El món ha de saber-ho

Noticies

Malgrat que aquest és un bloc amb informació únicament local avui volem fer una excepció per sumar-nos a la campanya “El món ha de saber-ho” que pretén donar projecció internacional al cas de l’Èric Bertran.

L’Èric Bertran es el noi de 14 anys que va ser detingut per la Guàrdia Civil sota l'acusació de terrorisme després d'enviar una sèrie de correus electrònics a diverses empreses, tot demanant-los l'etiquetatge en català dels seus productes.

“El mon ha de saber-ho” és una iniciativa que surt del bloc d’en Xavi Mir i que proposa que la setmana del 3 al 9 de setembre es visioni tantes vegades com es pugui el documental sobre el cas Èric Bertran, realitzat per Xevi Mató i subtitulat a l’anglès per Heather Havex, per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos.

D'aquesta manera, mitjançant el recurs coordinat de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

Fins ara desenes de blocs catalans s’han sumat a la iniciativa i també webs tant importants com la versió digital del diari Avui . Personalitats com Noam Chomsky també hi han donat suport.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que caldrà visionar massivament és la primera part. A Taradell.com volem donar suport a la campanya i esperem que visioneu el vídeo.

Míriam Galisteo, primera dona bombera del cos de Barcelona

Noticies

Aquest cap de setmana la premsa catalana s’ha fet ressò d’una noticia realment destacable relacionada amb el poble. Per primera vegada en 142 anys d’història una noia ha passat les dures proves dels cos de bombers de Barcelona i ha estat acceptada.

Aquesta noia es la Míriam Galisteo, una jove de 31 anys molt relacionada amb Taradell ja que tot i que resideix a Barcelona, passa molts caps de setmanes i llargues temporades a Taradell, on hi viu la seva família.

La Míriam, llicenciada en farmàcia i amb un màster en prevenció de riscos laborals, ha quedat classificada en el lloc 21 de 1130 aspirants que es presentaven per 44 places.

El mèrit es doble si es té en compte que el cos de Barcelona es l’únic que no fa diferencies en les proves d’accés entre els homes i les dones.

Aquesta noticia va ser a la portada dissabte passat al Periodico de Catalunya i va ser tractat, amb 3 pagines, com tema del dia. El diari Avui també ho va posar a la portada i li va dedicar una pagina interior.




Deixem els enllaços per accedir directament a les noticies:

Barcelona accepta la primera dona en el cos de bombers (El Periodico)

Una pianista futbolera (El periodico)

La primera bombera de Barcelona en 142 anys (Avui)

Portada de l’Avui

Vídeos del Birra Crucis

Acabem l'Agost amb un vídeo-reportatge curtet del BirraCrucis 2007 que es va fer el dijous 23 d’agost, primer dia de la festa Major.

Vídeo de Taradell Bloc




El BirraCrucis també te forces aficionats que surten amb la camara a fer la rua. Una mostra d'aquest any i dues de l'any passat:

Vídeos d’actuacions a les carpes

Festa Major

Anem omplint aquesta darrera setmana d’agost amb vídeos i fotos de la Festa Major. Un element atractiu de la Festa, que cada any aplega més gent, son totes les activitats que organitza el Consell de la Joventut de Taradell al Bosc del Pujoló. Aquest any s’han reunit a les carpes del bosc de Taradell més de 5000 persones entre les 4 nits de concerts que hi ha hagut.

Buscant per el youtube hi ha fins a 3 vídeos diferents que pertanyen a aquesta festa. Podem trobar una cançó de Deskarats i dues de Synchronycity que deurien gravar els aficionats a aquestes bandes el dijous 23 d'Agost.

Més que un club de Deskarats (3:25)



Message in a bottle de Synchronicity (4:09)



Roxanne de Synchronicity (1:43)



Paintball

D’altra banda el divendres a la tarda, al mateix Pujoló i també organitzat per el CJT juntament amb el Punt Jove, es va celebrar el 1er Concurs de Paintball al qual pertanyen aquestes fotos:

Enquesta sobre la programació de la Festa Major 2007

Noticies

A mitjans del passat més d’agost vam posar en marxa una enquesta per primera vegada en aquesta web. Preguntàvem als lectors si els agradava o no la programació de la Festa Major 2007.

2 de cada 3 votants han dit que SI

El passat dilluns era l’últim dia per poder votar i 50 usuaris diferents (l’enquesta només permet un vot per maquina) havien emès el seu parer. Durant aquests 12 dies que ha durat l’enquesta un 66% dels votants, concretament 33 persones, ens han dit que si, que els hi agradava la programació de la Festa Major, i un 34%, que significa 17 persones, han dit no.

Amb aquesta enquesta hem encetat aquesta nova secció. Aquesta setmana us preguntarem si us ha agradat la festa d’en Tocasons 2007 i la setmana vinent canviarem la pregunta. Si tens algun suggeriment sobre que t’agradaria demanar ens el pots enviar per mail.

Tocasons 2007

Reportatge

Des de Taradell Bloc us hem preparat un petit reportatge en format de vídeo que resumeix una mica la festa d’en Toca-sons 2007 que és va celebrar el passat dissabte 25 d’agost a la nostra vila.

Vídeo de Taradell Bloc (03:17)



Navegant per la xarxa hem trobat aquests altres reportatges gravats per varis taradellencs.

Vídeo de l'usuari nailucvampiregoth (01:42)



Vídeo de l'usuari svnet (00:32)



Vídeo de l'usuari taros40 (00:16)

“Tregui la Llengua” i faci’s un tip de riure

Festa Major

Anit es va fer a Can Costa l’estrena de l’obra de teatre “Tregui la Llengua” per part del grup GOTTIC.

El nombrós públic assistent es va fer un tip de riure amb una comèdia fàcil però plena d’embolics i malentesos que protagonitza de forma brillant l’Ivan Pujols, el Toca-sons d’aquest any.

L’obra esta ambientada al Paris dels anys 50 i explica les peripècies d’una família benestant que decideix anar a viure a 40 km de Paris en una casa allunyada de la capital. A banda de l’Ivan cal destacar la bona interpretació dels tots els actors presents que saben donar un bon ritme a l’obra.

Si la voleu veure avui encara hi sou a temps. Avui a 2/4 de 10 de la nit faran la segona i darrera representació a la Sala Gran de Can Costa. No us ho perdeu!

El Pregó d'en Ramon

Festa Major

Ja s'acaba la Festa Major 2007. Una festa llarga que ha durat 6 dies i que ha aplegat multitud de gent a cada acte que s'ha organitzat. Al llarg d'aquesta setmana us oferirem fotografies, reportatges i videos de les diferents activitats realitzades, avui però us volem oferir una de les notes destacades d'aquest any, és tracta del pregó amb el qual en Ramon Homs va obrir la Festa Major d'enguany.


Pregó de Festa Major 2007

Molt bona nit a tothom!

Il•lustríssim senyor batlle, senyores i senyors regidors, Taradallenques i Taradellencs.

Evidentment, i com podeu comprovar, vaig dir que si.

Gràcies Lluís, gràcies per la confiança que em vas posar demanant-me la possibilitat de fer el pregó; igualment gràcies Rosa i Montse, per aquestes divertides estones que he passat amb vosaltres acabant de polir i arreglar-lo. Tiet Quico també et quedo molt agraït, doncs gairebé al mateix moment, la imatge de la teva persona es va posar ràpidament en la meva ment per poder comptar amb tu, gràcies a tots.

Una proposta com aquesta no passa cada dia i no es pot deixar passar, però per què jo? Em van passar molts comentaris, idees i diferents suposicions pel cap, però mireu, el que em va fer decidir de veritat a dir que si, vau ser vosaltres: tots i cada un de vosaltres sense excepció. Penso i crec, i per això sóc aquí, que necessito explicar-vos de mi, que estic amb deute amb vosaltres i vull que sapigueu de primera mà com ens estant anant les coses, entendreu perquè parlo en plural.

Fa uns dies vaig sentir les declaracions d’un corredor de F1 que és Asturià, i que deia que darrera d’ell i dins l’equip hi havia unes 900 persones. Doncs que poques vaig pensar jo, i ho dic amb la mà al cor, jo us tinc a tots vosaltres. Tots i cada un de vosaltres m’heu fet ser com sóc i arribar a on he arribat, i encara tinc molta guerra per donar.

Un petit exemple només, una vegada era al Decathlon de Girona fa un parell d’anys, i ens vam saludar amb una família d’aquí Taradell, la mare li va dir al seu fill o filla, perdoneu però no ho recordo: mira, aquest senyor és esquiador, gràcies per lo de Senyor, però us podeu imaginar la gran alegria que això em va suposar, era la realització de tot un treball que ja feia temps que portàvem, i ho dic en plural perquè és tots junts que ho estàvem aconseguint. Hagués pogut tornar de Girona corrent, i no m’hauria passat res.

Tot el que he fet i aconseguit, a nivell personal i esportiu ho veig com un gran pastís, un pastís que no l’acabareu i del qual tots, absolutament tots en teniu un tros en la mesura que m’heu fet arribar a on sóc. No en dubteu de res, cada part és vostra, molt més vostra que meva.

Una vegada estava parlant amb una cosina d’amors i desamors de la vida, i amb tot el que parlàvem m’explicava: hi ha gent que em diu que a mi la vida em somriu, deia ella, i els contestava: no, no, perdona, sóc jo la primera que li somric a la vida. Veieu quina grandesa? Clar que si, la vida està per viure-la “a tope” i en tota la seva forma. Poder he tingut una vida difícil, tothom té lo seu, però no dubteu que sóc el “tio” més feliç del món, clar que tinc moments bons i no tant bons, i qui no, però la vida és per viure-la, amb el peu a baix i a fondo!!!!

Arribats aquí, vull aprofitar i jo mateix parlar-vos una mica de la meva FAMÍLIA, dels més directes. De segur que molts ja els coneixeu, però us en vull parlar jo mateix:

Sóc fill d’en Mateu de la Codina i de la Dolors de Can Cora.

El pare, després de molt temps m’he adonat que ha set molt per a mi, ho hem passat tot junts, no m’ha deixat mai i sempre l’he tingut al meu costat. Moltes vegades això pot semblar fàcil de dir o de fer, però amb tot el que he o hem viscut, la cosa ja agafa un altre caire.

Una de les màximes virtuts que la vida m’ha fet veure en ell, és el mirar-ho tot i sempre en positiu, de veritat, moltes vegades i en moments difícils me l’ha fet recordar per veure com podria fer-ho per tirar endavant.

La Dolors, la nostra mare; malauradament no us puc explicar massa res d’ella, doncs ens va deixar quan encara érem petits. Recordo que de jovenet no m’agradava massa ni fer ni que em fessin petons, evidentment d’haver-ho sabut mare, la cosa hauria canviat bastant. A la mare la tinc sempre al meu costat, és quan miro la Lluna que la veig reflectida, sempre m’aconsella, sempre m’ajuda, sempre m’estima. Per cert, sempre està de la meva part.

Aquest “important sotrac” en la vida ens va apropar molt més a tota la família, tota la família es va bolcar amb nosaltres. Deixeu-me que tingui unes paraules especials pels més grans: les iaies de Ca l’Emilio, Angeleta i Maria, gairebé segur que han fet berenars per tota la gent de la meva generació. Un petonàs per cada una. I un gran record també per la Iaia de la Codina, era cada tarda a casa per fer el que fes falta.

Bé gent, us demano que per res això us pugui portar tristor, és un record que necessitava i havia de dir.

Arribats aquí evidentment vull parlar dels meus dos germans: El gran i el petit. Acompanyats un de la seva dona i del meu nebot: en Roger, i l’altre de la seva xicota.

Podria explicar moltes coses d’ells. Un petit comentari de cada un: Després de l’accident, no m’ho feien tot tot, però m’ajudaven amb moltes coses bastant elementals, aquí el meu germà gran de seguida em va fer aprendre que era hora d’espavilar-me, recordo un bon dia a Torre Valentina que m’ajudava a posar els mitjons i que em va fer veure que ja em tocava fer-ho tot solet. Va sé un moment una mica com de no saber què fer, què m’estava dient, que em volia demostrar??? Igual, aquí, ja estava començant la plena recuperació. Ell sempre ha set una referència per a mi.

I el meu germà petit, l’Homs. Una cosa, vas a Vic? (Has de fer veure que el busques). És un “tio” d’idees fixes i que amb la màxima senzillesa i honestedat tira per ell. Fa un parell d’anys vaig anar a una Copa d’Europa a Àustria, la competició són 3 carreres: Divendres, Dissabte i Diumenge. Divendres vaig caure, Dissabte em van desqualificar i el Diumenge es va suspendre, imagineu quin paper i quin meu estat d’ànim. Bé doncs ell em va trucar el Dissabte al vespre, vaig tenir feina a no posar-me a plorar quan ens parlàvem. Només feia que animar-me, que era la màquina, que no passava res i que tranquil i jo, jo que no podia més.

Amb tot, un record molt gran també per la meva cunyada, torna a ser la mare de la família, quan amb en Roger demanem d’anar a passejar la Taka, o d’anar a fer quatre xuts, li demanem a la mare que ens doni permís.

Deixeu-me fer un Kit kat i m’agradaria parlar-vos d’un llibre: La Força de l’Optimisme, parla d’un doctor, que arran d’una conversa que té amb un pacient que ha tingut un accident, s’adona de la gran importància per tenir una bona predisposició per afrontar la mateixa vida que parlàvem més amunt, parla de la bona recuperació física i mental de les persones.

El doctor li pregunta com es trobava abans i després de l’accident, el pacient es posa una nota d’un 7,5 abans i d’un 7 rodó ara i el Doctor estranyat li demana que com pot ser possible?

El que cal tenir en compte és que en l’accident aquest pacient queda tetraplègic.

I com és aquesta insignificant diferència de puntuació, li demana. Bé doctor, li diu el pacient, doncs ara m’he adonat molt més de la importància de la vida i dels seus veritables valors, tinc més temps per a mi, per veure la meva família que sempre va amb presses i amb la que moltes vegades falta comunicació, parlar i pensar les coses, l’ampolla mig plena o mig buida.

Evidentment el Doctor queda al•lucinat i a partir d’aquí, fa tot un estudi de com pot repercutir favorablement a qualsevol tipus de recuperació, lesió o malaltia una conducte positiva i en acord amb les circumstàncies del moment.

Fent referència al tema, aquí em toca parlar-vos del meu accident. El 4 de maig del 90 era un Divendres, anava a Sant Miquel a Vic i a la tarda entrava a les 3. Després de dinar vaig agafar la moto ... i ... i em va tocar a mi. Al vespre hi havia un concert de Sopa de Cabra a Vic, i em van dedicar una cançó. Aquest Maig passat va fer 17 anys.

Podria explicar-vos 1000 anècdotes i 1000 comentaris de l’accident: operacions, estades al “Valle Hebron”, amics, recuperació, etc. etc, totes elles importants i positives.

Un parell de coses: 1, Quan vaig sortir del coma, em van treure de l’UVI per anar a l’habitació, recordo encara ara el sostre de l’ascensor amb el que em baixaven i un gran malestar doncs no tenia coixí, el vaig demanar i de seguida me’l van portar. I 2 Al “Valle Hebron”, anàvem tots tres de l’habitació al lavabo: el pare, jo i la cadira. Moltes vegades no hi arribava i m’havia d’asseure pel camí. Ara també hi aniríem tots tres, jo li “fotaria” cossa a la cadira i podríem fer un esprint a veure qui guanya.

A dia d’avui, si a mi em vingués un senyor i em digués: Mira, et dono un braç que funciona a canvi de tot el que has après després de l’accident i tot el que t`ha comportat, conegut, viscut i, no us n’oblideu: tot el que m’ha apropat molt més a la família i a tots vosaltres, podeu imaginar-vos que li diria que no. He après molt de la vida.

Deixeu-me que us parli del Castell d’en Boix. Un dels grans llocs meus de reflexió i també d’entrenament. Una zona de Taradell que conec de veritat, tot els seus voltants i el mateix Castell. És casa meva; la veritat és que és més el meu gran estadi d’entrenaments que res més. És com tot un petit gran circ de serres i turonets on sempre hi tinc el Montseny que em vigila i m’observa, l’Enclusa, el Pantà, el Bassal d’en Roger, el Pi Gros, la Serra. Si hi ha algú que hi ha anat més que jo, poder és la Taka, la nostra gossa. De dia, de nit, estiu, hivern, corrent, saltant, fent sèries, repeticions, esprints, exercicis de coordinació, d’agilitat, alguna vegada fins hi tot l’empaito bosc a través, per veure qui pot més ... ... i cada vegada que hi vaig m’agrada tant o més que el dia anterior. No me’n canso mai, hi heu d’anar sovint.

Evidentment també us vull parlar de les nostres Paralímpiades: Torí – 2006. Corria el 16 i el 18 de Març, vam marxar el 2 i vam tornar el 21. En aquests 20 dies vaig competir encara no 3 minuts, i encara va ser massa temps. Va ser una moguda important, vam començar els dies com a simples entrenaments, i a mesura que s’anaven acostant els dies de carreres, s’anava crispant tot, pujava la tensió i l’adrenalina. Allà si que us portava a tots amb mi.

No tenia massa bona relació ni amb el meu company d’equip i d’habitació, ni amb el mateix seleccionador.

Aquells dies, penseu que vaig arribar a rebre tot una sèrie de missatges al mòbil i de trucades de suport i recolzament, que encara ara quan hi penso se’m posen els pels de punta.

A nivell esportiu, malament, no és excusa però l’alta competició em va poder. No vaig aguantar. El primer dia a la que vaig creuar la línia d’arribada a la primera màniga, em vaig posar a plorar, quedant amb les ulleres molles i sense veure res. No acabava d’entendre perquè, tot el que havia entrenat, preparació psicològica, reconeixement del traçat, res de res de res.

El segon dia, quan vaig acabar, vaig anar a veure els meus incondicionals que m’animàveu des de la grada. Em vaig asseure amb ells i em vaig menjar un entrepà, bé doncs em va venir un senyoret que em va dir que ell creia que jo havia set el millor de tots i que ho havia fet molt bé, us podeu imaginar qui era, el meu nebot, en Roger. Si més no hem pogut passejar la Senyera i l’Estelada per Torí i les pistes de Sestrieres i Borgata.

Avui no us puc prometre res. Actualment, després de guanyar els Campionats d’Espanya i començar a fer bons papers a diferents proves de Copa d’Europa, estic entrenant, vivint i treballant a La Cerdanya amb l’assessorament diari del meu entrenador, buscant cada temporada millors resultats en proves de Copa d’Europa i del Món, amb l’objectiu fixat en les Paralimpíades de Vancouver 2010. Assegurar-vos si que us puc assegurar que posaré totes les meves cartes sobre la taula i no deixaré res er verd.

Ja acabo, me’n vaig i me’n vaig amb una cançó doncs la música per mi ho ha set tot. Gairebé tinc totes les cares, les situacions, les anècdotes, els comentaris, els moments, tot classificat amb una cançó per cada cosa.

Si em permeteu deixar que us doni un consell: viviu el dia a dia, l’hora a l’hora, l’instant a l’instant. Aprofitaria parlar-vos d’un llibre per fer-ho: El poder de l’Ara. Aquest llibre et fa veure i entendre la importància de saber valorar i viure el temps en el seu mateix moment.

El llibre busca intentar treure’t de tot uns pensaments i de suposicions, que només o et tenen immers en un passat, que evidentment mai tornaràs a tenir i que et fa viure de records i d’anècdotes que ja no existeixen, o sempre estàs pensant en una mica més enllà, en un demà, sempre desitjant que arribi un futur que tampoc et fa veure el dia a dia, aquest ARA del mateix moment en que estàs i que si te’n poguessis adonar disfrutaries molt més.

En definitiva, viure el moment i viure’l amb els 5 sentits, minut a minut, i segon a segon.

Voldria també tenir un record immens i molt especial per una sèrie de gent que ens agradaria tenir entre nosaltres i que malauradament ens han deixat.

Adéu i a reveure a tots, si creieu que us puc servir amb alguna cosa, o ajudar-vos, per insignificant que us sembli no dubteu en dir-m’ho. Estaré sempre, sempre a la vostra disposició.

Sapigueu que us porto a tots i cada un de vosaltres amb mi, aquí al cor, que no me l’acabareu pas.

Espero haver-vos fet passar una bona estona amb els meus comentaris i experiències, i d’aquesta manera donar pas a la nostra Gran Festa.

Molt bona Festa Major i Visca Taradell!!!

Ramon Homs i Miralpeix
23 d’agost de 2007

Els actes d'avui

Agenda

08:30h- Plaça de les Eres. XXVIII Caminada de Festa Major, 12 Km. Inscripcions a 3€ el mateix dia a partir de les 8 del mati Organitza CET.

11:30h- Església Parroquial. Missa de Consagració del 97è Aniversari de la Consagració del Temple Parroquial.

16:30h- Davant l’Esglesia. Festa de l’escuma amb el Grup Bombolla.

18:00h- Font Gran. Sardanes Berenar. Organitza AST.

18:30h- Camp de la Roureda. Partit de Festa Major Taradell-Premià.

19:30h- Església Parroquial. Concert d’Orgue i Trompeta a càrrec de Marcos Faus Navarro i Bernat Ballbé.

21:30h- El Pujoló. Projecció de diapositives “De Taradell a Mali escalades càlides-700m roca” a càrrec de Genis Vallmitjana.

22:00h- Centre Cultural Costa i Font. Teatre amb l’obra "Tregui la Llengua" del grup GOTTIC. Direcció: Eva Molet.