Una victòria preciosa

Consulta per la independència

CAT - La comissió organitzadora del referèndum a Taradell

Hem guanyat. Tenim una victòria preciosa a les mans i gairebé no sabem què fer-ne. La celebració de les consultes sobiranistes en la data màgica del 13-D a 167 pobles i ciutats de Catalunya ha estat un exercici d'alta democràcia i una festa realment extraordinària l'abast de l'èxit de la qual avui encara no podem calibrar. No hem decebut i podem estar-ne molt orgullosos. L'èxit aconseguit supera moltes expectatives i costa adjectivar de manera precisa l'alegria i l'emoció que ha encomanat la primera consulta organitzada per la societat civil de manera rigorosa i pacífica.

La ciutat de Vic i Osona en general han assolit, certament, la victòria més contundent en el referèndum sobre la independència de Catalunya, però els resultats obtinguts globalment arreu del país, ateses les condicions en què s'ha desenvolupat tot el procés, continuen sent molt respectables i molt més beneficiosos del que semblen a primer cop d'ull: hem viscut una jornada de mobilització popular inoblidable en la qual hem pogut expressar que volem un futur diferent per a la nostra nació.

Hi ha un element que no hauria de deixar indiferent a ningú, ni tan sols als adversaris més repatanis que tenim dintre i fora de Catalunya: la dedicació apassionada dels milers i milers de voluntaris que, amb molt d'esforç i hores de son perdudes, han treballat de valent perquè el diumenge 13-D pogués convertir-se en una jornada especial en la nostra història col•lectiva després de tant de temps de cansament i decepció polítiques. Ningú d'ells s'ha encongit malgrat els entrebancs de tota mena, el menyspreu de determinats governants i l'escassa col•laboració dels nostres mitjans públics més poderosos, TV3 i Catalunya Ràdio, que han amagat tant com han pogut el que passava al carrer i només han començat a parlar-ne quan la realitat ha pres tal envergadura que continuar amagant la veritat quedava molt i molt lleig.

No podem estar cecs davant de tanta claror. La participació de la gent ha estat exemplar, i l'alegria que es palpava pels carrers de tots els pobles i ciutats del país, indescriptible. S'han succeït escenes molt emotives que segurament trigarem molt a reviure. Persones de totes les edats i professions i tarannàs han votat somrient, a vegades amb llàgrimes als ulls, a peu d'urna. No és possible descriure, per exemple, la bellesa solemne del col•legi electoral ubicat al Temple Romà de Vic. Hem pres Troia sense haver hagut d'embotir de guerrers un cavall de fusta, només ens ha calgut arrastellar de vots l'urna pacífica de la victòria que sempre regala la democràcia.

La victòria aconseguida és tan important que no ens podem permetre el luxe de malmetre-la, per exemple, amb un espectacle tan lamentable de retrets i discussions inoportunes entorn les virtuts i els defectes organitzatius de les consultes com les que vam viure l'endemà mateix de la gran victòria i que només poden afeblir el gran potencial sobiranista que hem sabut desplegar malgrat els enemics de la pàtria.

Sembla que ara mateix els màxims responsables del procés ja han tancat la picabaralla oberta a deshora, però tanmateix els organitzadors de la consulta a Taradell exigim, amb l'autoritat moral que ens concedeix l'alta participació obtinguda al nostre poble després de tres mesos sencers de mobilització imparable, l'asserenament definitiu dels ànims i la reconducció immediata de la situació amb la calma i la intel•ligència necessàries que mereix aquesta oportunitat històrica que hem començat a viure convençuts que un dia el nostre Parlament convocarà un referèndum oficial sobre la independència del nostre país. Hem d'estar molt units tots els qui creiem en l'independentisme com a única fórmula viable per a la consecució d'un estat propi per a Catalunya. No podem pujar enfadats al tren de la llibertat que ha començat a sortir en direcció a Europa.