Marc Güell
Periodista
Ja fa una setmana de la vaga general en contra la reforma laboral i tot continua igual. Només ha canviat una cosa: la xifra d'aturats és més alta.
Ara, a Catalunya, ja hi ha 557.000 desocupats i, a tot l'estat, s'ha tornat a superar la barrera dels quatre milions. El final dels contractes d'estiu s'ha notat en les dades del setembre, però la reforma laboral no havia de frenar aquesta temporalitat? Potser encara és aviat per valorar-ho, perquè només fa un parell de mesos que està en vigor. Per tant, donem-li un temps de marge.
A jutjar pels sindicats, és una mala reforma que no frena el creixement de l'atur. Pel govern espanyol, la reforma laboral aconseguirà que, d'aquí a un any, ja no hi hagi quatre milions d'aturats. Són els mateixos discursos que sentíem abans de la vaga general. Així, de què ha servit la protesta del 29-S? Un té la sensació que va ser més un dia de festa per milers de treballadors, que ara hauran de recuperar les hores, que no un dia de reivindicació. Sí, la manifestació de Barcelona va ser molt massiva, però els dos milions de treballadors que, segons els sindicats, van fer vaga no hi eren. I si sumem la resta de manifestacions que es van fer per tot Catalunya, tampoc arribem als dos milions. On eren? El dia de la vaga i l'endemà, Toxo, Méndez, Álvarez i Gallego només parlaven d'èxit, però el cas és que, des de llavors, no han dit ni piu. No haurien de tenir a punt una estratègia després de la vaga general?
En canvi, el govern espanyol ha deixat ben clar que no tocarà ni una coma d'una reforma laboral que ja està més que aprovada pel Congrés dels Diputats. Ara, l'única oportunitat que tenen els sindicats és la reforma de les pensions. Però, és clar, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, prefereix tornar a Catalunya per donar suport a la candidatura de José Montilla a les eleccions al Parlament que quedar-se a Madrid i mirar de resoldre els greus problemes del mercat de treball. La qüestió és perdre temps: ara vindrà un nou ministre de Treball, reprendrà el diàleg social, haurà de posar en marxa la reforma de les pensions i, en el millor dels casos, estarà de sort i es posaran d'acord. Però per resoldre la crisi i reduir l'atur, no es pot perdre temps, calen solucions urgents.
Al final, un té la sensació que, aquí, d'honestos, ben pocs. El govern espanyol s'omple de promeses i previsions que sap que no es podran complir. Els sindicats sembla que convoquin una vaga general, més que per convicció, obligats per la pèssima situació econòmica. I, aquí, el més perjudicat: el treballador. Si el volen acomiadar, amb 4 duros n'hi haurà prou i, a sobre, si fa vaga, li resten del sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada