La pujada de l’IBI, un fet puntual o un pla a llarg termini? Cal explicar-ho tot (1)

Opinió

Toni Casassas i Jordà
Cap del Grup d'Esquerra a l'Ajuntament de Taradell


L’augment de la contribució, l’IBI, en les ordenances per al 2009 no sembla que sigui un fet aïllat, sinó que segurament respon un pla a llarg termini per regularitzar aquest impost a Taradell, i que acabarà en quotes que triplicaran l’import que paguem ara. Més enllà de les valoracions polítiques i personals que cadascú pugui fer, i si es vol fer bandera de la transparència, fóra important que l’equip de govern no digués que aquestes pujades són un fet puntual, i expliqués clarament quin és el pla que ja estan portant a terme, cap on volen anar i què ens espera. Aquesta primera part de l’article pretén fer pedagogia i aclarir quin és el futur més probable en referència a aquest impost a Taradell, en base a allò que s’ha dit en els diferents plens municipals.

Durant l’últim ple celebrat a l’Ajuntament, es va debatre el punt sobre les ordenances fiscals, que entre d’altres coses preveia un augment de la majoria de taxes del 4,5% (IPC interanual) excepte en el cas de l’IBI, que pujava gairebé un 11%. En aquest punt des del grup d’Esquerra vam voler relacionar aquest augment dins d’un context socioeconòmic de crisi, no oblidant que ara les administracions també s’han d’estrènyer el cinturó, com fa tothom. I si calia apujar els impostos per què estaven “perillosament baixos” (segons l’expressió utilitzada per l’alcalde) també podem dir que es podrien haver apujat durant els anys bons, i no ara que hi ha dificultats.

L’alcalde va argumentar que l’increment del tipus de l’IBI provocaria que de mitjana, la quota de l’IBI augmentés 21 euros per immoble, i que si algú no podia assumir aquest increment per culpa de la crisi llavors sí que estaria preocupat.

En primer terme, segons les dades del ministeri d’hisenda, l’increment que suposa per immoble la pujada actual és en realitat de 22,89 euros, no de 21. Però aquesta xifra tampoc és exacta, ja que correspon a la mitjana de tots els immobles, siguin habitatges, naus industrials, locals comercials o fins i tot equipaments. Si ens centrem només en els habitatges –allò que afecta a més gent– la pujada que suposarà per família serà de 27,65 €. Amb tot, l’argument continua essent vàlid: el que pugui pagar 21 euros de més, també podrà pagar-ne 27...

El problema és un altre, i és que la pujada d’aquest any, ja és la segona consecutiva. L’any passat l’augment mitjà de la quota per als habitatges, ja va ser de 26,67 €, per tant, del 2007 al 2009 la quota mitjana de l’IBI s’haurà apujat ja un total de 54,32 euros. Això tampoc farà ni més ric ni més pobre a ningú. Ara bé, com passa amb les estadístiques, el fet que l’augment mig hagi estat 54,32 euros, vol dir que a uns se’ls ha incrementat en realitat 20 euros, però a uns altres potser se’ls ha apujat 100 euros, i aquesta disparitat no necessàriament té a veure amb el valor real de l’habitatge, sinó a vegades senzillament amb la seva ubicació dins del poble i la seva antiguitat. Podeu saber si esteu per sobre o per sota d’aquesta mitjana segons el que hagueu pagat aquest 2008. La quota mitja de l’IBI ha estat de 248,33 euros. Aquells que el 2008 hagueu pagat menys d’aquesta quantitat vol dir que esteu per sota, i els que hagueu pagat més que aquests 248,33 €, sou dels desafortunats que pagareu per sobre de la mitjana, i per tant, ara la vostra quota s’incrementarà més de 27,65 euros.

El segon fet que cal tenir en compte és que la quota de l’IBI segurament continuarà creixent – segons allò manifestat pel propi equip de govern– i encara creixeria més encara si no fos pel context de crisi.

La quota de l’IBI s’obté de multiplicar un percentatge pel valor de l’immoble, valor determinat pel cadastre. Encara que l’equip de govern no apuji el percentatge (com ha passat gairebé sempre durant l’alcaldia de Josep Munmany), l’estat, per la seva banda, apuja el valor cadastral un 2,00% cada any i per tant, la quota també s’apuja automàticament un 2% anual. Per tant, si l’Ajuntament, com ha fet els últims dos anys, augmenta el tipus, aquest augment se suma a l’anterior 2,00 %. El 2007 el tipus era del 0,61% i el 2008 ja es va augmentar fins al 0,67%. Ara es proposa un 0,73%. Segons es va donar a entendre, l’equip de govern té la voluntat de continuar augmentant el tipus fins arribar al 0,95%. Si això és cert, el següent quadre mostra el que ens esperaria els pròxims anys:



Com veiem, el 2013 assoliríem el 0,95% de tipus, i la quota mitjana hauria passat de 221,66 euros a 388,75. Per tant s’hauria incrementat en 167,10 euros, que segons l’argument de l’equip de govern, tampoc faran més ric ni més pobre a ningú. Però recordem, això és la mitjana, i com en totes les estadístiques, la majoria de la gent està per sobre o per sota de la mitja.

Però el tema no acaba aquí. El problema és que els valors cadastrals dels nostres immobles són obsolets, provenen d’un càlcul efectuat el 1986 que s’ha anat actualitzant un 2,00% anual. Com és evident, el preu dels habitatges ha pujat molt més que un 2,00% anual. I un dia, ja sigui per iniciativa de l’Ajuntament o per obligació de l’estat (ja que fa més de vint anys que no s’actualitza) es tornarà a calcular el valor de les nostres cases. Aquest càlcul és la revisió cadastral, i segurament comportarà que el valor dels habitatges com a mínim es dupliqui: en la projecció que fem, el 2013 estaria en 40.921,36 € de mitjana. Ara bé, això no vol dir que la quota també es multipliqui per dos en un sol any. Per evitar aquests augments tant bruscos, la llei d’hisendes locals permet repercutir aquesta pujada del valor cadastral de forma gradual, de manera que el valor per al càlcul de la quota s’incrementi progressivament en els deu anys posteriors a la revisió cadastral.

En el ple vam preguntar a l’equip de govern si, per pròpia voluntat, havien sol•licitat al ministeri d’hisenda de fer revisió cadastral. La resposta va ser esquiva, però també es va dir que aquesta revisió no es faria abans no s’assolissin percentatges superiors al 0,90 %.

Segons la tendència observada el 2007 i el 2008, i allò que s’ha anat insinuant en els plens, el tipus de l’IBI, a Taradell, sembla que anirà pujant cada any fins a superar el 0,90 %, cosa que, si es va apujant sis dècimes anuals, pot passar l’any 2013, quan s’arribaria al 0,95 %. Així, si fem cas del què va dir l’alcalde, el 2013, com que el percentatge seria superior al 0,90 %, seria també l’any de la revisió cadastral.

Imaginem que els valors dels habitatges, després de la revisió, s’han duplicat. Inevitablement la quota continuarà pujant, però és útil fer una projecció del què pot passar. Tot seguit fem dues hipòtesis, una primera, on l’equip de govern que mani a Taradell, manté el tipus del 0,95% els següents 10 anys a la revisió cadastral, i una segona, on l’abaixi progressivament fins a uns valors mitjans per tal que la quota es mantingui més assequible.

1a Hipòtesi - Mantenint el tipus al 0,95% després de la revisió:



Segons això, el 2023 la quota mitjana seria de 929,19 € que suposaria un increment de 707,54 € sobre la quota inicial, o dit d’altra manera, que s’hauria quadruplicat respecte l’any 2007.

2a Hipòtesi - Abaixant progressivament el tipus a mida que s’implanten els nous valors, una hipòtesi més suau:



En aquesta hipòtesi més “suau” i políticament correcta, la quota final (642,48 euros) triplica la inicial. Podríem fer moltes hipòtesis, més suaus o menys, però el que és segur és que en aquests moments a Taradell hem pujat a un tren que ja no pararà, i que suposarà un augment pràcticament constant de la quota en els pròxims quinze anys.

Cadascú pot valorar la necessitat o no d’apujar els impostos: si compensarà o no els serveis que rebrem a canvi, si la despesa en inversió (piscina coberta, reforma de l’ajuntament, etcètera) és necessària o no, si està ben aplicada o no ho està, si puja massa o si puja poc, i pot agradar més o menys. Però deixant de banda la crítica que es pugui fer respecte aquest tema, sí que és necessari fer un exercici de transparència i explicar clarament on es vol anar a parar. L’increment en la quota de l’IBI d’aquests últims dos anys no és un fet anecdòtic ni puntual, i respon a una previsió. Senzillament, entenem que és sa i exigible conèixer quina és aquesta previsió.