OpinióLluís MauriTaradellwww.lluisdetaradell.netJa de sortida, haig de dir que la meva única relació amb el món dels avions i els seus efectes és l'intens dolor damunt l'ull esquerra que porto des del descens cap al Prat de l'avió de Clickair que em va tornar d'un cap de setmana històric a Brussel·les ahir al vespre.
Fet aquest apunt i retornat a Taradell, em trobo en la necessitat de reflexionar sobre l'aeroport corporatiu a la comarca d'Osona. Un aeroport, l'objectiu del qual, és descongestionar, segons les informacions que hom pot llegir a la premsa, de vols privats i jets corporatius l'aeroport del Prat. Aprofito per recomanar el seguiment que en Toni Reig fa de la informació als mitjans a través del seu Taradell.com.
Amb l'objectiu suara esmentat, la primera reflexió que em faig és si Osona s'està convertint en el nou camp de Tarragona de la Catalunya Interior.
És a dir, que sí, tal i com va passar amb el camp de Tarragona en temps de petroquímiques i nuclears, ara toca que Barcelona dissenyi el futur econòmic d'Osona. Primer, amb un traçat d'alta tensió que asseguri l'abastament energètic, segons diuen, de la sobrepoblada costa gironina i d'un tren d'alta velocitat que, a Osona, no el veurem ni en pintura. I ara, amb un aeroport que, independentment de la seva ubicació, difícilment pot resoldre els problemes estructurals de l'economia d'aquesta comarca.
En temps de crisi és molt senzill argumentar que l'aeroport ajudarà a pujar el Producte Interior Brut (PIB) o que generarà un tou de llocs de treball directes i indirectes. De fet, és l'argument més populista que hom pot trobar i, perdoneu la punxada que aquestes paraules amaguen, però crec que l'argument demostra un baix nivell dialèctic per part de qui l'utilitza. Deixem-nos, però, d'ironies i entrem en economies.
Del Producte Interior Brut (PIB) cal dir, de manera molt resumida, que és un indicador estadístic que s'utilitza per comparar allò que es fa en uns territoris determinats. Però que, el seu ús com a indicador econòmic, és força discutible. Un exemple de mesura del PIB que ajuda a mostrar-ho és el següent: en una empresa d'automòbils el PIB mesura els cotxes que es produeixen, però no els que es venen. No sona estrany això? Quina riquesa es genera emmagatzemant cotxes? Què està passant amb les automobilístiques actualment?
De les respostes a aquestes preguntes se'n pot treure la idea que el PIB no mesura ni el nivell de benestar, ni el nivell de riquesa de la gent d'un territori, sinó el volum de coses que fan, siguin útils o no ho siguin. De fet, hi ha força països on el PIB és força elevat, però el nivell d'atur i de pobresa és força alt, també.
La referència al PIB no sembla un indicador vàlid per mesurar l'impacte real d'un aeroport com el que es planteja per Osona.
Pel que fa a l'altra argument, el dels llocs de treball. Possiblement sigui cert que l'aeroport suposarà un increment de llocs de treball comparable al de l'aeroport de Sabadell (400 llocs de treball dins de les instal·lacions o en empreses que serveixin a l'aeroport). Ara bé, quina és la solidesa d'un sol negoci amb un número gran de treballadors? Quines empreses apareixen dia sí i dia també fent regulacions de plantilla i fent fora treballadors per un o altre motiu? La crisi actual demostra que la cintura de les empreses per superar les crisis és inversament proporcional a la seva dimensió.
Reduir l'atur en base a un únic projecte empresarial és allò que en diuen matar mosques a canonades o, dit d'una altra manera, tenir pa per avui i fam per demà.
La única manera d'assegurar un teixit empresarial ric, divers i consistent és amb petites empreses que treballin en col·laboració entre elles i que tinguin capacitat d'adaptació als canvis, allò que se'n diu cintura i que, hores d'ara, sembla ser l'únic antídot a la crisi.
Quina cintura té un aeroport en una comarca com Osona?
Cal recordar que el principal motor econòmic d'Osona és el sector agrícola i ramader -incloent les empreses industrials i comercials relacionades-. I que, aquest teixit ha anat creixent, en d'altres sectors econòmics que hi són compatibles, com ara el del turisme i la natura o el de les telecomunicacions i els serveis que solen anomenar-se "serveis avançats". Aquest darrer sector, incipient a Osona, té un alt potencial de creixement en comarques com la nostra, caracteritzades per un bon nivell de vida i un entorn ben cuidat i agradable. Característiques difícilment compatibles amb un aeroport destinat a d'altres entorns econòmics diferents del de la nostra comarca.
L'aeroport demana un preu massa alt pels beneficis que dóna. Genera un seguit d'impactes en la línia de flotació de les oportunitats d'una comarca amb les característiques suara esmentades. De fet, l'aeroport seria una hipoteca per una comarca en transformació i que, de moment, ha fet del seu nivell de vida, bandera.
És comprensible, però, que la roda electoral faci que els governants es fixin més en els beneficis a curt termini que no pas en la solidesa a llarg plaç.
Per què m'haig de preocupar -pensa un governant engavanyat en el dia a dia- en generar teixit empresarial que asseguri que la gent pugui trobar feina en una munió d'empreses o establir-se pel seu compte, si en una sola jugada puc reduir l'atur de la comarca avui mateix?
Per que haig de pensar en el benestar dels meus veïns -es diu tot seguit- si puc mostrar uns números que diguin que la meva comarca és la més ben posicionada de Catalunya en producció de bens i serveis?
I el governant municipal resta maravellat per la il·lusió del benefici immediat d'un negoci que, aparentment, li soluciona tots els seus problemes financers.
Però nosaltres, els veïns: ¿Ens hem de deixar entabanar també per la il·lusió del curt termini o serem capaços de tenir la mirada llarga i exigir que treballin per un projecte de comarca de qualitat i amb sentit de futur que asseguri el nostre benestar i el dels nostres fills?
