Roger GalisteoLa gent de la meva generació varem viure una situació política radicalment diferent de l’actual. A banda del pensament polític de cadascú ens unia fonamentalment, la il·lusió per la llibertat, pel respecte al sistema democràtic, per la reivindicació de les llibertats a Catalunya. El respecte a la nostra llengua, a les nostres costums ancestrals i a les nostres formes de fer i de pensar.
Estic força preocupat perquè estem oblidant amb força facilitat que l’actual situació de llibertats va costar la vida, en el seu sentit més ampli, a dues generacions completes de joves i adults sacrificats per un sistema totalitari i absolutista.
Estic força preocupat al veure que hem plantejant les convocatòries en clau de berenars, vermuts, migs sopars i botifarrades, i no en clau política. El que més omplia la taula de viandes i refrescs, és el que més quantitat de gent aglutinava en la seva convocatòria o míting.
Estic força preocupat perquè els nostres polítics locals no han sabut plantejar la seva campanya en clau de pensament polític, ni de ideologia social. Les han plantejat en una espècie de mercat de Calaf, roí, indigne i menyspreable.
Estic força preocupat per la demostració poruga i pobre d’esperit dels nostres representants politics. Els que tenien més possibilitats d’administrar i gestionar els nostres recursos no han fet gala de cap tipus de discurs polític seriós i en canvi han utilitzat el “ara et toca a tu, ara em toca a mi”.
Estic força preocupat perquè, en general, no els he vist nets en les paraules, nets en les promeses, nets en les actituds. No els he vist ni nets ni transparents en les seves decisions.
Em preocupen els amiguismes, les incitacions a les pors, les foscors irritants, els menyspreus dèspotes i personalitzats en les persones que mantenen postures diferents, cultures diferents, formes de fer diferents o inquietuds diferents. Penso que no han estat clars davant del seu poble. Ha mancat la idea de que eren ells els que s’havien de posar respetuosament, ja des de les tribunes prèvies a les eleccions, al servei de la seva comunitat, pensin o no com ells. I no que la població resti a les seves ordres.
Aquesta manca de llenguatge és el que més m’ha preocupat, però malgrat tot diumenge vaig anar a votar i ja tinc un nou alcalde, el meu alcalde.
Estic força preocupat perquè estem oblidant amb força facilitat que l’actual situació de llibertats va costar la vida, en el seu sentit més ampli, a dues generacions completes de joves i adults sacrificats per un sistema totalitari i absolutista.
Estic força preocupat al veure que hem plantejant les convocatòries en clau de berenars, vermuts, migs sopars i botifarrades, i no en clau política. El que més omplia la taula de viandes i refrescs, és el que més quantitat de gent aglutinava en la seva convocatòria o míting.
Estic força preocupat perquè els nostres polítics locals no han sabut plantejar la seva campanya en clau de pensament polític, ni de ideologia social. Les han plantejat en una espècie de mercat de Calaf, roí, indigne i menyspreable.
Estic força preocupat per la demostració poruga i pobre d’esperit dels nostres representants politics. Els que tenien més possibilitats d’administrar i gestionar els nostres recursos no han fet gala de cap tipus de discurs polític seriós i en canvi han utilitzat el “ara et toca a tu, ara em toca a mi”.
Estic força preocupat perquè, en general, no els he vist nets en les paraules, nets en les promeses, nets en les actituds. No els he vist ni nets ni transparents en les seves decisions.
Em preocupen els amiguismes, les incitacions a les pors, les foscors irritants, els menyspreus dèspotes i personalitzats en les persones que mantenen postures diferents, cultures diferents, formes de fer diferents o inquietuds diferents. Penso que no han estat clars davant del seu poble. Ha mancat la idea de que eren ells els que s’havien de posar respetuosament, ja des de les tribunes prèvies a les eleccions, al servei de la seva comunitat, pensin o no com ells. I no que la població resti a les seves ordres.
Aquesta manca de llenguatge és el que més m’ha preocupat, però malgrat tot diumenge vaig anar a votar i ja tinc un nou alcalde, el meu alcalde.
1 comentari:
Rogeli,
per que s'amaga el nom real ?
No li preocupa que pocs dies abans de les eleccions hi hagi partits que estant dormits durant llargs hiverns i de cop i volta es desperten ? Em refereixo al teu partit PSC i al PP.
No hi ha amiguisme o intercanvi de favors?
Fa quatre anys vostè va apareixer a l'escena pública, amb molt bona voluntat i era el moment de començar a treballar pel nostre poble desde una posició politica diferent a l'existent fins aleshores.
A quants plens ha ssistit durant aquesta legislatura ?
Com ha assessorat al seu actual candidat ?
Jo estaria preocupat pel fet de que si vull una foto amb un politic famós hagi d'anar a l'estació de Vic a fer-la i s'hagi de suspendre l'acte a taradell i ens diuen que no pot venir doncs està malal.t. Si s'hagues fet l'acte al final s'hi hauria fet un refrigeri. O no ?
Potser vosté vol jugar un rol que no li correspon. Les ales de barret texà potser no li deixen veure gairebé quina es la realitat, encara que no ens agradi.
A mi em preocuparia que els dos alcaldables amb més possibilitats no poguessin discutir ni plantejar temàtiques més profundes pel girigall dels altres legitims aspirants, que sense programa ni gaires idees, i em sap greu dir-ho interferien les propostes dels que durant tota la legislatura, des de el govern municipal o des de l'oposició, s'ha arremangat i han treballat pel nostre poble.
Espero que el Sr. Vila, per cert molt bon orador, segueixi l'actualitat politica municipal i d'aquí a quatre anys pugui plantar cara amb coneixement de causa.
Salut !
Visca Catalunya lliure i socialista.
Publica un comentari a l'entrada