dilluns, 1 de març de 2010

Els opositors a la planta de runes duen el cas al Parlament

Noticies



La plataforma que s'oposa a la instal·lació d'una planta de runes en un sòl rústic a Taradell va iniciar fa un parell de setmanes una campanya per fer extensiva la seva reclamació a la resta del País i que va tenir els seus fruits amb la retirada, per part de l'Ajuntament, d'aquesta iniciativa en el nou POUM que es va aprovar la setmana passada. (noticia).

La Plataforma liderada per Unió de Pagesos, JARC i Grup de Defensa del Ter ens han fet arribar un fotomuntatge (que reproduïm a la part superior) de com quedaria visualment afectada la zona del Molist amb la nova Planta.

Els opositors temen que hi hagi una proliferació d'aquest tipus de plantes en sòl rústic i volen portar aquest tema al Parlament. Ja han demanat entrevistes amb els departaments de Medi Ambient i Habitatge i també de Política Territorial i Obres Pubiques. També han fet arribar un manifest (que reproduïm a continació) als quatre diputats osonencs.

Manifest: PLANTES DE TRACTAMENT DE RUNES SI, PERO EN EL LLOC ADECUAT

En els últims mesos s'ha despertat a Catalunya i a Osona també, una important onada de construcció de plantes de tractament de runes. És una activitat interessant des del punt de vista de recuperació de materials, que comporta l' estalvi d' extracció d' àrids naturals, d'abocadors de runes i dels seus impactes respectius. És clarament una activitat industrial, doncs fa uns processos industrials a uns materials que provenen d'enderrocs d'edificis i genera productes que retornen a la construcció.

El desordre urbanístic comença quan aquestes plantes s'ubiquen en sòl agrari. La llei del sòl defineix quines activitats es poden fer en uns i altres sòls, i es clar que les activitats industrials cal fer-les en sòls qualificats com a ús industrial. Aquesta disfunció urbanística es "corregeig" amb una formula que s'anomena Pla Especial, que permet altres usos en sòl agrari amb el condicionant d'interès públic.

La inclusió de plantes de tractament de runes com a activitat d'interès públic, privilegia de manera incoherent aquestes activitats en front d'altres activitats industrials. El món de la construcció pot i ha d' internalitzar els costos de reciclar els seus residus. A les veïnes comarques del Vallès Oriental i Occidental i del Baix Llobregat, hi ha plantes d'aquesta mena ubicades en polígons industrials, on fan aquesta activitat i sense provocar pols ni soroll, doncs són naus tancades. A més, el model utilitzat en aquestes plantes, és el del tractament conjunt. És a dir, que els constructors s'han agrupat en col•lectius per fer aquesta feina de manera concentrada, neta i ben ubicada. A Osona en canvi, tant la planta de Calldetenes com les que es volen fer a Taradell i a Manl1eu, són d'empreses individuals, a cel obert, i en sol agrari.

En aquests moments de crisi, havent-hi com hi ha a la comarca tant excedent de sòl industrial sense activitat, no hauria de ser possible fer malbé més camps de conreu. En el cas concret de la proposta de Taradell, l'ajuntament vol situar la nova planta en una finca totalment agrària. La finca del Molist queda situada totalment a pagès, és a dir, allunyada del teixit urbà, separada d'aquest per una menor cota d'altitud, i separada per una vasta zona de paisatge agro-forestal. Aquest fet, perjudica els habitants del món rural, i significa una nova taca urbana en sol rústic, constituint una amenaça per l' ordre urbanístic, una amenaça pel medi, i una clara amenaça pel món agrari. A més, quan el POUM va sortir a informació pública, no hi figurava el PE per aquesta planta de reciclatge de runes i per tant, no vam poder fer-hi les al•legacions corresponents.

Cap comentari: