dissabte, 28 de novembre del 2009

Més de 150 persones en l'acte sobre l'espoli fiscal que pateix Catalunya

Consulta per la independència

Més de 150 persones es van aplegar novament al Centre Cultural de Taradell per assistir a l’acte econòmic organitzat per la coordinadora taradellenca que promou la consulta del 13 de desembre i que portava per títol “Quin benefici econòmic podrà tenir Catalunya?”.

L’any 2008 el dèficit fiscal de Catalunya va representar el 10,2% del Producte Interior Brut (PIB) català. Traduït en xifres suposa uns 22.000 milions d’euros. Això ho van explicar molt pedagògicament en Jaume Vallcorba i en Joan Condins del Cercle Català de Negocis que van analitzar l’actual situació econòmica de Catalunya condicionada per un estat de les autonomies i com canviaria si tingués un estat propi.

Jaume Vallcorba, sotspresident del Cercle Català de Negocis, grup constituït per empresaris partidaris d’un estat català propi, va donar dades molt contundents sobre l’espoli fiscal que pateix el poble català. El dèficit fiscal català de l’any 2008, segons Vallcorba, suposa uns 3.000 euros per any i habitant. “Catalunya és la tercera comunitat en pagar més impostos (per darrere de Madrid i les Balears) i, en canvi, la desena en transferències de l’estat”. En comparació amb les comunitats forals (El País Basc i Navarra), Catalunya rebia l’any 2006 uns 2.143 euros per habitant i any, mentre que els bascos en rebien 5.833 i els navarresos 4.794.

Comparant amb altres estats, el dèficit fiscal màxim és d’un 4% del PIB a Alemanya, un 2,5% als Estats Units, un 2% al Canadà i un 2% a Austràlia. Segons Vallcorba, països com Alemanya “estableixen que les regions més riques ajudaran les més pobres a arribar a una renda mitjana, però aquestes últimes mai la superaran” i va afegir “els més rics sempre tenen una renda mitjana més alta”.

La xerrada també va servir per explicar què es podria fer amb els 22.000 milions d’euros, producte de l’espoli fiscal. Segons Vallcorba, “són 60 milions d’euros diaris” que es podrien invertir en fer l’Eix transversal ferroviari entre Lleida i Girona (pressupostat en 7.000 milions d’euros), construir el Canal Segarra-Garrigues (es pagaria en 25 dies), fer el desdoblament de l’Eix Transversal (que té un cost de 700 milions d’euros) que es pagaria en 12 dies o fer uns Jocs Olímpics cada any (els de Barcelona van costar 4.800 milions d’euros). Segons el sotspresident del Cercle Català de Negocis, “cada dia podríem fer un hospital semblant al de Rubí, pressupostat en 70 milions d’euros, i segur que acabaríem amb les cues sanitàries”.

Segons Vallcorba, altres espolis que pateix Catalunya són les promeses d’inversions del Ministeri de Foment, que no s’arriben a executar del tot, o les beques que reben els alumnes catalans “que són el 8% del total atorgat, mentre que els alumnes catalans representen el 17% de tot l’alumnat espanyol”. Altres dades contundents són que en 20 anys a la província de Madrid s’han construït 600 quilòmetres d’autovia, mentre que a la província de Barcelona només 20 quilòmetres. “Això afecta i molt la nostra competitivitat”, va afirmar Vallcorba.


Per tancar la seva intervenció, Jaume Vallcorba va donar dades de l’aportació catalana al Fons de reserva espanyol. Catalunya aporta uns 13 mil milions d’euros, mentre que la resta d’Espanya uns 4.500. Segons Vallcorba, en els últims anys Catalunya perd posicions en aspectes com la innovació, el nivell de vida o la renda.

Finalment, Joan Condins va afirmar que Catalunya “amb un estat propi es convertiria en el quart país de la Unió Europea en renda per càpita”. I va destacar que podria ser la porta logística d’Àsia, ser líder en biomèdica, farmacèutica i agroalimentària, i en turisme de qualitat.

La proposta del Cercle Català de Negocis d’un futur estat català propi seria repartir els 22.000 mil milions d’euros del dèficit fiscal de la següent manera: un 12% a competències d’estat (contribució a la Unió Europea o a ambaixades), un 12% a noves infraestructures, un 36% a la reducció d’impostos, un 10% a polítiques socials i un 30% a la Seguretat Social.

D’altra banda, diumenge a la tarda la coordinadora taradellenca organitza una pantalla gegant per seguir el partit de futbol Barça-Madrid al centre Cultural Costa i Font. Durant l’acte també es podrà votar anticipadament, i es projectaran anuncis i vídeos d’Osona Decideix.

Presentació del CCN a Taradell