La Marxa dels Vigatans homenatjarà aquest any a Mossèn Pladevall

Noticies

La tradicional Marxa de Torxes organitzada per Òmnium Cultural i altres associacions osonenques que es fa cada 10 de setembre pels carrers de Vic tindrà aquest any un sentit homenatge per l'historiador i mossèn taradellenc, Antoni Pladevall i Font.

La Diada començarà a mitja tarda quan de forces pobles de la comarca sortiran columnes de gent per reunir-se a les 9 del vespre a sota de la placa a Bac de Roda de Vic. Des d'aquest punt, i després de retre homenatge al patriota osonenc, s'iniciarà una marxa de torxes en silenci cap a la Plaça Bisba Oliba (davant de la Catedral) on es farà el diàleg del compromís inter-generacional entre un infant de 8 anys (Jordi Pagès) i la persona homenatjada.

Desprès es farà la crema simbòlica del Decret de Nova Planta i el tribut a l’historiador Antoni Pladevall. El senegalès Tidiane Mballo, en representació de tots els nouvinguts osonencs, llegirà el manifest de la Comissió de la Marxa i seguidament es tocaran els tres himnes nacionals que donaran pas a la festa final amb gegants, castells, entrepans i el concert del “Belda i els Badabadoc”.

Columna taradellenca per baixar plegats cap a Vic

De Taradell també sortirà una columna de taradellencs que sota el nom de "Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon" es dirigirà a peu cap a Vic.

La columna que està coordinada per la gent de la Comissió de Festes juntament amb d'altres entitats del poble, està oberta a tothom que vulgui assitir-hi. De fet, es fa una crida a tothom per tal que s'ajuntin tant a la columna, com a la Diada, com a l'homenatge a Pladevall.

Conferència sobre Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon

El nom de la columna taradellenca, Francesc Sans Miquel i de Mont-rodon, es deu a un personatge històric de la Guerra de successió que era de Taradell i que precisament ha proposat Mossèn Pladevall.

El mateix historiador n'oferirà una conferència el dimarts dia 8 de setembre a partir de 2/4 de 8 a la Plaça de la Torre de Don Carles. Es dona la circumstancia que Pladevall està a punt de treure una monografia sobre aquest oblidat personatge, heroi durant el conflicte. La conferència que oferià dimarts es titularà: “Persones o herois de la Guerra de Successió que no hem d’oblidar: Francesc Sans, Miquel i de Mont-rodon”.

Biografia d'Antoni Pladevall i Font

Va néixer a Taradell (Osona) el 1934. Després de fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot el 1958 i es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963.

Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col•laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb el qual va estar estretament vinculat fins a la seva mort (1978). El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.

Des del 1980 va treballar a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic i fou Director General del Patrimoni Artístic i Cultural entre 1984 i 1986, continuà treballant a la Generalitat fins el 1999. Col•laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana dirigint la col•lecció Catalunya Romànica de 27 volums (1984-1998).

Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic. Des del 2001 dirigeix de la mateixa editorial l’Art Gòtic a Catalunya de la que han aparegut cinc volums i és el director de la col•lecció Monografies del Montseny.

El 1994 se li concedí la Creu de Sant Jordi i el 2003 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. És membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1999 l’Ajuntament de Taradell va decidir donar el seu nom a la nova Biblioteca municipal ubicada al Centre Cultural Costa i Font. Va ser el primer President dels Amics de l’Art Romànic.

La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles. Destaquen entre ells: Els monestirs catalans (1968) amb la col•laboració fotogràfica de Francesc Català Roca; Osona i el Ripollès (1981), volum 1 de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i moltes altres parts de la mateixa obra, de la que fou assessor general. Es autor de molts articles de la Gran Enciclopèdia Catalana, de la que fou assessor d’Història Eclesiàstica. Va publicar estudis monogràfics sobre els monestirs de Santa Maria de l’Estany (1978), Sant Llorenç del Munt (1980), Sant Pau del Camp (1974), Sant Llorenç del Munt (1980) i Sant Sebastià dels Gorgs (1982).

És autor de monografies de la història local de Taradell, Lluçà, El Far, El Coll, La Gleva, Vidrà, Centelles, Tona, Balenyà, Santa Eugènia de Berga, Castellterçol, El Brull i Seva. També ha col•laborat en monografies col•lectives sobre Sant Martí de Tous, Santa Maria d’Oló, Manlleu, Gurb i Santa Eulàlia de Riuprimer.

Té altres llibres notables d’història comarcal com Mont-rodon (2001), Sant Pere Casserres o la presència de Cluny a Catalunya (2005), biografies del General Moragues, de Bac de Roda, de Gerbert o Silvestre II, i altres llibres i treballs d’història, temes relacionats amb el romànic i època medieval.

En el camp de la història religiosa ha escrit també La història de l’Església a Catalunya, els Orígens de l’Església a Catalunya de l’època romana (Discurs d’entrada a la Real Acadèmia de Bones Lletres, 1994). I molts treballs sobre els orígens dels monestirs benedictins i canonicals. Redactor i assessor del Diccionari d’Història de l’Església a Catalunya, també ha col•laborat en la revista Foc Nou.