dimarts, 20 de novembre de 2007

De vosaltres depèn, Senyors Politics

Opinió - Magi Reig

Ara que sembla que els poders politics i fàctics de casa nostra s’han adona’t que Catalunya no encaixa dins d’aquesta Espanya jacobina i centralista, és l’hora de que tots els catalans i les catalanes decidim d’una vegada cap a on volem anar.

Alguns apostaran per una independència pura i dura deixant el llast d’aquest Espanya que ens ofega i ens menysprea. D’altres segurament creuran que el que ens convé és un Estat Federal com ara Alemanya o be Confederal com Suïssa. I per últim a alguns ja els estarà be que les coses continuïn igual com ara. Als que pensin això últim, que segurament els deu semblar excessiva l’autonomia que ara tenim, el meu respecte, però crec sincerament que estan molt equivocats.

Només cal fer una ullada a l’estudi fiscal que aquests dies va presentar Foment del Treball per adonar-se que econòmicament estem molt maltractats per el Govern de Madrid. I ja no cal ni parlar del grau de Catalanofòbia que es respira arreu de l’Estat Espanyol.

Davant d’aquest panorama crec que tots els nostres politics s’haurien de posar les piles i fer algun gest del qual els catalans ens en poden sentir orgullosos. Ara no és hora de mirar qui té més quota de poder, ni de mirar quin partit ostenta més representativitat, ni tampoc es l’hora de pensar en estratègies electoralistes. Ara ha arribat l’hora de plantar-nos i dir: Prou! Així no podem continuar.

Fa molt mal veure com gent que és fa dir independentista abdica de les seves creences politiques per ostentar un càrrec. Dol moltíssim presenciar picabaralles constants per veure qui es més bon patriota, qui estima més Catalunya i, en definitiva, qui es més bon Català. Tot això són focs d’encenalls que no ens porten enlloc.

En aquests moments Catalunya es troba en una cruïlla i hem de decidir cap on volem anar i que volem que sigui la nostra estimada terra. I ho hem de fer tots els catalanistes junts, pensem com pensem i ens auto-qualifiquem de independentistes, nacionalistes, socialistes catalans, radicals d’esquerra o d’ecologistes catalanistes. A arribat l’hora d’agafar la bandera de l’unitat i plantar cara a tant de despreci, d’intolerància i d’odi dels que és fan dir “Espanyols de tota la vida” i no són res més que separadors d’aquesta Espanya que diuen estimar tant. Son aquests, amb els seus aires colonitzadors, els que ens voldrien veure callats i sotmesos.

Davant d’aquest panorama, Catalunya ha de respondre de la manera més intel•ligent possible i no es altra que la de formar un Govern d’Unitat Nacional. Que l’Estat Espanyol és doni compte d’una vegada que els Catalans volem que se’ns respecti i no permetem que se’ns consideri més insolidaris i més victimistes.

Jo crec que tots els politics catalans i catalanistes ara tenen una ocasió única per demostrar-nos si realment estimen Catalunya o simplement volen viure apoltronats i cobrant a cada cap de mes. De vosaltres depèn senyors politics.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Subscric el seu article i hi estic molt d'acord. Però no oblidem que fa poc més d'un any a una majoria de gent ja li va estar bé un estatut que vam auto-retallar des d'aquí. I una altra part de gent força nombrosa es va mostrar indiferent. Possiblement per què van haver-hi massa interessos partidistes. En aquest sentit celebro que vostè reclami la unitat de tots els partits.

Però en el context actual (estatut acabat d'aprovar), es pot engrescar la gent amb un nou projecte? Jo crec que sí, però s'ha de definir de manera clara (de fet, la gent com nosaltres ja estem convençuts). Unitat per arribar a on? Si la ciutadania no sap on va no seguirà els polítics...

No obstant, crec podem ser moderadament optimistes, doncs a hores d'ara cap partit (excepte el PP) creu que el tracte que rebem sigui correcte ni just. I això possibilita pactes amplis. Ara bé, siguem conscients que per això ha calgut que tots passessin pel govern. Si no fos així, actualment el PSC reclamaria un nou finançament?

El follet de la son ha dit...

Jo també subscric aquestes paraules. I no entenc perquè CiU es nega reiteradament a lluitar per la Independència del nostre país. La tiqueta de Nacionalista no serveix de res si les reivindicacions que l'acompanyen es dediquen EXCLUSIVAMENT a l'empresa i als diners, a la introducció amb calçador d'amics i familiars dins la política, a la destrucció de les conviccions simbòliques i abstractes i al robatori al veí mitjançant l'expropiació, el silenci i el mirar cap a una altra banda. Senyors, a mi que el barça i l'espanyol deixin de jugar a la lliga espanyola m'importa ben poc. Sabré viure sense això, em poden ben creure, i pel que fa a la política i a les eleccions, estaria bé una bona botifarrada a l'ajuntament, de tant en tant.
Una votació en blanc de tothom faria despertar justícia.