dijous, 12 de març del 2009

Comunicat del Consell Comarcal d'Osona

Noticies

Era el mes de març de 2008, ara fa un any, quan l’equip de govern del Consell Comarcal vam decidir redactar unes al·legacions a l'aleshores avantprojecte del Pla d'Aeroports de Catalunya, en el sentit de considerar la possibilitat que Osona pogués optar a disposar d’un aeroport corporatiu i d'una xarxa d’Heliports.

Així ho vam presentar al Consell d’Alcaldes d'aquell mes i, posteriorment, al Ple comarcal. La brevetat dels terminis de presentació va motivar alguna precisió de l'oposició sobre si el mètode de presentació havia estat el més idoni, però en cap cas, en un i altre Ple, ningú va oposar-se al contingut, que tots havien pogut estudiar. El Pla, aprovat el passat gener, recull aquelles al·legacions, i estima observacions fetes des del Consell Comarcal.

El nostre interès en presentar les al·legacions era manifestar la nostra voluntat de posicionar-nos davant les infraestructures de país, que enteníem que podien ser d’alta importància per al futur de la competitivitat econòmica de la comarca i el benestar dels seus habitants, temes que formen part de les obligacions del Consell, com d'altres que, colze a colze amb els ajuntaments, també duem a terme: el Pla de Purins, el Pla de Camins o el Pla de Gestió de Residus, el Pla Comarcal de l'Habitatge, en serien uns bons exemples.

Si concretem les al·legacions presentades, a més de reclamar que es contemplés la creació d’una xarxa d’heliports a diversos punts d’interès (serveis sanitaris, prevenció d’incendis, etc), es demanava la realització d’un estudi de viabilitat sobre l’oportunitat d’acollir el futur aeroport corporatiu que es plantejava la Generalitat, de característiques úniques a tot Catalunya, per a Osona, ja que, prèvia a qualsevol presa de decisió, cal veure i estudiar la viabilitat tècnica, territorial i d’oportunitat de qualsevol infraestructura, com també l’impacte que pot arribar a produir a la comarca. No realitzar els estudis podria haver estat considerat una deixadesa en el compliment de les nostres obligacions, entre les quals considerem cabdal procurar dotar d’eines als municipis osonencs per al seu desenvolupament econòmic i social.

Seguint, doncs, aquest criteri i el procediment que la pròpia Generalitat estableix, vam procedir a encarregar l'estudi previ. Les conclusions provisionals van indicar que, descartades altres alternatives, era possible fer-lo al municipi de Taradell, i per això vam facilitar al seu alcalde tota la documentació, i ens vam posar a la seva disposició per col·laborar-hi, si ho creia convenient, en els processos que s’obrien en aquell moment.

Val a dir que l’alcalde ha valorat la proposta realitzada, actuant amb responsabilitat davant el projecte i d'acord amb l’opinió dels seus ciutadans, i la conclusió a la que ha arribat després de diverses convocatòries amb veïns del municipi i alcaldes dels municipis de l’entorn ha estat la de desestimar la proposta amb raons fonamentades sobre la situació econòmica i de futur del municipi, així com la protecció patrimonial i paisatgística del seu entorn.

Des del Consell Comarcal acceptem, respectem i fem nostra, com no podia ser d'altra manera, la decisió presa des de l'absoluta legitimitat democràtica i fent ús de la seva autonomia.

Des d'aquí volem agrair, a més, l’actitud positiva en tot moment de l'alcalde i l'ajuntament de Taradell, així com les aportacions de tota mena que s'han fet públiques aquests dies amb esperit constructiu, siguin favorables o no a la idea. Entenem que totes elles han tingut present, com nosaltres hem tingut i seguirem tenint, el bé de la comarca, dels seus pobles, de la seva terra i de la seva gent.

Discurs final de l'alcalde

Noticies

Estem al davant d’una possible bona oportunitat econòmica per la comarca d’Osona, no soc capaç de quantificar-la, però és així.

Estem al davant d’una gran oportunitat econòmica per Taradell, segur, aquesta sí que la puc quantificar,però parlo només en termes econòmics.
Segurament es crearien llocs de treball en uns moments en què l’economia comarcal està tocada.

Segurament estem parlant d’una oportunitat turística i comercial per la comarca.
Segurament la Universitat de Vic podria oferir formació aeronàutica amb tot el que això comporta.

Segurament la comarca d’Osona i Taradell s’omplirien de gom a gom en les competicions esportives de Montmeló i en els congressos de la Fira de Barcelona.
Segurament Taradell tardarà molts anys en optar a una oportunitat única com aquesta.
Vull pensar que l’economia comarcal se’n pot sortit de la situació econòmica independentment dels 400 llocs de treball que es parla que podrien dependre de l’aeroport. Segur que es poden crear alternatives, només 10 o 12 mitjanes empreses poden cobrir aquests llocs de treball.

Vull pensar que la Universitat de Vic té noves i bones estratègies que no depenen d’un possible aeroport a Osona.

Vull pensar que Taradell també és pot seguir omplint i coneixent per la Festa dels Tonis, per la Festa d’en Toca-sons i per tot allò que som capaços d’oferir del nostre patrimoni: El Castell d’en Boix, La Font Gran, els nostres boscos, els plans de Mont-rodon...

Vull pensar i penso que no és bo per a l’economia d’un poble dependre d’uns ingressos majoritaris provinents d’una sola activitat. A la comarca en tenim exemples. Els ingressos que suposaria l’opció de l’aeroport de ben segur ens farien tenir una situació econòmica molt favorable. Però Taradell a dia d’avui és un poble sanejat, no som rics, però no devem res a ningú, hem passat i podríem seguir passant sense els impostos d’un aeroport. És llaminer, sí, sens dubte. Quin governant no li agradaria congelar els impostos durant uns quants anys i fer un munt d’equipaments que pagaria l’infraestructura. Però, i si l’aeroport no funciona, serem capaços de mantenir un nivell que no pertoca?

Si hem d’escollir què volem ser quan serem grans, potser pocs de nosaltres volem ser com el Vallès, potser alguns de nosaltres volem ser com el Ripollès, però crec que tots volem ser Osona, per allò bo i per allò dolent.

Aquests dies s’ha parlat de l’impacte econòmic i ambiental com a factors a tenir en compte, jo sincerament crec que ens en descuidàvem un de tan important com els dos esmentats. Em refereixo a la història i la cultura que porta implícita. Els estudis tècnics han resolt que l’única ubicació possible a Osona fos als plans que envolten la casa del Colomer i altres masies històriques de Taradell. Algú creu que podem obviar més de 800 anys de la nostra història, en una reflexió d’unes setmanes?
No vull fer una reflexió només en un sentit, crec que heu de saber que el mateix dia que se’ns informava de la possibilitat d’ubicar l’aeroport d’Osona a Taradell, aquell mateix matí només unes hores abans, vaig rebre un matrimoni juntament amb l’Assistent Social de l’Ajuntament, que després de parlar uns minuts, el pare es va ensorrar enmig de llàgrimes perquè no sabia com alimentar les 5 boques que hi ha a casa seva amb uns ingressos de 300 € mensuals. Us asseguro que en aquell moment els grans paratges de Taradell i les passejades en bicicleta passen a segon terme.

Segurament els veïns i ciutadans més contraris al projecte voldríeu un no immediat. Us asseguro que a l’altre banda hi ha gent que espera un sí immediat. La nostra postura passava per creure que havíem de donar l’oportunitat a que tothom manifestés lliurement la seva opinió. Crec sincerament que la nostra obligació passa per escoltar i atendre d’igual manera a aquells que veuen una oportunitat i una solució als seus problemes com als qui els els acaben d’anunciar que és possible construir un aeroport sobre les seves terres.

Als veïns afectats demanar-vos disculpes pels dies d’angoixa que esteu passant. De tot cor desitjo que l’actitud de la resta de veïns de Taradell us els recompensi, si no ho ha fet ja amb una mobilització sense precedents.

La meva opinió personal és que tan de bo Taradell pogués ubicar un aeroport al seu terme, però hauria de ser sota unes condicions concretes, hauríem de disposar de plans extensos, dolents per l’agricultura, sense veïns i sense patrimoni històric. A banda d’aquestes característiques que no tenim, jo personalment hauria agraït que es pensés en ubicar un aeroport a Taradell quan haguéssim tingut una idea clara de comarca, unes infraestructures com la ferroviària a l’alçada que ens mereixem. En aquestes condicions se’n podria parlar.

Ja en la reunió del divendres vaig manifestar una certa tranquil·litat donat que en aquest cas Taradell podria decidir el seu futur, i en cas de decidir tirar endavant el projecte com voldria la infraestructura. Que actes com el d’avui serveixin
d’exemple quan alguna administració superior ens vulgui imposar qualsevol infraestructura sense el nostre vist-i-plau, sense la nostra opinió, em refereixo a la MAT, en que ens conformàvem podent decidir el traçat i a una reserva de carretera que recentment hem patit. Tan de bo, si algun dia es tira endavant amb aquesta carretera la resposta popular sigui tan contundent com avui, perquè els boscos de Panedes, La Serra, Llagostera es mereixen el mateix respecte que els plans de Mont-rodon. Perquè malmetre territori sense ni tan sols escurçar distàncies encara té menys sentit que un aeroport.

Demà podrem dir que Taradell ha sigut capaç de decidir el seu futur i el dels pobles veïns, sense incidents, sense enfrontaments i sense fractura social. Desitjo que demà Taradell segueixi tenint el mateix respecte que ja té a la comarca d’Osona, desitjo que els pobles veïns recordin que Taradell ha tingut molt en compte la seva opinió i que per davant dels interessos econòmics i si em permeteu egoistes hem prioritzat l’opinió de la gent. Jo per la meva part dir-vos que avui estic encara més orgullós del nostre poble que ahir i que Taradell NO es presentarà a la possibilitat de tenir l’aeroport corporatiu d’Osona.

Per els qui encara creguin en el SÍ a l’aeroport, els convido a que vagin al Mas El Colomer, s’orientin en direcció al turó de l’Església de Malla, mirin un quilòmetre endavant, es girin, mirin un quilòmetre enrere, i llavors en tornem a parlar.
Lluís Verdaguer Vivet
Alcalde de Taradell

Taradell diu no a l'aeroport

Noticies

Més de 600 persones es van aplegar ahir al vespre a Can Costa i Font per debatre sobre la proposta de construcció d’un aeroport als plans de Mont-rodon.

Després d’escoltar a Jordi Sala, enginyer encarregat de l’estudi, a Eudald Sanmarti , portaveu dels veïns afectats i a Lluís Muntal representant d’Unió de Pagesos, l’alcalde Lluís Verdaguer que presidia tot sol la reunió, va donar el torn de paraules al públic, la majoria de fora de Taradell, que majoritàriament es va mostrar en contra de la proposta.

Finalment l’alcalde va llegir un text en el qual manifestava l’oposició de l’Ajuntament de Taradell a la proposta del Consell Comarcal de demanar la construcció d’un aeroport.



Més informació

El 9 Nou. Taradell no es presentarà al concurs per acollir l'aeroport corporatiu

ElTer.net. L'alcalde de Taradell diu no a l'aeroport

Osona.com. Taradell renuncia a l'aeroport de jets privats i Osona no presentarà candidatura

Avui debat a El 9 TV

EL 9 TV dedicarà el programa ´´L'aigua clara´´ d'aquest dijous (22.00) a fer una taula rodona sobre l'aeroport de Taradell i el model econòmic i de creixement d'Osona. Al programa presentat per Josep Comajoan hi participaran Lluís Verdaguer (alcalde de Taradell), Miquel Arisa (president del Consell Comarcal d'Osona), Oriol Guixà (delegat a Osona de la Cambra de Comerç) i Jesús Soler (president del Grup de Defensa del Ter).

dimecres, 11 de març del 2009

L'aeroport. Punt final

Opinió

Xavier Bardolet
Regidor de Sant Pere de Torelló

xevibardolet.blogspot.com

Diria que en una escala de 0 a 1.000 respecte a l'inflament que ha suscitat el tema de l'aeroport els últims quatre dies, divendres passat devíem arribar a 1.000 i avui devem estar a 12. Veient la reacció -reaccions- que ha generat la proposta del Consell Comarcal per situar a Taradell aquest famós aeroport, costaria d'entendre que hi hagi alguna escletxa per tirar-lo endavant.

Però més enllà del debat estrictament social del tema, que és molt important, n'hi ha un que m'afecta com a conseller comarcal, que és el polític. I en aquest cas la sensació de vergonya aliena i fins i tot pròpia és total.

Em pensava que seria difícil superar el despropòsit de la primera polèmica respecte a l'aeroport amb un despropòsit encara superior, però el govern comarcal ho ha aconseguit. És tristíssim trobar-te amb alcaldes i regidors que són (o han estat dins d'aquest mateix mandat) consellers comarcals de govern que surten en tromba contra un aeroport a proposta d'un president comarcal amb qui (representa que) comparteixen govern, criteris, objectius i programa polític comarcal. I la realitat, que he pogut constatar en primera persona, és que ni tan sols tenien ni la més remota idea de què estava gestant el president comarcal a esquena seva.

Vaig trobar surrealista, a la comissió permanent del ple de la setmana passada, que a una pregunta del nostre grup se'ns contestés que, en efecte, l'Ajuntament de Taradell no havia tingut comunicació oficial que era l'escollit fins al dia abans de fer-se públic l'anunci. I amb la mateixa diligència que es feia l'anunci s'abocava tota la pressió social, mediàtica i política sobre un Ajuntament amb el discurs que "ara això ja no és problema nostre".

La història d'aquest aeroport és senzillíssima. Miquel Arisa, alcalde de Centelles i president comarcal, el volia per Centelles i va treballar per a aquesta idea. Poc li interessava aleshores encarregar un estudi per veure si era més viable a Sant Hipòlit i convertir-lo en el primer aeroport del món amb pista circular. Va encarregar un estudi a un enginyer aeronàutic que deu ser boníssim però que, curiosament, és de Centelles. Va inventar-se, sí, inventar-se, un consens que no tenia del Consell Comarcal per reforçar unes al·legacions per defensar el seu aeroport, i l'oposició el vam deixar al descobert primer a la permanent del maig de 2008 ("no s'han fet al·legacions per l'aeroport corporatiu", se'ns va dir des del govern en absència del president), i després al ple del mes de juny, quan va haver d'admetre que les al·legacions s'havien enviat sense parlar-ne amb ningú i es va referir a una resolució de presidència que tampoc existia i que va haver d'aprovar al cap de mig any amb data de febrer.

Fa poques setmanes, des de l'Ajuntament de Vic s'aprova una moció de suport a l'aeroport i el regidor Jaume Puig, que és vicepresident tercer del Consell Comarcal, surt amb un discurs triomfalista donant a entendre que Osona ja ho té guanyat i que la seva serà la millor proposta, més o menys com el president del Madrid parlant del Liverpool el dia abans del 0 a 1 al Bernabéu.

Resulta que, malgrat això, la setmana passada encara se'ns diu, a la permanent del Consell Comarcal, que fa només dos dies que han arribat els últims informes -AENA i Exèrcit- que donen aire a la possibilitat de plantejar candidatura amb l'alternativa de Taradell, i que fa només 15 dies no semblava que hi hagués cap opció amb garanties.

Llavors s'anuncia que, d'entre cinc propostes, la de Taradell és la millor i que aquesta és la proposta que fa el Consell. I la resposta de Taradell no pot ser altra: "Ah, sí?".

I qui ho havia demanat això? Qui ha encarregat aquest estudi? Qui el pagarà? Quant ha costat? Per aconseguir exactament què? En parla, el Pla d'Acció Comarcal, editat fins i tot com a llibre, de l'aeroport corporatiu i del front comú de la comarca per aconseguir-lo?

Des del meu punt de vista, per l'únic que haurà servit tot això és només per aconseguir una mica més de descrèdit en qui ja el tenia en qüestió des de fa moltes setmanes. I per haver sembrat l'alarma i el mal rotllo entre molta gent, sense cap necessitat de fer-ho.

L'alcalde de Taradell té l'oportunitat de sortir-ne reforçat si ho sap administrar tot plegat una mica millor del que ho ha fet el Consell Comarcal. Tampoc és tan difícil, d'altra banda. I el que em fa por és que fins i tot el president comarcal s'acabi posant la medalla per dir que "ja vam dir que sense consens no hi hauria aeroport, i com que és el que la gent ens demana, escoltarem el poble i no farem l'aeroport. Som collonuts".

Bàsicament cínics, són. Que és molt diferent.

Moció de rebuig a l'aeroport de l'Ajuntament de Tona

Noticies

Us adjuntem la moció de rebuig a la proposta de l’aeroport corporatiu de Taradell que es va aprovar a l'Ajuntament de Tona per unanimitat en la sessió extraordinària del ple de dilluns, 9 de març de 2009.

(feu doble-click damunt la imatge per veure-ho millor)


Avui reunió informativa sobre l’aeroport

Noticies

L’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha fet públic un BAN en el qual convoca a tota la població de Taradell aquest vespre a 2/4 de 9 a Can Costa i Font per informar sobre l’aeroport i poder escoltar la opinió dels veïns.

A la reunió, segons informa osona.com, hi participarà Jordi Sala, l'enginyer aeronàutic que ha realitzat l'estudi del Consell Comarcal sobre les possibles ubicacions de l'equipament (noticia). La reunió es produeix després que l’ajuntament de Tona hagi fet un ple d’urgència per oposar-se a la construcció de l’aeroport, igualment com ja va fer la setmana passada l’ajuntament de Malla. El que s'hi han posicionat a favor són la delegació d'Osona de la Cambra de Comerç a través del seu president Oriol Guixà segons informa ElTer.Net (noticia).

Donada la importància de l’acte, aquest serà retransmès en directe per Ràdio Taradell al 106.7 de la FM o be a través de www.radiotaradell.net. La programació serà dins del programa “Rebel•lió a les ones” que després organitzarà una tertúlia sobre el tema. També demà al vespre, El 9TV dedicarà la seva tertúlia “L’Aigua Clara” que condueix en Josep Comajoan a parlar del tema.

El BAN



En Lluís Verdaguer Vivet , Alcalde President de l'Ajuntament de Taradell, FA SABER:

Que en la notícia feta pública per part del Consell Comarcal d'Osona el passat dijous 5 de març i arran d'un estudi encarregat pel mateix Consell, es proposava el terme municipal de Taradell com a l'indret més propens a la instal•lació d'un aeroport de tipus corporatiu dins del territori comarcal.

Vist que l'emplaçament de l'esmentat indret estaria situat en la zona propera al Mas el Colomer i el seu entorn.

Vist que la darrera decisió de presentar-se al concurs obert per la Generalitat de Catalunya i publicat al DOGC número 5326 de 25 de febrer de 2009 la tindrà l'Ajuntament de Taradell.

Vist que la voluntat de l'Ajuntament és informar a la població de Taradell de les característiques tècniques i mediambientals de la proposta, abans de prendre una determinació.

És per aquest motiu se us convoca el proper dimecres dia 11 de març al Centre Cultural Costa i Font de Taradell a partir de les 20:30 hores per informar-vos i poder copsar la vostra opinió al respecte.

El que faig públic per al coneixement general de la població del municipi de Taradell.

Taradell, a 9 de març de 2009

L'Alcalde,

Lluís Verdaguer Vivet

dimarts, 10 de març del 2009

L’aeroport corporatiu de Taradell és necessari per l’economia d’Osona?

Opinió

Lluís Mauri
Taradell
www.lluisdetaradell.net

Ja de sortida, haig de dir que la meva única relació amb el món dels avions i els seus efectes és l'intens dolor damunt l'ull esquerra que porto des del descens cap al Prat de l'avió de Clickair que em va tornar d'un cap de setmana històric a Brussel·les ahir al vespre.

Fet aquest apunt i retornat a Taradell, em trobo en la necessitat de reflexionar sobre l'aeroport corporatiu a la comarca d'Osona. Un aeroport, l'objectiu del qual, és descongestionar, segons les informacions que hom pot llegir a la premsa, de vols privats i jets corporatius l'aeroport del Prat. Aprofito per recomanar el seguiment que en Toni Reig fa de la informació als mitjans a través del seu Taradell.com.

Amb l'objectiu suara esmentat, la primera reflexió que em faig és si Osona s'està convertint en el nou camp de Tarragona de la Catalunya Interior.

És a dir, que sí, tal i com va passar amb el camp de Tarragona en temps de petroquímiques i nuclears, ara toca que Barcelona dissenyi el futur econòmic d'Osona. Primer, amb un traçat d'alta tensió que asseguri l'abastament energètic, segons diuen, de la sobrepoblada costa gironina i d'un tren d'alta velocitat que, a Osona, no el veurem ni en pintura. I ara, amb un aeroport que, independentment de la seva ubicació, difícilment pot resoldre els problemes estructurals de l'economia d'aquesta comarca.

En temps de crisi és molt senzill argumentar que l'aeroport ajudarà a pujar el Producte Interior Brut (PIB) o que generarà un tou de llocs de treball directes i indirectes. De fet, és l'argument més populista que hom pot trobar i, perdoneu la punxada que aquestes paraules amaguen, però crec que l'argument demostra un baix nivell dialèctic per part de qui l'utilitza. Deixem-nos, però, d'ironies i entrem en economies.

Del Producte Interior Brut (PIB) cal dir, de manera molt resumida, que és un indicador estadístic que s'utilitza per comparar allò que es fa en uns territoris determinats. Però que, el seu ús com a indicador econòmic, és força discutible. Un exemple de mesura del PIB que ajuda a mostrar-ho és el següent: en una empresa d'automòbils el PIB mesura els cotxes que es produeixen, però no els que es venen. No sona estrany això? Quina riquesa es genera emmagatzemant cotxes? Què està passant amb les automobilístiques actualment?

De les respostes a aquestes preguntes se'n pot treure la idea que el PIB no mesura ni el nivell de benestar, ni el nivell de riquesa de la gent d'un territori, sinó el volum de coses que fan, siguin útils o no ho siguin. De fet, hi ha força països on el PIB és força elevat, però el nivell d'atur i de pobresa és força alt, també.

La referència al PIB no sembla un indicador vàlid per mesurar l'impacte real d'un aeroport com el que es planteja per Osona.

Pel que fa a l'altra argument, el dels llocs de treball. Possiblement sigui cert que l'aeroport suposarà un increment de llocs de treball comparable al de l'aeroport de Sabadell (400 llocs de treball dins de les instal·lacions o en empreses que serveixin a l'aeroport). Ara bé, quina és la solidesa d'un sol negoci amb un número gran de treballadors? Quines empreses apareixen dia sí i dia també fent regulacions de plantilla i fent fora treballadors per un o altre motiu? La crisi actual demostra que la cintura de les empreses per superar les crisis és inversament proporcional a la seva dimensió.

Reduir l'atur en base a un únic projecte empresarial és allò que en diuen matar mosques a canonades o, dit d'una altra manera, tenir pa per avui i fam per demà.

La única manera d'assegurar un teixit empresarial ric, divers i consistent és amb petites empreses que treballin en col·laboració entre elles i que tinguin capacitat d'adaptació als canvis, allò que se'n diu cintura i que, hores d'ara, sembla ser l'únic antídot a la crisi.

Quina cintura té un aeroport en una comarca com Osona?

Cal recordar que el principal motor econòmic d'Osona és el sector agrícola i ramader -incloent les empreses industrials i comercials relacionades-. I que, aquest teixit ha anat creixent, en d'altres sectors econòmics que hi són compatibles, com ara el del turisme i la natura o el de les telecomunicacions i els serveis que solen anomenar-se "serveis avançats". Aquest darrer sector, incipient a Osona, té un alt potencial de creixement en comarques com la nostra, caracteritzades per un bon nivell de vida i un entorn ben cuidat i agradable. Característiques difícilment compatibles amb un aeroport destinat a d'altres entorns econòmics diferents del de la nostra comarca.

L'aeroport demana un preu massa alt pels beneficis que dóna. Genera un seguit d'impactes en la línia de flotació de les oportunitats d'una comarca amb les característiques suara esmentades. De fet, l'aeroport seria una hipoteca per una comarca en transformació i que, de moment, ha fet del seu nivell de vida, bandera.

És comprensible, però, que la roda electoral faci que els governants es fixin més en els beneficis a curt termini que no pas en la solidesa a llarg plaç.

Per què m'haig de preocupar -pensa un governant engavanyat en el dia a dia- en generar teixit empresarial que asseguri que la gent pugui trobar feina en una munió d'empreses o establir-se pel seu compte, si en una sola jugada puc reduir l'atur de la comarca avui mateix?

Per que haig de pensar en el benestar dels meus veïns -es diu tot seguit- si puc mostrar uns números que diguin que la meva comarca és la més ben posicionada de Catalunya en producció de bens i serveis?

I el governant municipal resta maravellat per la il·lusió del benefici immediat d'un negoci que, aparentment, li soluciona tots els seus problemes financers.

Però nosaltres, els veïns: ¿Ens hem de deixar entabanar també per la il·lusió del curt termini o serem capaços de tenir la mirada llarga i exigir que treballin per un projecte de comarca de qualitat i amb sentit de futur que asseguri el nostre benestar i el dels nostres fills?

Esquerra també s'oposa a l'aeroport

Noticies

El Grup municipal d'ERC ha enviat avui una nota de premsa en la qual s'oposa a la proposta d'aeroport corporatiu que s'ha fet des del Consell Comarcal d'Osona.

Demà es farà la reunió informativa a Can Costa a 2/4 de 9 del vespre. Si voleu podeu participar a l'enquesta que trobareu a la dreta del bloc.

La nota és la següent:

Esquerra diu NO a la proposta d'aeroport corporatiu

El grup municipal d’ERC-AM a Taradell va assabentar-se, tot just el passat dimecres, de la possible ubicació d’un aeroport corporatiu, d’inversió privada, a la zona del Colomer, prop del nucli urbà de Mont-rodón.

Atenent a aquest fet, el grup d’Esquerra va realitzar una reunió ahir dilluns, en la que es va expressar una unànime posició contrària al projecte d’aeroport proposat pel Consell Comarcal d’Osona.

Entenem que aquest projecte, per totes les implicacions que suposa, no respon al model de poble ni al model de comarca que defensem des d’Esquerra. Ni des del punt de vista social, ni econòmic, ni territorial.

Per coherència diem NO al projecte d’aeroport, i refermem la voluntat de continuar essent claus en la defensa d’un model de poble equilibrat i sostenible. En aquesta mateixa zona, la nostra actuació ha estat decisiva per preservar zones amenaçades per altres infraestructures, com ara un polígon, una fàbrica de pinsos o un creixement urbanístic desmesurat del mateix nucli de Mont-rodón. I mai, en cap d’aquests casos, hem cedit a cap tipus de pressió, en coherència amb el nostre model de poble.

Entenem que la nostra posició es referma no solament per les conviccions del nostre grup, sinó també pel rebuig al projecte que han expressat tant a nivell institucional com particular moltes persones de Taradell i de municipis veïns.

Esquerra Taradell

Dijous es fa el Ple de març

Ajuntament

El proper dijous es farà el ple ordinari corresponent al Ple de març. En el Ple s'aprovaran totes les clausules per tal de licitar les obres dels projectes del FEIL (Fons estatal de inversió local).

L'Ordre del dia serà el següent:

A) Propostes de dictàmens.

1.- Aprovar, si s’escau, l’acte de la sessió anterior.
2.- Aprovar, si s’escau, l’acceptació de la cessió gratuïta del terreny situat a la carretera de Balenyà, 96, feta per la societat Jaume Sañe, S.L.
3.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “Millora de l’aïllament tèrmic i de la instal•lació de climatització del centre cultural Can Costa ii Font”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 1/2009 FEIL.
4.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic “Urbanització de la zona verd a del carrer de Vic, cantonada amb el carrer Vilanova”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 3/2009 FEIL.
5.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “Pista poliesportiva descoberta en la urbanització de ‘Miranda la Plana-la Roca’”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 5/2009 FEIL.
6.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “Renovació de la Plaça del Sol”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 6/2009 FEIL.
7.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “Renovació i Millora de diversos jardins”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 7/2009 FEIL.
8.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “Reasfaltat dels carrers de la zona del camp de futbol”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 8/2009 FEIL.
9.- Aprovar, si s’escau, el plec de clàusules administratives particulars de la licitació publica, de tramitació urgent, procediment de selecció de contractista negociat amb publicitat i forma d’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa amb més d’un criteri de valoració, per a l’adjudicació del contracte d’obres per a l’execució del projecte tècnic de l’obra local ordinària “millora del paviment de diferents carrers de la població”, i la convocatòria de la licitació, expedient núm. 9/2009 FEIL.
10.- Aprovar, si s’escau, inicialment els plecs de clàusules administratives generals de contractació de l’ajuntament de Taradell adequats a la L. 30/2007, de contractes del sector públic.

B) Mocions.

11.A.- Moció.

C) Comunicacions diverses al Ple i Control d’Òrgans Municipals.

12.- Comunicacions diverses al Ple.
13.- Control d’Òrgans Municipals, Precs i Preguntes.