Festa Major
Font: Ràdio Taradell (web)
Taronja. Aquest era el color de la tarda-nit de dijous a Taradell. Prop d'un miler de persones es van posar la samarreta del birracrucis, enguany de color taronja. El pregó es va realitzar a la plaça de les Eres, lloc on va començar la festa, i va anar a càrrec de Miguel Valverde, en Karra.
D'allà, el miler de persones es va desplaçar fins a la plaça, van fer camí cap a l'església, van passar per darrere l'Hotel, van seguir per la Carretera de Balenyà cap a l'Ajuntament, el carrer Ramon Pou, el dispensari, van recórrer l'altre tram de la carretera de Balenyà i finalment es van dirigir al pavelló.
El canvi de recorregut va ser una de les altres iniciatives de la nova colla que són els encarregats d'organtizar el Birracrucis a Taradell. La festa va acabar al Pujoló amb els concerts de Miquel del Roig i Buhos, entre d'altres, també sessió de Dj's a les Carpes Alternatives.
El nou espai es va omplir no només amb la gent del Birracrucis sinó moltes altres persones que al llarg de la nit i fins a altres hores de la matinada han estat gaudint de la festa.
Aquesta és la crònica de Ràdio Taradell (web) degut a que aquest any Taradell Bloc no ha pogut seguir la rua, motiu pel qual tampoc us en podem oferir cap vídeo.
1 comentari:
No acostumo a criticar els actes dels joves, pero considero que els participants al birracrucis, haurian de ser conscients dels seus actes, i saber-se controlar a l'hora de beure, i saber que els mateixos locals on beuen, hi ha disponibilitat de serveis per poder orinar, si els utilitzesin, no caldria que ho fesin al mig del carrer, sense cap vergonya i a davant de pares amb fills petits (aquest es el futur dels nostres fills?). Si es sabesin controlar, ens estalviariem el trist espectacle de les vomiteres en qualsevol racó, o com aquest any, que el birracrucis va acabar a l'hora que començava el cinema a la fresca, i l'espectacle que s'habia de mirar, ja no saps si era a la pantalla, o als nombrosos joves estirats als jardins de can costa, mig inconscients, i treien el que no havien menjat. En una paraula: LAMENTABLE.
En situacions aixi, i segurament com molts altre taradellencs, em fa vergonya dir que soc de Taradell.
Publica un comentari a l'entrada