NoticiesEl 9 Nou. Dotze relats i dotze narradors, cap dels quals no escriu sobre ell mateix. Dotze històries a partir de les quals l’escriptor Miquel Vilardell (Taradell, 1960) es pregunta sobre el fet d’escriure, sobre l’essència de la narració i, al capdavall, sobre la mateixa literatura. Això és 'La fi de la literatura. Dotze contes' (Emboscall Editorial), que recull un conjunt de relats escrits durant els últims quatre anys.
Va ser al llarg d’aquest procés quan Miquel Vilardell es va adonar de la característica compartida pels contes: el fet d’estar explicats “des del punt de vista d’algú que no participa directament en la història”. Així, els contes que no havien nascut amb la intenció d’acabar conformant un llibre –“al principi, eren passos per a la preparació d’un novel•la”– van adquirir entitat pròpia. El títol és manllevat del segon conte, significatiu perquè constitueix “un repàs, a la meva manera, de la història de la literatura”. Miquel Vilardell qüestiona “què és més important, si la narració o la forma com l’expliques”.
Entre els 12 contes del llibre, n’hi ha tres que guarden una relació i que constitueixen, de fet, un subconjunt dins de l’obra. Agrupats al final sota el títol comú de 'Llegats', expliquen tres històries de relacions familiars, vistes sota l’òptica d’un mateix personatge: 'Fraternitat' és la relació amb el germà, 'Pare' és la història d’una relació amorosa del progenitor i 'Morir-se' gira entorn del lligam amb la mare. Com aquests, la majoria dels relats estan escrits en primera persona, excepte dos.
Font: www.el9nou.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada