Espais de Taradell
No és propiament un espai de Taradell, però si que val la pena explicar que al Poble Espanyol de Barcelona* s’hi pot trobar la reproducció de l’antic campanar romànic de Taradell. La reproducció es va fer en motiu de l’exposició internacional de 1929 que va crear un "poble" amb les principals mostres arquitectòniques de l’estat espanyol.
El campanar forma part, en aquest espai barceloní, d’un monestir romànic juntament amb l’església de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui) i el claustre de Sant Benet de Bages.
La base del campanar de Taradell, de 25 metres d’alçada, és l’únic record que ens queda de l’església romànica del 1076. En els seus orígens el campanar estava unicament composat per un gran sòcol, només amb dues espitlleres, molt petites, seguit d’un primer pis amb una única finestra, un segon pis amb una finestra biforada i d’un tercer pis amb finestra triforada. Recobria l’edifici una teulada a quatre vessants, semblant a la teulada actual.
El 1799 el campanar va patir les primeres modificacions a causa de la construcció de l’actual església. El rector va decidir apujar el campanar prop de 10 metres, sense cap estil propi, amb l’únic argument de que el campanar podés sobresortir per damunt de l’Esglèsia. La darrera modificació s’hi va fer entre els anys 1949-1959 quan s’afegí un darrer pis, l’actual pis del rellotge, que li va donar aquest estil neoromànic actual.
Us mostrem una sèrie de fotografies del campanar reproduït al Poble Espanyol.
* Poble Espanyol de Barcelona
A Montjuïc, en el context històric de la Dictadura de Primo de Rivera i en el marc de l’Exposició Internacional de 1929, va decidir-se la construcció d’un Poble Espanyol, que esdevingué una síntesi de l’arquitectura i la mostra artesanal d’Espanya. Havia de ser enderrocat en finalitzar l’esdeveniment, però finalment va ser conservat, després de l’impacte que va tenir i de les múltiples veus que van pronunciar-se contra la seva destrucció. Es va projectar que fos un conjunt de bastiments extrets de l’arquitectura popular espanyola que serien incorporats en una mena de collage. Els constructors del recinte, els arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera i els artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo, van pretendre fer un poble on estarien reproduïts edificis representatius de les diferents regions d’Espanya.
* Post publicat per primera vegada el 13 de novembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada