dissabte, 20 d’octubre de 2007

Trobant bones persones amb Gerard Roma

Episodi 7: Riberalta, Excursió fins a Bolivia

A Porto Velho em van informar que el trajecte fins a Manaus durava quatre dies, menys del que em pensava, així que em sobraven dies. Vaig pensar, ja que era a la vora, arribar-me fins a Bolivia.Vaig mirar le mapa i vaig escollir un lloc: Riberalta. Una ciutat a la ribera del riu Beni. Per creuar fins a Boliva, vaig anar amb bus de Porto Velho a Guajara, resseguint l’antiga via del tren. Una vegada a Guajara només vaig haver de creuar el riu Mamore amb una barca.Quan vaig arribar a l’altre riba, a Guayara, els canvis ja es feien evidents, es notava de seguida que Bolívia es un país mes pobre que Brasil. L’aduana, els busos, la carretera, les infraestructures en general són més precàries. I sobretot: tot es mooolt més barat. Desprès d’una hora de trajecte amb un Opel Kadet per una pista de terra, a uns 100Km/h amb un Carlos Sainz al volant, vaig arribar a Riberalta.


La primera impressió fou que estava a Vietnam, tothom anava amb moto, estava ple, però ple de motos. Riberalta fou fundada també durant l’època del comerç de cautxú. Localitzada a la ribera del riu Beni (navegable) la fa un punt estratègic on també hi ha una base de l’exercit de la marina boliviana. Es parla espanyol, però el contacte amb la gent més difícil que a Brasil.

La gent és més tímida, més cauta i no els agrada que els facis fotos, alguns abaixen la vista com avergonyits quan se senten observats. Però si aconsegueixes establir una conversa llarga i trencar barreres, son molt afables, i atents. A mes si saben que vens d’Espanya, tots obren els ulls com taronges.

Mig poble ha emigrat a Espanya, tothom hi te un parent. Alguns mantenen el contacte i d’altre l’han perdut completament. Per la majoria és un somni venir a Espanya. Riveralta és un poble enmig de la selva amazònica on fa 2 setmanes que les avionetes no hi poden aterrar degut el fum dels focs.

Estan el costat d'un parc nacional, però no he trobat ningú que s’ho conegui. Viuen d’esquena al bosc quan per un lloc tan verge i pobre, podria ser un reclam pel eco-turisme, com a altres llocs del país.

La Plaça de Riberalta

Riberalta es molt extens, tot son casetes baixes i llargs carrers, la majoria sense asfaltar i amb el sistema de clavegueram exterior. Té una plaça central quadrada d’uns 100x100 amb arbres baixos i unes cabines telefòniques en forma d’animals de la selva. La plaça és el punt de trobada de la gent del poble, però no per passejar-hi, sinó per donar-hi voltes amb moto. És com una desfilada, la gent es va a fer veure a la Plaça. Famílies senceres de fins a cinc persones totes sobre la moto,. Els mes joves persegueixen les noies i parlen damunt la moto.

La gent rica xuleja de cotxe, donant voltes a la plaça amb les finestres abaixades i la musica a tot volum. Els que tenen la finestres baixades s’exhibeixen perquè son els dels cotxes mes bons amb aire condicionat. El diumenge a la tarda es el moment de màxim esplendor, es l’únic moment que tanquen les botigues en tota la setmana, llavors veus les famílies amb les nenes amb vestit de comunió passejant per la plaça, mentre els nens contentíssims pugen als cars pedalant amb energia i fent carreres per tota la plaça.Es un lloc tranquil, hi estic a gust, estic més introspectiu, des d’aquí la perspectiva es diferent.

Riberalta assetjada per la demanda dels “campesinos”

No conec la situació actual de tota Bolívia, però si que us puc explicar la situació de Riberalta i segurament algunes de les situacions que passen aquí es poden aplicar a la resta del país. Parlant amb la gent del poble m’han posat una mica en òrbita.

M’explicaven que Bolívia es podria separar en dues parts: l’oest on hi viuen els collas (més indígenes) i a l´est on hi ha els cambas (índigenes més blancs segpms m´han explicat). Diuen els cambas (diria jo que són els que estan més ben situats) que des de que l´Evo Morales està al poder aquests dos grups s’han anat separant cada vegada més, augmentant els problemes entre ells. L´Evo és dels collas. El què no sabia, és que estan promocionant a l´Evo Morales com a candidat el premi Nobel de la Pau, això és el que m’han explicat aquí.

Bé, els “campesinos” han tancat totes les entrades i sortides el poble, sense cap concessió. Jo mateix ho vaig poder comprovar. Vaig pujar a un bus amb unes 25 persones. Hi havia nens i gent gran que feia dos dies que estaven dormint a l´estació d´autobusos. Eren les 6 de la tarda, així que a través de la carretera de terra que travessa pel mig de la selva, arribàrem a un pont on els “campesinos” havien posat una barrera. Varem baixar del bus i ens varem acostar fins on estaven, per intentar passar. Era negra nit i no ens veiem les cares així que no hi havia contacte visual. No hi va haver manera, no deixaven passar a ningú ni caminant i provar-ho podia ser perillós, ja que tenien escopetes i alguns d´ells estaven beguts. Les persones amb qui varem parlar eren d´una gran amabilitat, el companyero i el companyera eren les dues paraules més utilitzades.

Després d´una estona parlant, em vaig allunyar una mica, llavors em vaig adonar dels sons de la selva, eren espectaculars, desconeguts, hi havia cuques de llum que de tant en tant feien pampallugues, era molt maco, però una estona ja que estàvem el mig del no res i jo no em pensava a quedar a dormir el bus, ja que començaven aparèixer insectes de tots els tamanys i formes possibles. A la que vaig veure un camió que girava cua no vaig dubtar en pujar a la cabina i tornar a Riberalta i dormir en un llit amb un ventilador.

Les demandes dels campesinos són totalment lícites, però de difícil solució. Degut a una tèrbola gestió de l’ajuntament, aquest té els fons congelats per un jutge, així que no pot utilitzar els diners, i totes les infraestructures que s’havien d’haver fet no es poden fer. Els campesinos reclamen les promeses que se’ls va fer. Aquí les reivindicacions no són com les nostres, aquí ho han paralitzat tot,. El poble s’està quedant sense diesel per l’electricitat, sense medicaments, etc... El poble en surt perjudicat. Rectifico les nostres reivindicacions també són com les d´aquí (aeroport del Prat any passat).

Ahir hi va haver-hi petits aldarulls, van agafar l’alcalde i el van tirar per la finestra, però està bé, no us preocupeu. La negociació continua. La gent del poble, no campesina, està enfadada i a part de criticar l’alcalde, critiquen també els campesinos, per deixar el poble en aquestes condicions. Llavors es quan diuen que els campesinos reclamen terres i quan els hi donen no la saben aprofitar, perquè no saben cultivar-les, que les cremen sense control i que a més ara no han de pagar impostos.

La mateixa situació que a Brasil, la convivència és bona fins que jo no em vegi perjudicat.Uns volen i els altres no volen perdre, ens passa el mateix a nosaltres entre el primer i tercer món, equilibrar la balança no és gens fàcil.

En Pere deia que hi ha d´haver una reforma agrària i urbanística, aquesta ultima era el què estaven reclamant els campesinos a Riberalta, perquè a part d´obtenir els serveis bàsics, és importantissim per exemple l’accés a l’escola, ja que molts dels campesinos són analfabets. Accedint a l´escola podrien defensar millor els seus drets i no dependre de sindicats agraris a vegades de dubtosa actuació, també aprendrien a cultivar la terra millor i ser pacients alhora d´esperar els fruits. Perquè ells volen beneficis ja, ràpids, però això només els hi dóna el bestiar i el cultiu de la coca en algunes regions de Bolívia.

Tenir terra és important però no és la solució ni molt menys. La propietat un problema a tot el planeta, mira’ns a nosaltres amb les nostres hipoteques.