en estat de coma, que només aixecar-se de l´hamaca ha agafat la botella de whisky que duia a la maleta i ha fet un bon traguinyol. - La millor manera per fer passar la ressaca, em diu.

La resta de gent del vaixell no fa massa cas de tot aquest ambient, em sembla que ja hi estan acostumats a aquestes "juergues". Mentre uns ballen i fan autèntics equilibris per no caure, els nens juguen a atrapar-se, esquivant els obstacles en moviment.

Els bevedors m´han agafat apreci, a lo millor deuen ensumar el meu passat. També potser que sigui perquè quan veig que s’aniran a entrebancar, els agafo, els tapo a la nit i parlo amb els que estan més serens. Hi ha temps per tot, és el primer dia i a dins del vaixell sembla que ja som com una família. Jo penso: doncs com serà d’aquí tres dies?

La Sara m’explica que en Gilson, un home casat amb dos fills, li va el darrera i que ella no sap com desempallegar-se’n. I llavors burro que parles burro que surt, apareix en Gilson ben begut, se seu a l´hamaca de la Sara, que en aquells moments estava el meu costat i se li declara. Bé gairebé es pot dir que se’ns declara els dos, perquè jo estava a tocar i de tant en tant en Gilson em mirava perquè jo assentís.

Dues hamaques més enllà hi ha el Primo dormint amb la Val, quan la Val se n’adona, el fa fora amb una puntada de peu. Són les deu del matí i tots tornen a beure, me´n vaig a la part de davant del timó a contemplar el paisatge i l’enorme riu.

El Madeira, és un riu immens si el comparem amb qualsevol dels rius europeus, és un dels afluents principals de l´Amazones, que va de sud a nord, desembocant uns graus a l´est de Manaus.

En el vaixell amb tant de temps, aprens a contemplar les coses tranquil•lament, més que aprendre´n, és que no tens cap més opció. Mirar el riu en silenci, deixant fluir els teus pensaments, sentint el monòton remor del motor, és com si entressis en un estat meditatiu.

De moment en el trajecte fet pel riu no he observat tants focs com el fet per carretera, anem passant petits poblets o cases aïllades, on només si pot arribar per riu. Ha de ser molt dur viure en aquestes condicions d’aïllament. Però les persones fem el què faci falta per tirar endavant i intentar millorar les condicions de vida. No sé que deuen pensar aquesta gent, quan veuen passar un vaixell amb la música el màxim volum, amb un gent supersimpàtica a la coberta que els saluda mentre estan ballant.

Les hores van passant, crec que he arribat ja a la il•luminació de tant meditar, sort que els brasilers els agrada conversar, a més el fet de ser de Barcelona ajuda bastant alhora de fer coneixences, la paraula Ronaldinho ajuda molt. Val a dir que pel fet de ser europeu, ja ets una mica exòtic. Els australians deuen ser animals de zoo, d’aquells mira i no em parlis, ja fa quasi 24 hores que no s´han mogut de l´hamaca.

Després de sopar la festa continua, inclús m’animo altra vegada a fer un parell de balls de forró, però em sento observat entre els aplaudiments dels desinhibits. Són les deu de la nit i la gent es va calmant, els del sector més tranquil amb nens i famílies, ja fa estona que dormen. En el nostre sector em sembla que la nit serà plàcida, ja que la majoria ja s’han tirat a les seves hamaques. Una curiositat, no hi ha ningú en tot el vaixell que ronqui, serà la posició?

He dormit com un tronc. Com cada dia a la que surten els primers raigs de sol ens llevem per anar a esmorzar. Un cafezinho amb galetes salades. Per dinar i sopar no hi ha opció: plat únic d’arròs, espaguetis, mongetes negres(feijao), una mica d´amanida i pollastre. El final cansa. Sort que els àpats ens marquen els horaris ja que el temps s’allarga indefinidament i et desorientes. Tot va tan lent, tan rutinari, les dues de la tarda et penses que són les cinc. Fem la migdiada a les 12 del migdia, que com la mateixa paraula diu, és l’hora que tocaria, no?

Avui ningú beu, el bon ambient continua, juguem a cartes, el domino, parlem, hi ha un ambient més relaxat i la música ha baixat de decibels. La gent que hi ha el vaixell, té un poder adquisitiu baix, hi pocs han arribat a l´institut. Són gent afable i càlida. Hi ha un nen de quatre anys, en Gabriel, que és com si fos la mascota del vaixell, s´abraça i es deixa abraçar i només riu. Viatja amb els seus avis, tot i que ell els hi diu, pare i mare. És força normal el Brasil que els avis facin de pares, solen ser fills de mares molt joves, que moltes no estan preparades per educar un fill, a més soles, perquè també en la majoria de casos, el pare ha desaparegut.

Ara ja ens coneixem quasi tots, ni que sigui de vista. S´ha creat una complicitat entre nosaltres, hem passat de ser desconeguts a ser algú. Tothom ha anat agafant el seu paper dins aquest petit escenari: Hi ha el rialler, el boig, el conciliador, la carinyosa, la mare de tots, els gringos, el lligon, el cowboy, la cuinera, el guardià, el capità, la dona que escolta música, l’espanyol, el ni un duro, l´autista, el bueno, el feo, el malo....

Durant el viatge al pis de dalt s´han format tres parelles. Una de ben curiosa. La d´una dona alemana que no parla gens de portuguès amb un brasiler que només parla portuguès, es van enrotllar quan ell anava ben begut i ara que està serè no s’atreveix a dir-li res. Jo li he ensenyat a dir beautiful, I love you, I want to Kiss you, primera i última lliçó. No és un alumne gaire avantatjat en els idiomes a més, estudiar un idioma entre les mofes dels amics no és fàcil.

El dia ha anat passant i quan arriba el capvespre desemboquem a l´Amazones. És immens, inabastable, sembla inesgotable, veiem botos (els dofins d´aigua dolça), que tímids només ens deixen veure la seva rosada esquena. El tràfic de vaixells de gran tonatge comença a ser important, es nota que Manaus és el tercer port més important de tot Brasil. A la matinada arribarem a Manaus, tothom en té ganes. Anem a dormir entre bromes. Maricon li diuen a l’Elies, és la paraula en català que els ha agradat més. De mica en mica es fa el silenci, en Joao és el primer en adormir-se, com cada nit parla en veu alta, jo també m´adormo.

Sembla que no hagin passat ni cinc minuts, que ja comença haver-hi moviment. Arribem a Manaus, són les 4 de la matinada, haurem d’esperar que claregi per sortir del vaixell. Tot i així tothom ja està punt per baixar del vaixell i acabar el viatge. Un viatge maco que com sempre la bona gent l´ha fet encara més bonic.

Bé gent una abraçada des de Manaus i recordeu que ens ho hem de prendre tot una mica més xino-xano

divendres, 26 d’octubre de 2007

Diumenge, Castanyada i Sardanes

Agenda

Aquest diumenge a les 2/4 de 5 de la tarda a la Plaça de les Eres hi hauran castanyes, pa torrat, vi i 14 Sardanes (7 tirades). Ho organitza l'Agrupació Sardanista de Taradell.

dijous, 25 d’octubre de 2007

Reportatge del Taradell - Vilassar

Esports

Al Youtube hem trobat aquest petit reportatge amb el resum del partit que el Taradell va jugar diumenge al camp del Vilassar de Dalt. El reportatge està produit per regionalpreferent.com.

Agenda del cap de setmana

Agenda

Avui, Novel·la Negra

L’agenda del cap de setmana comença avui a les 8 del vespre a la biblioteca amb un xerrada sobre la novel·la negre i policíaca a càrrec de Paco Camarasa. Desprès, a les 21:30, es celebra el Ple corresponent al mes de novembre tal i com us vam anunciar ahir.

Respecte al Ple val a dir que el grup municipal d’ERC ha enviat una nota de premsa convidant a tots els mitjans de comunicació a assistir-hi perquè considera que avui es tractaran tres punts de suma rellevància com son l’aprovació d’una possible desviació pressupostaria en el pressupost d’aquest any, l’aprovació d’unes certificacions d’obres en curs que estarien “inacabades i mal gestionades” i l’aprovació de les ordenances fiscals del 2008.

Dissabte, Els Musicals


Per dissabte a 2/4 de 10 del vespre, l’associació Som Dones de Taradell organitza un espectacle sota el nom de "Els Musicals" al Centre Cultural Costa i Font.

i diumenge, VI Trobada d'amics de Cotxes i Motos Clàssiques

Diumenge es fa a Can Costa i Font la VI Trobada d’amics de cotxes i motos clàssiques. La trobada començarà a 2/4 de 10 del mati amb les inscripcions. Mentre es fan aquestes inscripcions tots els vehicles restaran aparcats al Carrer Catalunya i es podrà fer un tomb per contemplar-los. A partir de 2/4 d’11 del mati engegaran els motors i faran una volta per la comarca. Tornaran cap al migdia i com a cloenda faran un recorregut pel poble.

dimecres, 24 d’octubre de 2007

Demà dijous es celebrarà el Ple Municipal del mes de novembre

Ajuntament

Malgrat que el Ple del proper mes no tocaria celebrar-lo fins la propera setmana, aquest es celebrarà demà dijous 25 d’octubre. La causa és que dijous vinent dia 1 de novembre, i per tant primer dijous del mes de novembre, és festiu perquè com tots sabem és commemora la diada de Tots Sants,

L’ordre del dia previst per el Ple de demà a 2/4 de 10 del vespre és el següent:

A) Propostes de dictàmens
1.- Aprovar, si s’escau, l’acta de la sessió anterior.
2.- Aprovar, si s’escau, certificacions d’obres.
3.- Aprovar, si s’escau, inicialment la modificació de crèdits del pressupost 2007, expedient número 3.
4.- Aprovar, si s’escau, la modificació d’ordenances fiscals municipals per a 2008.
5.- Aprovar, si s’escau, el compte general del pressupost 2006.
6.- Aprovar, si s’escau, alienació de solars municipals.

B) Mocions
7.a.- Moció

C) Comunicacions diverses al Ple i control d’òrgans municipals.
8.- Comunicacions diverses al Ple
9.- Control d’òrgans municipals, precs i preguntes.

dimarts, 23 d’octubre de 2007

Diumenge 4 de novembre la UD Taradell farà la presentació de tots els equips

Esports

El proper 4 de novembre, el diumenge del pont de tots sants, l’equip gran de la UD Taradell no jugarà a les 12 del mati, tal i com és habitual, sinó que ho farà a les 4 de la tarda. El motiu és que aquest diumenge es presentaran tots els equips del club als socis i taradellencs que hi vulguin assistir-hi.

El partit contra el Sant Cugat, que actualment està classificat en la posició 14 a només un punt del Taradell, començarà a les 4 de la tarda i el presenciaràn tots els jugadors del club que hauran estat prèviament convocats.

Seguidament, a les 6 de la tarda, hi haurà la presentació de tots els equips i ens asseguren des de l’organització que hi haurà sorpreses incloses.

Per acomiadar la vetllada els jugadors i els sues familiars celebraran una gran castanyada al mateix camp de futbol de la Roureda.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Neix un bloc amb l’obra de Molet Vila

Noticies

Eva Molet, la neboda del pintor taradellenc Molet Vila que ens va deixar l’any passat, ha engegat un bloc a internet amb l’objectiu de mostrar la pintura del seu tiet i també de poder mostrar una pinzellada de la seva vida.

El bloc està creat amb l’eina myspaces de Microsoft i és un recull de fotografies de la seva obra, posant l’accent en les seves darreres exposicions, i també de fotografies de la seva família i els seus amics. Amb aquest bloc la seva família vol homenatjar a títol pòstum la gran obra que el pintor de Taradell ens va deixar.

El bloc el trobareu a http://moletvila.spaces.live.com/ i des de dissabte passat ja està enllaçat a la pagina web de Taradell Bloc a la secció de blocaires del poble.



diumenge, 21 d’octubre de 2007

Resultats de Futbol i Hoquei

Hoquei Primera Divisió - Jornada 3

Coinasa Liceo-Cemex Raspeig 4-3
Sitges Arian-DonostiakoIbaiondo 3-3
CP Coruña-Gráficas Ona San Antonio 2-3
Areces L5-Cipsa Sant Feliu 2-2
Tordera Grup Tarradellas-Cisugal VigoStick 5-3
GEiEG–Girona HC 7-4
SHUM-CP Taradell 3-2
Enrile PAS Alcoy-Alcorcón Parque Lisboa 4-1

Futbol Regional Preferent - Jornada 6

Parets - Gironella 5-1
Bellavista Milan - Sant Cugat 2-0
Rubí - Palau SP 4-0
Vilassar Dalt - Taradell 1-0
Ripollet - Granollers 1-1
Canovelles - Amer 1-2
Olesa - Llagostera 1-1
Berga - Lloret 0-1
Vic - L'Escala 3-0

Trial
A la web dels trialers http://trialerstaradell.blogspot.com/ podreu consultar els resultats del trial d'ahir corresponent a la jornada 7.

dissabte, 20 d’octubre de 2007

Trobant bones persones amb Gerard Roma

Episodi 7: Riberalta, Excursió fins a Bolivia

A Porto Velho em van informar que el trajecte fins a Manaus durava quatre dies, menys del que em pensava, així que em sobraven dies. Vaig pensar, ja que era a la vora, arribar-me fins a Bolivia.Vaig mirar le mapa i vaig escollir un lloc: Riberalta. Una ciutat a la ribera del riu Beni. Per creuar fins a Boliva, vaig anar amb bus de Porto Velho a Guajara, resseguint l’antiga via del tren. Una vegada a Guajara només vaig haver de creuar el riu Mamore amb una barca.Quan vaig arribar a l’altre riba, a Guayara, els canvis ja es feien evidents, es notava de seguida que Bolívia es un país mes pobre que Brasil. L’aduana, els busos, la carretera, les infraestructures en general són més precàries. I sobretot: tot es mooolt més barat. Desprès d’una hora de trajecte amb un Opel Kadet per una pista de terra, a uns 100Km/h amb un Carlos Sainz al volant, vaig arribar a Riberalta.


La primera impressió fou que estava a Vietnam, tothom anava amb moto, estava ple, però ple de motos. Riberalta fou fundada també durant l’època del comerç de cautxú. Localitzada a la ribera del riu Beni (navegable) la fa un punt estratègic on també hi ha una base de l’exercit de la marina boliviana. Es parla espanyol, però el contacte amb la gent més difícil que a Brasil.

La gent és més tímida, més cauta i no els agrada que els facis fotos, alguns abaixen la vista com avergonyits quan se senten observats. Però si aconsegueixes establir una conversa llarga i trencar barreres, son molt afables, i atents. A mes si saben que vens d’Espanya, tots obren els ulls com taronges.

Mig poble ha emigrat a Espanya, tothom hi te un parent. Alguns mantenen el contacte i d’altre l’han perdut completament. Per la majoria és un somni venir a Espanya. Riveralta és un poble enmig de la selva amazònica on fa 2 setmanes que les avionetes no hi poden aterrar degut el fum dels focs.

Estan el costat d'un parc nacional, però no he trobat ningú que s’ho conegui. Viuen d’esquena al bosc quan per un lloc tan verge i pobre, podria ser un reclam pel eco-turisme, com a altres llocs del país.

La Plaça de Riberalta

Riberalta es molt extens, tot son casetes baixes i llargs carrers, la majoria sense asfaltar i amb el sistema de clavegueram exterior. Té una plaça central quadrada d’uns 100x100 amb arbres baixos i unes cabines telefòniques en forma d’animals de la selva. La plaça és el punt de trobada de la gent del poble, però no per passejar-hi, sinó per donar-hi voltes amb moto. És com una desfilada, la gent es va a fer veure a la Plaça. Famílies senceres de fins a cinc persones totes sobre la moto,. Els mes joves persegueixen les noies i parlen damunt la moto.

La gent rica xuleja de cotxe, donant voltes a la plaça amb les finestres abaixades i la musica a tot volum. Els que tenen la finestres baixades s’exhibeixen perquè son els dels cotxes mes bons amb aire condicionat. El diumenge a la tarda es el moment de màxim esplendor, es l’únic moment que tanquen les botigues en tota la setmana, llavors veus les famílies amb les nenes amb vestit de comunió passejant per la plaça, mentre els nens contentíssims pugen als cars pedalant amb energia i fent carreres per tota la plaça.Es un lloc tranquil, hi estic a gust, estic més introspectiu, des d’aquí la perspectiva es diferent.

Riberalta assetjada per la demanda dels “campesinos”

No conec la situació actual de tota Bolívia, però si que us puc explicar la situació de Riberalta i segurament algunes de les situacions que passen aquí es poden aplicar a la resta del país. Parlant amb la gent del poble m’han posat una mica en òrbita.

M’explicaven que Bolívia es podria separar en dues parts: l’oest on hi viuen els collas (més indígenes) i a l´est on hi ha els cambas (índigenes més blancs segpms m´han explicat). Diuen els cambas (diria jo que són els que estan més ben situats) que des de que l´Evo Morales està al poder aquests dos grups s’han anat separant cada vegada més, augmentant els problemes entre ells. L´Evo és dels collas. El què no sabia, és que estan promocionant a l´Evo Morales com a candidat el premi Nobel de la Pau, això és el que m’han explicat aquí.

Bé, els “campesinos” han tancat totes les entrades i sortides el poble, sense cap concessió. Jo mateix ho vaig poder comprovar. Vaig pujar a un bus amb unes 25 persones. Hi havia nens i gent gran que feia dos dies que estaven dormint a l´estació d´autobusos. Eren les 6 de la tarda, així que a través de la carretera de terra que travessa pel mig de la selva, arribàrem a un pont on els “campesinos” havien posat una barrera. Varem baixar del bus i ens varem acostar fins on estaven, per intentar passar. Era negra nit i no ens veiem les cares així que no hi havia contacte visual. No hi va haver manera, no deixaven passar a ningú ni caminant i provar-ho podia ser perillós, ja que tenien escopetes i alguns d´ells estaven beguts. Les persones amb qui varem parlar eren d´una gran amabilitat, el companyero i el companyera eren les dues paraules més utilitzades.

Després d´una estona parlant, em vaig allunyar una mica, llavors em vaig adonar dels sons de la selva, eren espectaculars, desconeguts, hi havia cuques de llum que de tant en tant feien pampallugues, era molt maco, però una estona ja que estàvem el mig del no res i jo no em pensava a quedar a dormir el bus, ja que començaven aparèixer insectes de tots els tamanys i formes possibles. A la que vaig veure un camió que girava cua no vaig dubtar en pujar a la cabina i tornar a Riberalta i dormir en un llit amb un ventilador.

Les demandes dels campesinos són totalment lícites, però de difícil solució. Degut a una tèrbola gestió de l’ajuntament, aquest té els fons congelats per un jutge, així que no pot utilitzar els diners, i totes les infraestructures que s’havien d’haver fet no es poden fer. Els campesinos reclamen les promeses que se’ls va fer. Aquí les reivindicacions no són com les nostres, aquí ho han paralitzat tot,. El poble s’està quedant sense diesel per l’electricitat, sense medicaments, etc... El poble en surt perjudicat. Rectifico les nostres reivindicacions també són com les d´aquí (aeroport del Prat any passat).

Ahir hi va haver-hi petits aldarulls, van agafar l’alcalde i el van tirar per la finestra, però està bé, no us preocupeu. La negociació continua. La gent del poble, no campesina, està enfadada i a part de criticar l’alcalde, critiquen també els campesinos, per deixar el poble en aquestes condicions. Llavors es quan diuen que els campesinos reclamen terres i quan els hi donen no la saben aprofitar, perquè no saben cultivar-les, que les cremen sense control i que a més ara no han de pagar impostos.

La mateixa situació que a Brasil, la convivència és bona fins que jo no em vegi perjudicat.Uns volen i els altres no volen perdre, ens passa el mateix a nosaltres entre el primer i tercer món, equilibrar la balança no és gens fàcil.

En Pere deia que hi ha d´haver una reforma agrària i urbanística, aquesta ultima era el què estaven reclamant els campesinos a Riberalta, perquè a part d´obtenir els serveis bàsics, és importantissim per exemple l’accés a l’escola, ja que molts dels campesinos són analfabets. Accedint a l´escola podrien defensar millor els seus drets i no dependre de sindicats agraris a vegades de dubtosa actuació, també aprendrien a cultivar la terra millor i ser pacients alhora d´esperar els fruits. Perquè ells volen beneficis ja, ràpids, però això només els hi dóna el bestiar i el cultiu de la coca en algunes regions de Bolívia.

Tenir terra és important però no és la solució ni molt menys. La propietat un problema a tot el planeta, mira’ns a nosaltres amb les nostres hipoteques.

dijous, 18 d’octubre de 2007

El dolmen de Gasala

Espais de Taradell

Avui us volem parlar del Dolmen dels Sequers de Gasala. Aquesta sepultura o tomba col•lectiva, que deuria estar en ús entre el 2200 i el 1500 abans de crist, va ser descoberta l’any 1965 per el taradellenc Ramon Vall.

Tot seguit s’hi van fer unes excavacions que van servir per trobar-hi un esquelet força sencer, restes d’altres individus i restes de ceràmica que és van guardar al Museu Episcopal de Vic.

La tomba, que mesura 1,80 metres de llargada per 1 metre d’amplada, està composada per unes lloses laterals i una gran llosa al damunt que la cobreix. Actualment és troba en força bon estat de conservació gràcies als treballs de reconstrucció que hi va fer el Centre Excursionista de Taradell i que van finalitzar el 21 de març de 1981 (tal com indica la placa de la foto superior).

Si la voleu anar a veure la trobareu fent el sender de petit recorregut (PRC-42) que ressegueix el nostre poble. Si hi voleu anar de dret, el camí més ràpid és anant per la Plaça de l’Everest, d’allà surt un caminet que enllaça amb el PR i un cop hi hagueu enllaçat marxeu cap a l’esquerra i la trobareu a uns 200 metres. També podeu agafar el PR a dalt de tot de Goïtallops, al costat del Monument al Gos Caçador i baixar seguint el sender. La trobareu a mig cami i podeu sortir del sender per la Plaça de l’Everest o be seguir fins a Gasala i fins el Castell de Mont-rodon.




Bibliografia: Taradell, passat i present d'un terme i vila d'Osona de Mn. Antoni Pladevall.

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Cinc actors de GOTTIC a Serrallonga, la sèrie de TV3


Noticies

Aquesta setmana s’està realitzant el rodatge de Serrallonga, la mini sèrie de TV3 que explica la vida del llegendari bandoler de les Guilleries. La sèrie esta dirigida per Esteve Rovira i coproduïda per Oberon Cinematogràfica, Televisió de Catalunya i Televisión Española.

El passat mes de Juny es va realitzar el càsting a la universitat de Vic per escollir els extres que havien de figurar a la sèrie. Sis actors del grup de teatre GOTTIC de Taradell van superar les proves. L'Ivan Pujols, en Josep Miret, en David Orra, l'Enric Barba i la Leoni Caro son els actors de Taradell que aquesta setmana ja estan al poble de Santa Pau (La Garrotxa) gravant bona part de la sèrie.

Es dona la circumstancia que l’Ivan Pujols ja sap el que és fer de bandoler ja que aquest estiu va ser l’escollit per fer el paper d’en Tocasons. De la mateixa manera tant en Josep Miret com l’Enric Barba han format part de la seva quadrilla algun any. Val a dir que en Lluís Presseguer també va passar les proves però finalment no ha pogut anar a la filmació per problemes d’agenda.

A la foto veiem a l'Ivan Pujols fent de Tocasons al costat de Leoni Caro. A dalt a la dreta en Josep Miret fent de Bandoler

Santa Pau és, a la sèrie, el poble de Querós que actualment està desaparegut per culpa dels envasaments de Sau i Susqueda. Al Poble de Querós hi passa bona part de la història ja que hi havia el Mas Serrallonga que dona nom al bandoler i que era la masia d'on n'era la pubilla la seva dona. Recordem que en Serrallonga en realitat és deia Joan Sala i Ferrer i va néixer a La Sala de Viladrau l'any 1594. Més tard es va casar amb Margarida Serrallonga i Tallades que era la pubilla del mas Serrallonga de Querós .

El rodatge s'està fent al llarg de tota la setmana. Ahir, avui i demà s’estan gravant les escenes de dia aprofitant la llum del sol i l'horari de rodatge es de 7h a 19h. Dijous i divendres es gravaran les escenes de nit i els actors hauran de treballar de 19h a 7h del matí. Un total de 60 hores de gravació que de ben segur serviran d’experiència en els 5 actors taradellencs. Amb aquesta participació els 5 actors de GOTTIC s’uneixen als Tonis de Taradell que ja van participar al rodatge amb la cessió de carros, animals i altres materials del món rural.

...i tres més a El cor de la ciutat

Aquesta setmana hem pogut veure com en Jordi Font, també actor del grup GOTTIC, apareixia al capítol de dilluns de El cor de la ciutat interpretant a un okupa que, juntament amb la K i d’altres companys de sostre, han ocupat Can Sarró i volen celebrar-hi una Castanyada.

En Jordi no és el primer taradellenc que apareix a la sèrie ja que anteriorment l'Enric Barba i l'Eva Molet ja hi havien aparegut, com tampoc serà l’últim, ja que en David Orra ja ha gravat un parell de capítols més i un altre actor de la companyia ja està apunt per fer-hi de policia.

TV3 té una bona pedrera a Taradell, Felicitats al GOTTIC!




Jordi Font fent de fiscal a la festa d'en Tocasons

dimarts, 16 d’octubre de 2007

Campanya de Guifi.net a Taradell

Noticies

Un grup de taradellencs s’han reunit aquest estiu per tal de fer possible que la xarxa Guifi.net s’estengui i es consolidi finalment a Taradell. Aquestes persones, que ja es van reunir amb l’Ajuntament però no van aconseguir que el consistori financés el projecte, han organitzat una campanya de informació, sensibilització i difusió d’aquesta iniciativa entre els taradellencs, ja que aquesta iniciativa de fer xarxa només funcionarà si tothom s’hi suma.

La campanya esta formada per una banda per un fulletó amb la informació bàsica del què és i què no és Guifi.net i de que cal fer per connectar-s’hi. Aquest fulletó, que us transcrivim al final de l’article, ha de servir perquè la gent s’informi de com funciona aquesta tecnologia i aquesta metodologia. Una altra part important de la campanya és la creació d’una guia virtual d'instal•lació pas a pas on s'explica quin material es necessita i com ho hem de fer per muntar cadascú el seu node. Aquesta guia la trobareu aquí.

El tercer punt de la campanya és aconseguir finançament per poder comprar la infraestructura bàsica per poder funcionar i ampliar-se (antenes comunitàries, routers i altres aparells necessaris). Com que de moment l’Ajuntament no té diners per aquest projecte, ja que diu tenir el pressupost tancat, la idea dels organitzadors ha estat posar enllaços de publicitat a dins de la guia i demanen a tothom que hi vagi, que cliqui al damunt d’aquests anuncis ja que quan més clics més diners.

Fulletó amb la informació bàsica

Què és Guifi.net?

És un projecte de xarxa lliure,en el qual els propis usuaris decideixen el camí a seguir. Actualment amb més de 4.000 nodes repartits per tota la geografia catalana.

Què NO és Guifi.net?

No es cap iniciativa comercial (No es cobra res), no és cap proveïdor de serveis d’Internet (no oferim accés a Internet a canvi de diners), no és cap persona jurídica o empresa (no és de ningú, és de tots) i el més important, no exigeix res a ningú, cadascú aporta el que vol sense cap tipus d’obligació.

Com m’hi puc connectar?

Només necessites un router, una antena i estar a prop d’un punt d’accés Guifi.net. Actualment a Taradell disposem de 3 Punts d’accés:

TarAntena: Situat a les antenes de Goitallops.
TarPompeu: Sobre les teulades de l’institut.
TarRadio: Just a sobre de Can Costa.

Fes un cop d’ull a la guia d’instal•lació (feta per nosaltres) que trobaràs a la direcció web http://guiaguifi.jaumesala.net/.

Quins serveis ofereix?

Portes a Internet (proxys), allotjaments web, correu, servei de disc durs i ftp, xat, càmeres web, emissores de ràdio,P2P intern,Veu IP…

Com hi puc col•laborar?(De moltes maneres!!!)

Per començar pots ajudar a fer créixer la xarxa com a usuari, només cal fer una ullada a la web http://www.guifi.net/ i si tens cap dubte o et vols posar en contacte amb usuaris de guifi.net de Taradell, pots escriure a guifi.taradell@gmail.com.

No necessites ser cap geni informàtic per col•laborar, només tenir ganes d’aprendre coses noves i de passar-t’ho bé.

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Els Trialers ja tenen web

Esports

Des d’aquest cap de setmana el grup de Trialers de Taradell ja disposa d’una web a Internet. La web, que està en format de bloc, la trobareu a http://trialerstaradell.blogspot.com/ i una vegada dins hi podreu consultar la puntuació de cada prova i la classificació general de les 3 categories diferents.

A dia d’avui, amb 6 proves disputades al llarg d’aquest any i a manca de només dues per acabar, la categoria A va encapçalada per en Gerard Grau amb 95 punts, seguit d’en Toni Vazquez amb 77 i d’en Xevi Roca amb 61 punts.

La categoria B l’encapçala en Xevi Pedrosa amb 89 punts, el segueix en Santi Anglada amb 77 punts i a la tercera posició hi ha un doble empat a 59 punts que comparteixen en Lluis Reig i en Jaume Muntal.

I finalment la Categoria C està encapçalada per en José Andrades amb 89 punts i seguit d’en Manel Alcubierre i en Joan Areñas amb 68 i 55 punts respectivament.

A la web també hi trobareu vídeos de motos de trial, fotografies i propostes per fer diferents proves. Des de Taradell Bloc felicitem el grup de Trialers de Taradell per aquesta incursió a la xarxa i ens comprometem a seguir-los d’aprop per saber qui s’acaba imposant.

diumenge, 14 d’octubre de 2007

Derrotes del Taradell de Futbol i Hoquei

Esports

Mala jornada per els equips sèniors de futbol i hoquei de Taradell. El Club Pati Taradell va perdre dissabte al Pavelló Municipal per 0 a 2 contra el C.P. Sitges Arian que entrena l'ex-entrenador del Barça Carlos Figueroa i que es posa al capdavant de la classificació essent un seriós aspirant a l’ascens.

Per la seva banda la Unió Deportiva Taradell també ha perdut avui, a la Roureda, per 0 a 2 davant del Bellavista Milan. Amb aquesta derrota el Taradell es situa a la part baixa de la classificació amb només 4 punts.

La setmana vinent el C.P. Taradell es desplaçarà a la pista del SHUM Maçanet, el partit està previst per el dissabte a les 21:30. La U.D. Taradell es desplaçarà al camp del Vilassar de Dalt que és el cuer de la categoria.

dissabte, 13 d’octubre de 2007

Reportatge de l'inici del Curs del Cau

Reportatge

Us mostrem un breu reportatge fotogràfic de la inauguració del Curs del Cau que es va fer el passat divendres 12 d’octubre al Castell d’en Boix. Recordeu que les inscripcions per aquest nou curs encara estan obertes i que el diumenge 21 d’octubre a la tarda us atendran a Can Just, el local de l'Agrupament.
















divendres, 12 d’octubre de 2007

Trobant bones persones amb en Gerard Roma

Episodi 6: Últims dies a Sao Felix i Bus cap a Porto Velho.

Ser brasiler també té avantatges


La majoria de gent del Mato Grosso i per extensió de Brasil, tenen una vida força dura si la comparem amb la nostra. Ara bé, viure a Brasil i en concret a Sao Felix d´Araguaia, també té els seus avantatges, sempre i quan les necessitats bàsiques estiguin cobertes.

Potser per alguns de nosaltres seria el tipus de vida que ens agradaria. Hi ha molt contacte humà, la gent es coneix, es para a xerrar, s’asseuen a prendre alguna cosa. Es respira tranquil•litat, l’ambient és molt relaxat i tot va el seu ritme. El temps s’allarga el què faci falta. Si s`arriba tard a la feina, no passa res, perquè segurament el "jefe" encara no haurà arribat. Si avui no s’acaba la feina, ja s’acabarà demà. Quan vas a comprar alguna cosa, t`ofereixen un cafezinho i comences a xerrar i el final ja no saps que has anat a comprar. Per exemple una de les persones amb qui més m’he fet aquests dies a Sao Felix ha estat en Marxivom, el “jefe” del supermercat.

La gent viu més de cara enfora i no es queda aïllada a casa seva. No perden el contacte amb els veïns, sinó tot el contrari, els veïns ja són com de la família. Tots estan disposats ajudar-se. Això si, al seu ritme i sense cansar-se massa. Els nens juguen amb una roda, juguen a futbol al carrer o be van amb una bicicleta cinc talles més gran del què li correspondria, però que dominen com ningú. Els pares no estan a sobre d’ells exigint-los que es posin el casc.

Ser mare o pare és la cosa més normal del món. La gent té el que té i ja està, evidentment que voldrien més, però no s’hi encaparren, ni treballen més hores per aconseguir comprar alguna cosa.

No sé, no sé, potser m´hi quedo. Està clar que nosaltres ho tenim més fàcil, però tot i així hauríem d’aprendre d’aquesta gent, segurament els diferents costums que a nosaltres se’ns van oblidant i que quan els nostres pares no hi siguin, ningú ens ho recordarà. És evident que tenen moltes mancances, però nosaltres també en tenim.

En Pere utilitza molt un "prefix?". INTER-, interculturalitat, interintegració, interreligió, bescanviar, dialogar i aprendre per anar millorant i viure millor tots junts. Intentar defugir de la prepotència que tenim els del primer món, a vegades inconscientment i moltes vegades conscientment. Per exemple amb els immigrants, si enlloc de mirar-los moltes vegades despectivament, intentéssim entendre les circumstàncies que els han fet fugir del seu país, segurament ens els miraríem amb uns altres ulls. Perquè com deia en Baltassar Porcel en un dels seus articles: La fam no té fronteres.

Bus fins a Porto Velho

El dilluns vam marxar de Sao Felix. Amb l´Assís vam agafar el bus fins a Barra do Garças un trajecte nocturn de 13 hores. A Barra do Garças ens varem separar. L`Assís cap a Brasilia ja que tornava a Barcelona i jo en sentit oposat, cap a Cuiabà, la capital del Mato Grosso. A mi encara hem quedaven vuit hores més de trajecte ja que el meu destí final era Porto Velho. Quan vaig arribar a Cuiabà em vaig esperar una hora per agafar un altre bus fins a Porto Velho. Encara em faltaven 24 hores de bus i uns 2200 km. Sort que el bus tenia lavabo!

La Lilian

Em pensava que seria més dur, però viatjar pel Brasil és sempre distret. A la gent li agrada "dar ou papo" o sigui xerrar. Es en aquests moments que t`adones que hi ha gent extraordinària, que malgrat la dura vida que han tingut mantenen l’esperança, molt important per en Pere. Com per exemple: La Lilian. Una dona ja retirada que havia tingut 12 fills. Amb el seu marit i els seus fills havien recorregut cinc estats de Brasil buscant sempre millors condicions de vida. Un dia (ja fa 30 anys) van arribar a Rondònia, capital Porto Velho, i el seu marit es va morir a causa d´una malaltia. Així que quedà ella sola amb els seus 12 fills. Es posar a treballar de qualsevol cosa per poder-los mantenir i sort en va tenir que els més grans començaren a treballar de ben jovenets. Tot i així durant tots aquests anys se li van morir quatre fills, dos de malaltia i dos més assassinats. Un perquè li van robar la moto i l’altre perquè es va enamorar de qui no devia.

Tenia els ulls negats, però després em digué que la resta de fils i filles estan casats i tots en bones feines, a més tots l’estimen molt. Tot i així ella viu amb sa mare que té 84 anys i està molt malalta. Ella l´ha de cuidar i sort del seu segon company que l´ajuda. Tot i haver patit durant la seva vida, està molt contenta i li donava gràcies a Déu per haver-la ajudat a superar els moments difícils i haver-la ajudat a educar els seus fills.

Les Queimadas

Durant tot el trajecte es repeteixen els incendis o les àrees que han estat incendiades. Jo ho qualificaria de catastròfic. Els milions d’hectàrees que han estat cremades. Penseu que el sol no es veu nítid, és com si hagués una boirina constant. La olor a cremat no para ni un Km. Aquesta zona sud de l´Amazones es segurament la més castigada pels focs,ja que és la de més fàcil accés.

Es crema per aconseguir pastures pel bestiar boví. A més la majoria dels terrenys pertanyen a grans fazendeiros(terratinents). Es una pena perquè el perjudici és molt gran per molta gent i en canvi els beneficis són només per uns pocs.

Les poques zones que no han estat cremades la vegetació és molt densa i et permet intuir la gran quantitat d’espècies que han estat destruïdes. En Pere comentava que en el Mato Grosso, que ocupa una àrea d’unes tres vegades Espanya, s´hi ha destruït el 85% de la selva. De fet nosaltres també ho varem fer a la seva època.


Sol a les 4 de la tarda



Camió de "madereiros" ple de troncs

Desforestació que es veu des del Bus


Els governs es dediquen a fer campanyes de conscienciació a la ciutadania, com si la gent fos la culpable dels focs. Tothom et podria senyalar amb el dit els pocs culpables, però contra aquests no hi ha sancions ni tan sols avisos, són gent o empreses poderoses. Tot i que Brasil és el país més afectat avui a la televisió deien que a Santa Cruz (Bolívia) s’havien detectat en un sol dia fins a 792 focus de foc, dels quals un 10% eren incendis importants, la major part d’aquesta terra pertany a un única persona, però el govern diu que no sap qui són els culpables.

La zona nord de l´Amazones on vaig estar fa dos anys, no hi ha tants problemes de focs, però quan s´hagin carregat la regió Sud, hauran de buscar nous llocs. És un gran problema a tota la conca amazònica.

Bé gent, demà tots a plantar un arbre!

Porto Velho

Porto Velho és la capital de l’estat de Rondonia i com la majoria de ciutats d’aquesta zona va ser fundada el segle XIX gràcies al comerç del cautxú. Porto Velho esta a la ribera del riu Madeira, un riu navegable que és afluent de l'Amazones i tè sortida a l’Atlàntic.

En aquesta època daurada és va intentar fer una línia de tren des de Porto Velho a Guajara. Això permetria transportar el cautxú bolivià fins al Atlàntic. Aquesta línia de tren va ser l’obsessió d’una empresa britànica i la seva construcció va ser espantosa ja que va provocar la mort de milers de treballadors per malalties, fam, maltractaments, etc... De fet va ser un treball d’esclaus.La línia es va aconseguir acabar però va durar ben poc perquè la selva la va inutilitzar ràpidament.

Amb el temps ha estat una ciutat que ha anat creixent sobretot degut a l’immigració dels mateixos brasilers que busquen una nova i bona vida. Actualment es una ciutat que té unes infraestructures deficitàries i que la primera pregunta que fa la gent de la ciutat al veure un turista és: perquè has vingut a aquesta ciutat que no té res?

Realment no es una ciutat encantadora però es el punt de sortida per arribar a Manaus mitjançant del riu Madeira. D’aquesta manera hauré aconseguit creuar mitja Sud-Amèrica per riu: El Riu Solimoes a la part alta del Amazones, el Riu Negre fins a Venezuela, part del Riu Orinoco i ara el riu Madeira.



Antiga línia de tren de Porto Velho

Catedral de Porto Velho

Carrers de Porto Velho

Port de Porto Velho


Ei i recordeu! ens ho hem de prendre tot una mica més xino-xano