dimecres, 15 de desembre de 2010

Els golafres

Opinió


Santi Prat Espelt
Taradell

El dia 19 de Gener de l’any 2008 vaig publicar, a títol absolutament personal i sense ànim de prejudici per les persones que em són més properes, un article d’opinió sota el títol “Una carretera sense cap respecte”, en el que mostrava els meus temors envers el projecte de la carretera inclosa dins el POUM que serviria per unir Taradell amb l’eix transversal evitant, d’aquesta manera, la ruta tradicional fins a Vic i després per Calldetenes fins al destí esmentat.

Les raons dels meus temors eren que la carretera passava a frec del mas de la meva família, el Vivet, i després seguia en direcció nord passant pels terrenys del mas Ricart, la Casa Nova del Vivet, Llagostera, Generó, Llagostera de Baix i el Reguer, per tot seguit continuar fregant el paratge natural de Saladeures, entre d’altres. Un recorregut que suposaria la destrucció d’una zona rural de gran valor paisatgístic, ecològic i, per tant, patrimonial.

En un primer moment vaig saber que l’alcalde de Taradell no era del tot partidari d’aquesta carretera i també vaig saber que hi havia un projecte paral•lel que consistia en fer-la sortir directament des de Santa Eugènia de Berga. Fa pocs dies vaig tenir la oportunitat de consultar plànol del POUM del 2010, i vaig veure que segueix incloent la carretera com a projecte de futur. Així doncs, crec entendre que la intenció de fer-la segueix ben viva.

De tot això en trec unes primeres preguntes: Per què fer noves carreteres si no hi ha prou diners com per mantenir les ja existents? Perquè no centrar-se exclusivament en seguir millorant les vies existents, tal i com ja està previst amb la carretera de Taradell a Vic per l’any 2011? Quina és, doncs, la raó per seguir-ne projectant, esqueixant el territori, migpartint-lo i sense cap respecte per les antigues fites i camins?

Arribat a aquest punt se m’acut la següent comparació: Hi ha un pastís gegant a càrrec d’una persona que ha de vetllar per ell fins que vinguin els convidats. En un moment de golafreria irrefrenable, en pren un tros pensant que segueix havent-n’hi per tothom i creient que no fa cap mal per tastar-lo, i així segueix agafant més trossos fins que s’adona que pràcticament s’ho ha menjat tot i que ja no pot evitar el daltabaix un cop sigui descoberta la seva malifeta. D’aquesta manera, de mica en mica el poder va esgarrapant terreny a la pagesia i al món natural com una formiga que no s’atura mai, com una trituradora que avança sense aturador d’una forma exasperant i inquietant.

Partint d’aquesta comparació, se m’acut la següent imatge: Observant el plànol del POUM, vaig tenir la impressió que les fites tradicionals del territori estaven dibuixades amb colors molt suaus, mentre que les vies de comunicació en projecte estaven fetes amb tinta gruixuda i traços contundents, com si la intenció final fos aconseguir un mapa de línies harmòniques obviant tot allò que ja hi era. Una gran mà sobre un tauler de jocs d’atzar. Potser fou la por la que em va fer veure allò, però em va semblar claríssim.

Vull advertir, doncs, amb aquest article, de l’ofec al món rural que suposa el POUM i les seves línies contundents i harmòniques. Al meu humil entendre, masos com la Casablanca o can Llebre en sortiran, encara més, seriosament perjudicats, i correlativament tots els que ja he esmentat en el primer paràgraf del meu escrit, sense esmentar els dels termes municipals de Santa Eugènia de Berga i de Calldetenes. Durant l’exemplar assemblea sobre l’aeroport, que tants rius de tinta va vessar, i recordant les paraules del senyor Arisa quan deia que la pagesia només suposa un 1% de la població activa (intentant justificar, amb aquest i altres arguments, la ubicació del complex dins el nostre terme), ara jo em demano també el següent, en aquest cas parlant de l’ampliació del polígon industrial del Vivet: Perquè projectar noves fàbriques si la majoria de les que hi ha estan buides? No seria més lògic fer reviure les ja existents? I així no acabaríem mai.

Vull fer evident amb aquest escrit que Taradell ha demostrat abastament el seu amor pels seus gentilicis i llocs tradicionals, i també crec necessari insistir en que amb la seva constant pressió sobre el món rural, el poder està aconseguint fer despertar una sèrie de coses. L’arrelament que té la pagesia i la gent del poble amb la terra és profunda i es perd en la nit del temps, i tota aquesta gent restem en silenciosa expectació. Qui té el poder de decisió i d’elaboració dels projectes juga amb moltes més coses que el simple progrés quan fa aquesta pressió i demostra una arrogància que no li pertoca si pretén que aquests projectes tirin endavant. Jo només demano que es treballi sobre allò que ja existeix. Sempre he cregut que un pam de terra arrencada és una ferida mortal que aixeca passions.

Finalment, convido a tothom qui vulgui a comentar aquest i altres articles d’aquest magnífic bloc d’informació local, i ja de passada també m’agradaria demanar a l’ajuntament que tingui la consideració de llegir, reflexionar i comentar aquests textos. Crec que amb la responsabilitat que tenen els regidors/es i l’alcalde, aquest insignificant esforç bé s’ho mereix.

4 comentaris:

Dolo ha dit...

Ben dit, ben escrit i ben reflexionat Santi. Estic totalment d'acord amb tu. De fet jo no en faria mai més cap de carretera nova, mai! Per moltes raons de tot tipus que em puguin posar damunt la taula, mai donaria el meu vot a favor. M'encanta conduir, soc fan dels cotxes clàssics i prefereixo les carreteres de revolts que em permeten anar més lentament als llocs gaudint del paisatge i del territori. A més, què carai! jo també vinc del món de pagès, m'estimo Taradell i no vull veure més destrosses. Encara tinc la ditxosa MAT entrevessada al coll, no vull haver de digerir més coses.
Endavant les atxes, Santi. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Molt bé Santi, estic totalment d'acort em tu, primer omplim l'ho que hi ha buit, i tinguem'ho en condicions, i si es vol, es pot anar fent un projecte de cara el futur, em cara i ulls, vull dir que no sigui una persona, sino un grup de persones que facin el projecte tant de posibles poligons com de carreteres.
T'animo a fer més escrits d'aquets, aixi la gent veu les coses com son, i no, com hens les volen fer veure...salud i poble

Anònim ha dit...

Molt bon article! Crec que tens tota la raó! Personalment, trobo molt lleig que ningú de l'ajuntament comenti aquests articles per demostrar que algú els ha dedicat 5 minuts almenys. No costa gaire.

Anònim ha dit...

Que fort que aquest xicot escrigui això, quan el seu pare ha set una de les primeres persones del poble que s'ha dedicat a destruir més quantitat de sol agrícola de tot el municipi, només per poder-se omplir les butxaques.